Slideshow

Premis Zapping

Els premis a l'oci audiovisual de qualitat

El proper 15 de març se celebraran els Premis Zapping. Aquí tens tota la informació que necessites: finalistes, reserva de taula, notes de premsa... Tot el que busques en aquesta pàgina que hem creat per a l'ocasió.

Llegir més

Clàssics de sempre en consoles d’avui

Publicat fa 5 setmanes

Molts analistes han considerat la primera PlayStation com la millor consola mai creada. Ja no només per les seves innovacions, sinó per la gran quantitat de videojocs desenvolupats per a un públic molt més ampli, cosa que va provocar que definitivament aquest sector arribés a tota la societat. I la veritat és que no s’equivoquen en lloar les virtuts d’una consola que, mitjançant l’innovador ús del CD (que algunes plataformes menys èxit ja havien introduït), va aconseguir deixar empremta. Ara, més de disset anys després, i amb PS3 ben assentada en el mercat, tenim la possibilitat de reviure, a través de PS Store (la botiga virtual de PlayStation) alguns dels jocs que van deixar empremta i van assentar les bases per al futur. Voleu conèixer els millors jocs de PS que podem trobar a la Store? Estigueu atents.

5. Crash Bandicoot 3: el rival més digne de Mario i Sonic va arribar de la mà d’aquest marsupial. Amb una proposta molt senzilla, van crear un plataformes digne de recordar. Fases curtes, lineals però plenes de salts i enemics que ens feien la vida impossible. I això per no parlar dels enemics finals. Amb una mecànica molt senzilla, resultava divertidíssim com pocs. Per cert, en aquell moment, els creadors eren un desconegut equip anomenat Naughty Dog, No us sonen? I si us diem Jack and Daxter o Uncharted?

4. Tomb Raider (de la primera a la cinquena lliurament): en aquell temps era una autèntica desconeguda, però Lara Croft va arribar a PlayStation per trencar motlles. Agafant el testimoni d’Indiana Jones, Tomb Raider es presentava com una aventura plena de salts, acció i paisatges meravellosos que va aconseguir ficar-se a la butxaca a milions d’usuaris. La fórmula era senzilla: salts “gairebé impossibles” al més pur estil plataformes, tota l’acció pròpia del gènere i puzles de tota mena. Tot això amb una ambientació de luxe que ens feia viatjar per mig món: Egipte, Venècia, Londres, Índia o la Xina.

3. Silent Hill: POR. Aquesta és sens dubte la paraula que millor defineix el joc de Konami. La veritat és que va arribar sense fer molt soroll. De fet, molts el vam conèixer gràcies a la demo que incloïa Metal Gear Solid. Però el resultat va ser increïble. Un poble perdut i maleït i un protagonista misteriós que amb la seva llanterna havia sobreviure com fora. El millor, la aclaparadora boira que ens impedia veure i el fabulós so que ens mantenia enganxats al comandament com pocs jocs.

2. Final Fantasy VII: realment podríem destacar qualsevol dels tres que van veure la llum en PS i que estan disponibles a la Store (FFVII, FFVIII i FFIX) però la setena entrega, encara considerada per molts com el millor joc de rol creat, mereix menció a part. Amb un argument apassionant, unes cinemàtiques que per aquell temps eren el màxim (qui no recorda la mort d’Aeris …) i una jugabilitat magnífica, el joc va establir les bases d’un gènere amb no massa èxit per aquí. El seu sistema de combats per torn, les seves invocacions, els seus personatges (qui no recorda a Sefirot) … TOT era meravellós.

1. Metal Gear Solid: però si hi ha un joc que va aconseguir revolucionar el món de les consoles, aquest va ser Metal Gear Solid. La tercera entrega d’aquesta saga, però la primera en arribar a PS a càrrec del geni Hyde Kojima. L’argument ens posava en la pell d’un espia, Solid Snake, que havia d’investigar i infiltrar-se a la base militar situada a la illa de Shadow Moses, a Alaska, des d’on uns terroristes planejaven un atac nuclear. Per què va ser tan bo? Per molts motius: la seva història, la tensió, l’emoció, les possibilitats noves que oferia, com la infiltració, l’apartat gràfic … Però sobretot per assentar les bases dels jocs d’acció-aventura que tant triomfen avui. Elements com arrossegar per sota d’una plataforma, recolzar-se a la paret i colpejar-la, provocar soroll per despistar … És a dir, el sigil enfront de l’acció tradicional. Un autèntic IMPRESCINDIBLE.

clasicospsone_BlogVj

*