Article: tecnoaddiccions

bi-tecnoadicciones

Com ja sabeu, el treball de la Fundació Aprendrer a Mirar abasta les tecnoaddiccions i l’abús de les pantalles. També abordem els seus efectes en els menors. Ells són el col·lectiu més susceptible de desenvolupar una dependència excessiva, doncs estan envoltats de dispositius electrònics que utilitzen constantment per gairebé tot i de manera natural.

Precisament, els dies 20 i 21 d’octubre de 2016 vam tenir el plaer de comptar amb el prestigiós Dr. Manfred Spitzer. El conegut psiquiatre va impartir sengles conferències a Barcelona i Madrid sobre la salut cerebral en la infància i l’adolescència, en relació a l’abús de les pantalles.

Principalment, les tecnoaddiccions vénen associades a l’ús del mòbil (nomofobia), ja sigui per jugar, per a missatgeria instantània, xarxes socials o simplement per connectar-se a internet. Però, sobretot, afecten per l’ús dels videojocs (gameholisme), tant en dispositius mòbils com a consoles. Un recent estudi elaborat per ESET, companyia de seguretat informàtica, revela dades preocupants, com que els jugadors reconeixen haver-hi estat actius, sense parar, fins a 10 o 12 hores amb títols com Pokémon Go o World Of Warcraft. I, si això ens sembla una exageració, alguns van arribar a afirmar haver-se mantingut enfront de les pantalles de les seves tauletes o telèfons mòbils jugant durant 24 hores; això ha fet saltar l’alerta dels experts que consideren que aquesta exposició ha de ser controlada i reduir-se a escasses hores a la setmana.

El 83% dels enquestats passa almenys 2 hores al dia davant de les pantalles, mentre que el 10% arriba fins i tot a les 5 hores al dia i el 3% a les 10 hores diàries. Un 14% va reconèixer estar obsessionat amb algun joc en particular.

No és estrany sorprendre menors, que suposadament estan dormint, amb la pantalla encesa robant hores a la son. Com anècdota, per il·lustrar aquest tipus de comportaments, un amic aquest estiu va haver de cuidar d’uns familiars menors que van estar literalment enganxats a la pantalla tot el temps que podien ja que, normalment, els seus pares no els deixaven i els posaven restriccions. Aprofitaven, així, l’absència de normes o regles durant el seu període vacacional.

El problema s’estén a que la dependència de les pantalles va més enllà, ja que aquesta pot combinar més d’una comesa. És a dir, després de jugar a la consola, el nen/a pot seguir la seva activitat consumint un altre tipus de continguts que no impliquin interacció, com sèries o pel·lícules, xats amb amics, etc.

Fins i tot, aquests hàbits interfereixen i poden ser motiu de discussions familiars. Per exemple, durant el dinar i el sopar, hi ha molts pares que recorren a les pantalles perquè actuïn com a “mainaderes” o ajudin a calmar els nens reticents a menjar al ritme desitjat. Si fem servir les pantalles en aquest context, després no ens ha d’estranyar que, quan siguin adolescents, xategin mentre mengem i ho vegin com una cosa normal. Al cap i a la fi, si sempre hem tingut la televisió encesa durant els àpats (encara que no se li presti molta atenció), aquesta distracció natural per a ells passa a ser el mòbil.

És pitjor quan sí hi ha la consciència de l’impacte negatiu. Llavors, ens trobem davant d’una patologia descontrolada i davant d’un ús conflictiu de la tecnologia, amb sensació d’angoixa, buit i solitud en el supòsit de perdre el contacte amb els dispositius i, per contra, amb un benestar que únicament es troba mitjançant l’ús de la tecnologia.

En qualsevol cas, la solució mai passa per la prohibició, sinó pel racionament i l’adquisició d’altres actituds i valors que propiciïn un estil de vida que consisteixi en fer servir la tecnologia sense dependre d’ella.

Alguns consells per prevenir i fer front a les tecnoaddiccions:

-No deixar que dormin amb el mòbil a prop i/o desactivar internet per les nits.

-En reunions familiars i esdeveniments amb amics no deixar el mòbil. Amb això afavorim que es relacioni amb els altres, en persona, i evitarem que el nen o adolescent deixi de banda les relacions socials.

-En el cas dels més petits: si els deixem el mòbil que sigui en moments puntuals i perquè s’ho hagin guanyat, mai perquè ens deixin tranquils.

-Si insisteixen, condicionar-ho a que primer atenguin altres prioritats o, simplement, posar alguna disculpa: que ho necessiteu per al treball, que se li esgota la bateria …

-Propiciar alternatives a la tecnologia que a més són imprescindibles: exercici físic, extraescolars, lectura, jocs …

-I, per descomptat, el primer: viure nosaltres mateixos aquests hàbits saludables. Si no prioritzem la tècnica sobre la persona, els menors ho aprendran. La nostra coherència facilitarà el seu aprenentatge.


Deixa un comentari