Activitats de la Fundació durant el curs 2015-2016

resumdins1506

La Fundació Aprender a mirar va començar el curs signant un conveni de col·laboració amb l’Associació de Comerciants de Creu Coberta. Alguns membres de la Junta directiva es van reunir amb el president de l’Associació, Lluís Planes, i el seu equip per col·laborar en futures activitats. Aquesta associació vetlla per tal que el comerç del barri que treballen perquè sigui competitiu, de qualitat i compromès. Paral·lelament, Creu Coberta col·labora en projectes solidaris, contra la violència de gènere, per la sostenibilitat i per la integració de nouvinguts i persones amb discapacitat.

A l’octubre, es va aprovar la proposta que la Fundació Aprender a mirar va fer sobre la normalització del filtrat d’internet (BOE Núm. 248 16 d’octubre de 2015). La Fundació va demanar que els desenvolupadors webs senyalitzés correctament l’edat a la qual van dirigits els continguts que els visitants poden trobar-se. Aquesta iniciativa és molt interessant per als pares preocupats per la protecció dels seus fills a la xarxa, ja que amb aquest filtrat el poden configurar personalment tant en els ordinadors com en els dispositius mòbils. Per això, també va suggerir desenvolupar un portal de referència sobre control parental per fomentar i promocionar l’ús entre els educadors. Amb la finalitat de que s’aprovés aquesta iniciativa, la Fundació Aprender a mirar va suggerir que Espanya aprofités una Especificació Tècnica (ET) europea –conjunt de documents en els quals es defineixen les normes, exigències i procediments aplicats en tots els treballs del sector tecnològic– i l’apliqués com a norma UNEIX (Una Norma Espanyola), que és una agrupació de normes tecnològiques creades pels comitès tècnics de normalització (CTN). Així doncs, s’ha aconseguit que una ET europea s’apliqui nacionalment com a norma UNEIX, amb el que ha augmentat de rang legal i, sobretot, s’ha avançat en la protecció de la infància en l’entorn digital.

Durant el mes de novembre, la Fundació Aprender a mirar va realitzar un conjunt de reunions amb Red.es i el Ministeri d’Interior per seguir avançant per millorar la qualitat audiovisual. A més, la Fundació es va reunir amb Mediació Global, especialistes en resolució de conflictes, per impartir conjuntament algunes sessions sobre ciberacoso.

Al desembre, Euralva, presidida per la Fundació, va col·laborar amb un estudi en la CMR-15, ajudant amb un estudi sobre l’usos de la banda UHF, en la qual representants de més de 150 governs van prendre la decisió que l’espectre UHF romandrà assignat exclusivament als serveis de televisió terrestre a la Regió 1 de la UIT fins a la propera dècada. Tanmateix, es va participar en la jornada La protecció de la infància i l’adolescència en l’entorn audiovisual, organitzada per l’Observatori de Continguts Televisius Audiovisuals (OCTA) juntament amb la Comissió Nacional de Mercats i de la Competència (CNMC). L’acte va servir perquè totes les entitats que s’esforcen per defensar els drets del menor al món audiovisual repassessin els grans reptes pendents. A més, part de l’equip de la Fundació va viatjar a Roma per formar-se en el II Seminari Internacional Repensar la ficció, de la Pontifícia Università della Santa Croce. Aquesta edició s’ha centrat en identitat personal i reconeixement en personatges i històries de cinema i televisió.

Al gener, el diari ARA va entrevistar a la Fundació i la notícia explicava els motius pels quals els programes infantils no s’emeten dins de l’horari adequat pel públic a qui va dirigit. Existeixen diversos factors que s’entrellacen que no permeten avançar el prevalgui estafi, però el més important és la relació audiència-publicitat.

El febrer va arrencar amb el concurs Sant Jordi Antibullying, que la seva temàtica es centrava en l’assetjament escolar als centres educatius i com evitar-ho. Podia participar qualsevol alumne en les diferents modalitats, com el relat breu, la novel·la gràfica o un dibuix i en set categories, en funció de les edats dels participants: infantil, els tres cicles de Primària, els dos de l’ESO i tot Batxillerat.

La XXI edició dels Premis Zapping ha tingut lloc el 17 de març, en el CaixaFòrum de Barcelona, on professionals de les cadenes de televisió, internet i els videojocs van rebre un càlid acolliment dels espectadors i usuaris catalans. El lliurament de premis ha va començar amb l’actuació del grup percussionista Ketubara. Durant la gala conduïda per Montse Busquets i Àngel Pons, periodistes de TVE, els assistents van poder gaudir de l’actuació del cantant Enric Verdaguer i del solista tecno-pop OBK. A més, de comptar amb l’espectacle dels tecnomags.

Durant el mes d’abril, la Fundació va explicar tots els serveis educatius que posen a la disposició dels pares i professors durant les festes de final de curs de diversos col·legis. L’associació va exposar les eines que els pares i educadors tenen al seu abast per formar als seus fills i alumnes. És d’especial importància l’edició mensual de la revista Contraste tant en format digital com en paper, a més dels butlletins educatius i les newsletters setmanals. Però la forma més actual de saber tot el relacionat amb el món audiovisual és a través de l’aplicació Contraste, guia de l’oci audiovisual, on es troben bolcades les crítiques de totes les estrenes de cinema i de sèries, a més de totes les novetats en DVD.

Al maig, la Fundació Aprender a mirar va organitzar la jornada Cervell, pantalles i eficàcia educativa, amb el principal objectiu d’oferir un acostament des de la neuroeducación a les bones pràctiques i com evitar el risc de les pantalles. En aquesta sessió, que va dirigir Malmierca, es van desgranar alguns avantatges d’utilitzar les pantalles en l’aprenentatge dels alumnes. Entre elles, es va destacar la motivació i la interacció del menor, circumstància que porta a una contínua activitat intel·lectual. En altres casos, alguns continguts audiovisuals desenvolupen la iniciativa personal i la presa de decisions; permeten aprendre dels errors de forma instantània i faciliten la comunicació online personal amb el professor.
Malgrat tot, també existeixen certs inconvenients en l’aplicació de les TIC: pèrdua de temps, l’excés d’informació o aprenentatges incomplets i/o superficials. Fins i tot la contínua interacció pot provocar ansietat i sensació de desbordament, no facilitar la reflexió i afavorir l’aïllament.
En la seva conferència, el Dr. Boza va explicar com funciona el cervell, especialment el dels menors, per així saber aplicar les tècniques d’aprenentatge que més els convinguin i assenyalar els hàbits d’ús més saludables. A aquest efecte, és molt important conèixer el concepte de neuroplasticidad. Parlem de la propietat que emergeix de la naturalesa i funcionament de les neurones quan aquestes estableixen comunicació, i que modula la percepció dels estímuls amb el mitjà, tant els que entren com els quals surten. Aquesta es desenvolupa, més que en cap altra etapa, durant l’edat infantil i juvenil, per la qual cosa és clau preparar el cervell perquè aprengui correctament. Boza va anotar diversos factors que ajuden a aquest procés, alguns d’ells són el descans, l’esport, la curiositat, la pràctica i la reflexió.
Finalment, l’IES Ortega i Gasset i el col·legi Tajamar van exposar la forma pràctica d’aplicar la tecnologia a les seves aules. Per a això, els professors de tots dos centres educatius van dibuixar les experiències positives que havien viscut amb els seus alumnes. Com a conclusió indiscutible, tots dos van apuntar que els avanços en la comunicació i els continguts digitals permeten que els alumnes que, per qualsevol motiu, no poden assistir al centre amb regularitat puguin seguir el ritme del curs a través de l’aula virtual. No obstant això, queda molt camí per recórrer i segueixen sent més els interrogants que les respostes.
Aquest mateix mes, vam denunciar les anomalies que l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA), organisme encarregat de qualificar totes les pel·lícules que s’estrenen a Espanya, havia sofert. Vuit exvocals d’aquesta comissió van explicar que sofrien pressions per part de la directora de l’ICAA per rebaixar l’edat de certes pel·lícules, a causa que ella també sofria pressions per part de les distribuïdores. Aquesta pressió deriva que una rebaixa d’edat aportarà més públic assistent. Des de la Fundació Aprender a mirar es tem per la primacia dels interessos econòmics, impedint la protecció dels menors davant continguts inadequats i perjudicials.

Aquest últim mes, juny, la Fundació Aprender a mirar ha presentat les novetats del Programa d’Educació Audiovisual (PEA) per al proper curs. El PEA està pensat per treballar amb totes els parts implicades a l’educació dels menors: professors i pares, però també amb els alumnes. Les conferències i els tallers es combinen amb informació (analitzada i contrastada) sobre els diferents continguts que ofereixen les pantalles: editar un perfil segur, no dependre del nostre “jo” digital, saber navegar sense riscos, triar quin programa o pel·lícula volem veure, tenir les eines per a la seva anàlisi crítica o conèixer els trucs publicitaris, entre uns altres. Les sessions del curs 2016-2017 estan agrupades en funció del públic a qui és dirigeix en els següents grups. A més, també ha proposat sessions durant l’estiu per al professorat que ho desitgi.
També va anunciar que el reconegut neuròleg, Manfred Spitzer, impartirà dues conferències a Espanya, coordinades per la Fundació Aprender a mirar, a l’octubre. El Dr. Spitzer és un reconegut expert en neurociència i neuroeducación, autor de nombroses publicacions, com Demència digital, i ponent a les millors universitats d’Alemanya i Estats Units, com Harvard. El Catedràtic en Psiquiatria i Director del Centre de Transferència de Coneixements per la Neurociencia i l’Aprenentatge de Ulm (Sttutgart) comentarà les millors pràctiques que recomana la neurociencia en l’utilització dels dispositius digitals, basant-se en nombrosos estudis que ha realitzat en els últims anys. Finalment, la Fundació Aprender a mirar ha presentat cinc informes a la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) per denunciar continguts de certes emissions que s’ofereixen en horari protegit o amb qualificació inadequada. Com a associació de consumidors, volem transmetre, una vegada més, el desconcert i la perplexitat dels espectadors per l’emissió de continguts com els que analitzem. Continguts que, també, poden consumir-se a través de la web de la cadena i de les xarxes socials sense cap tipus de control ni restricció per als menors. S’espera que aquests informes ajudin a prendre les decisions pertinents i, sense un altre particular que col·laborar en la protecció del menor i contribuir al fet que la televisió sigui un mitjà de transmissió de valors com la tolerància, el respecte i la cultura.