Apps i petits

Les aplicacions de missatgeria per smartphones han trobat en el públic adolescent un gran negoci. Més enllà del WhatsApp i del Messenger del Facebook, s’han creat noves aplicacions amb elements que suposen un possible risc en cas d’ús indegut, deixant de banda que aquestes eines no són per menors i les seves pròpies clàusules legals així ho indiquen. Però la realitat és que aquestes noves aplicacions aporten un toc diferenciador com l’ús dels stickers (adhesius virtuals que se superposen a les fotografies) o funcionalitats que resulten divertides pels joves.

La més comuna

Snapchat és l’app que més s’ha popularitzat entre els joves. Més de la meitat dels seus usuaris tenen entre 13 i 17 anys, tot i que hi ha menors de 13 que també hi accedeixen (no a la versió infantil SnapKidz, adaptada per a menors amb la qual poden capturar imatges, dibuixos, afegir subtítols i guardar-los, però no enviar-los, obviant així el seu component social.)

El seu principal reclam és que permet enviar fotos i vídeos que s’auto-eliminen quan han passat uns segons. El problema és, precisament, aquesta falsa aparença de seguretat i privacitat, ja que qualsevol arxiu que s’envia suposa una pèrdua de control. De fet, es poden fer captures de pantalla abans que s’esborri i existeixen aplicacions que inhabiliten l’esborrament automàtic sense que l’emissor se’n doni compte. Arran d’això, són molts els adolescents que cauen a la trampa i envien fotos inapropiades o compromeses, que donen peu a conductes de risc com el sexting o el ciberbullying.

És important remarcar allò que els creadors de l’aplicació afegeixen al final de la lletra petita: “encara que totes les imatges, en teoria, s’esborrin del servidor d’Snapchat cada 24 hores, no es pot controlar el que fa la gent amb elles.” No hi ha manera d’assegurar que els usuaris amb els quals es comparteix un vídeo o una foto no realitzin una captura hi distribueixin ells mateixos les imatges.

Anonimat al 100%

Kik Messenger és un altre servei de missatgeria instantània que, sobretot a EEUU, s’ha popularitzat entre els més joves (un 40% d’usuaris són adolescents, tot i que l’avís legal diu que és per a +18). A Espanya s’ha començat a propagar i, de fet, ja hi ha hagut algun cas d’abús sexual i de grooming mitjançant aquesta eina. La seva principal característica és que no requereix cap número de telèfon associat al compte, només fa falta un nom d’usuari que pot ser inventat i un correu electrònic. Tot això fa que es combinin les funcionalitats pròpies d’aquestes eines amb l’anonimat i la falta de seguretat.

Evidentment, l’app s’ha omplert de perfils falsos d’adults que es fan passar per menors i de criminals que intenten enganyar els usuaris amb spam i estafes. Una altra amenaça són els grups de captació. A Google es troben fàcilment, ja que hi ha una infinitat de resultats amb entrades a fòrums que busquen nois joves i menors amb missatges i reclams sexuals.

appypeques02-artint

Existeixen altres eines amb un ús no tan extens, però que també són utilitzades per menors: Burn Note, Telegram o Skype, utilitzat per alguns per organitzar partides online.

A més a més de la ja esmentada app SnapKidz (versió adaptada de Snapchat), existeix Monster Messenger, una aplicació gratuïta, sense publicitat ni compres integrades que adapta les funcionalitats pròpies dels serveis de missatgera instantània de forma segura per als més petits. Proporciona un espai privat per tal que els menors parlin sense accés dels pares, un fet xocant però necessari per desmarcar-se de les altres eines intrusives. En canvi, els pares sí que poden acceptar i gestionar els contactes dels seus fills. El disseny és infantil i divertit, amb funcionalitats bastant completes, que donen llibertat per poder utilitzar-les sense restriccions. I, si hi ha el cas, els menors poden reportar contingut inapropiat.

Atenció, pares!

És necessari que els pares coneguin aquestes eines i siguin clars a l’hora de transmetre als seus fills la importància de no enviar ni publicar fotos que els puguin comprometre, ni tant sols en entorns que es considerin segurs o privats. De la mateixa manera que han d’interessar-se per conèixer les amistats amb què es comuniquen i procurar que no contactin amb estranys o que evitin situacions de risc, així com establir normes o límits d’ús. Molts pares no saben com gestionar un ús excessiu i això ocasiona problemes a casa o distraccions en l’àmbit escolar. A més, hi ha massa enganys orientats a aconseguir el número de telèfon o el compte de missatgeria, com per exemple amb trucs per jugar.

La majoria de menors voldran utilitzar alguna d’aquestes eines, animats per altres companys o amics. Per això, els pares haurien de revisar les aplicacions que utilitzen els fills (procurar minimitzar el risc) i, en aquest cas, extremar precaucions. I és que alguns dels menors no instal·len l’app directament per evitar que els pares o els programes de control parental ho detectin i accedeixin des del núvol sense deixar rastre al dispositiu.