Ciberaddicció. Posar límits en la connexió, la millor forma de prevenir

Durant les vacances escolars d’estiu,  augmenta considerablement el temps que els menors passen connectats a internet respecte a la resta de l’any. Els continguts d’oci són els més populars, sobretot les xarxes socials, que potencien els riscos de conèixer a gent no recomanable, d’accedir a continguts nocius, o de cometre alguna imprudència.

Per evitar que els nens i els joves estiguin enganxats la major part del dia a l’ordinador o al mòbil, es poden programar activitats alternatives a l’aire lliure com anar a la platja, fer esport, jugar amb els amics o gaudir a la piscina. En cas de que es connectin a la xarxa, s’ha de supervisar què fan i establir horaris. Entre els nens de 12 i 15 anys, es pot posar un límit d’una hora i mitja al dia. També poden configurar-se eines de control parental que restringeixin hores de connexió, temps total, les pàgines vistes i el tipus de servei que poden utilitzar .

Així mateix, l’estiu és una immillorable ocasió per incidir en la navegació en família i ensenyar als fills a rastrejar la xarxa amb seguretat i conèixer d’a prop les seves inquietuds. Un repte és aconseguir que adquireixin progressivament una actitud reflexiva i crítica de forma autònoma. La clau està en fer-los veure les errades o els riscos que suposen determinades actituds o activitats a la xarxa. Per exemple, un error comú sol ser la publicació de les dates i del lloc de vacances a les xarxes socials. A aquesta informació poden accedir possibles lladres que, d’aquesta manera saben quan estarem absents.

Els símptomes

D’altra banda, l’ús constant de les noves tecnologies, no només en menors sinó també adults, pot aguditzar-se en conductes que derivin en ciberaddicció. Existeixen alguns símptomes que evidencien una dependència excessiva de la tecnologia, dels videojocs, o la necessitat d’estar permanentment connectats. Aquests es manifesten quan connectar-se genera ansietat; provoca la pèrdua de la noció del temps, l’apetit o l’interès per les relacions interpersonals físiques; s’abandonen responsabilitats o cau en l’aïllament.

En el moment que això interfereix en el dia a dia, o altera els hàbits quotidians, hem de plantejar una reflexió per a auto-avaluar-nos i saber si estem sobrepassant la línia. Si està causant problemes en la vida real, es pot traçar un pla per reduir-ho: no és una solució encertada simplement fugir del problema o del mitjà en si. Millor fer-ho gradualment, posar un horari i ajustar-se a ell. En casos extrems, es pot buscar ajuda externa i consultar a un especialista o metge. Més info: ciberadiccion.es.

Firma: Álex Estébanez