Ciberbullying, com afrontar el problema als centres educatius?

ciberbullying2-art-int

L’assetjament escolar és un problema que, malgrat ser antic, s’ha vist agreujat per la irrupció d’internet i les TIC entre els menors. Alguns estudis, com el recentment presentat per Vodafone a través de la campanya #BeStrong (que venia acompanyat de les emoticones específicament dissenyades per mostrar suport a les víctimes), vénen a oferir xifres que poden donar a entendre que el problema a Espanya, comparat amb altres països, no és tan greu.

Tot i que la xifra a Espanya és menys elevada que en altres llocs àquest fet es greu ja que es tracta de menors que, en major o menor grau, es veuen afectats per l’assetjament a través de les pantalles i que, en la seva majoria, ho pateixen en solitud, sense arribar a recórrer a l’ajuda de pares, professors o companys. Solen sortir a la llum solament aquells casos més extrems o les seves dràstiques conseqüències i, en canvi, una gran majoria segueix silenciada, amb la complicitat indirecta dels qui no fan res per evitar-ho.

En aquest grup es troben, principalment, aquells centres educatius que atribueixen aquestes conductes a bromes o coses de nens i tendeixen a restar importància a aquest assumpte, en part per por de la imatge que del centre pugui transcendir. Precisament, aquí és on hauria de donar-se la volta a la situació actual. Els centres educatius han de prendre la iniciativa amb mesures proactives de prevenció que, alhora, ajudin a crear un clima de companyonia, fomentant l’empatia i la bona convivència, tant presencial com a digital, entre els alumnes.

No n’hi ha prou amb estar preparats per reaccionar per si un cas surt a la llum i aplicar convenientment els protocols d’intervenció. Els educadors han d’implicar-se amb caràcter general amb la finalitat de propiciar un ús responsable d’internet entre els alumnes. Saber i ensenyar a posar-se en el lloc de la víctima ajuda a evitar actituds que poden donar lloc als assetjaments.

En aquest sentit, una iniciativa sorgida a Finlàndia que ha tingut un enorme èxit i que ja s’està implantant en altres països és el programa KiVa, mitjançant el qual es tracten aquests temes en 20 classes durant el seu currículum acadèmic.

També, el Programa d’Educació Audiovisual de la Fundación Aprender a Mirar organitza sessions informatives per a pares i professors, tallers per a alumnes i ofereix unes pautes de prevenció que poden aplicar-se als centres. Aquests serveis poden contractar-se o sol·licitar informació a través d’info@fundacionaprenderamirar.org o trucant al 93 488 17 57.

Erròniament aquestes conductes tendeixen a tractar-se centrant-se solament en la víctima i els assetjadors que, en moltes ocasions, ni tan sols són conscients de les conseqüències dels seus actes (el 75% no es considera a si mateix un assetjador i no percep com a greu l’efecte que pugui tenir sobre la persona afectada).

No obstant això, aquestes mesures han d’orientar-se també cap als espectadors, un rol que amb el ciberbullying cobra especial importància. Els espectadors o testimonis són els companys de classe i altres usuaris que, en veure una acció en contra d’algú, haurien de prendre partit posicionant-se naturalment del costat de la víctima i no reaccionan d’una manera passiva. No val el “això no va amb mi”, el “riure les gràcies”, ja que un simple “m’agrada” o compartir una foto o vídeo comprometedor per a algú que ni tan sols coneguem pot contribuir negativament en l’estat d’ànim i l’autoestima de la víctima.

Aquestes actituds han de donar pas a exercicis com preguntar-se “com em sentiria si això m’ho fessin a mi?”. Els alumnes poden i han d’aprendre a posar-se en el lloc de l’altre, a ser conscients i conseqüents amb les seves accions. També han de recolzar a la víctima, evitant que se senti sola i desplaçada. Una mostra de la importància d’això és la iniciativa Words Can Save.

A continuació referenciem altres iniciatives i recursos que poden servir per tractar aquest tema:

-El llibre Bajo mi piel de Nidia Represa està basat en les seves vivències com a víctima de ciberassetjament. Ofereix la possibilitat de reflexionar sobre el tema als educadors i d’ell es poden extreure aspectes per treballar en classe. També dóna llums sobre com reaccionar i ajudar a superar els assetjaments a altres possibles víctimes.

-Destaca també en aquest sentit l’eina ReThink, una App dissenyada per una nena índia de 15 anys que s’instal·la als smartphones i tablets a manera de teclat. Bloqueja els missatges detectats com a ofensius i dóna així l’opció de “pensar-s’ho dues vegades” abans d’enviar. S’evita la impulsividad pròpia dels menors.

-Una altra activitat adequada és el videojoc educatiu Digital Compass que acaba de publicar-se traduït a l’espanyol. En ell es plantegen multitud de situacions perquè els alumnes interactuin i prenguin les seves pròpies decisions, aprenent les conseqüències dels seus actes a la xarxa.

-D’altra banda, Atresmedia està preparant un nou programa amb Pedro García Aguado que es dirà Cazadores de Trolls, la finalitat del qual és la d’ajudar a víctimes de ciberassetjament i identificar als assetjadors per fer-los recapacitar.

Signatura: Álex Estébanez