Educar ja és tasca de quatre: pares, mestres, nens i TV

En el passat, es pot afirmar que educar era cosa de tres. De pares i mares (i/o altres familiars o tutors), dels educadors i/o mestres que comparteixen hores a l’aula amb els més petits de la casa, i per suposat, dels nens i nenes, que són els que reben l’acció educativa.

En el present escenari ha canviat, i avui en dia educar és cosa de quatre. De pares i mares, mestres, nens i nenes i, per últim de la televisió tradicional. Però el futur marca un nou escenari en el que educar segueix sent cosa de quatre, però amb noves possibilitats. La televisió tradicional és complementada i en alguns casos substituïda per la televisió per Internet.

1. La televisió “tradicional” i els pares

Però ara sabem que molts nens i nenes inverteixen un increïble nombre d’hores (1) a la setmana, veient la televisió. Tenint en compte que els programes que veuen influeixen clarament en els valors del nen o nena, en la seva percepció del món i de la realitat social, els pares hem de vigilar amb l’ús d’aquest mitjà de comunicació per part dels nens i nenes. Ha aparegut un actor més en escena que s’anomena “televisió”, i que és precís tenir en compte.

Mentre que els adults tenim la capacitat de distingir la realitat de la ficció, els nens i nenes són ingenus i crèduls. Tendeixen a creure tot el que veuen i escolten, i accepten tots els punts de vista que els mostra aquest fascinant mitjà audiovisual. Els nens i nenes molt impulsius o impressionables semblen ser més propensos a expressar l’agressivitat que veuen a la pantalla, mentre que d’altres tenen més tendència als malsons.

Per ajudar al nen o nena a utilitzar la TV de manera positiva, creiem que els pares han de controlar l’elecció dels programes i la quantitat de temps que els seus fills passen davant de la televisió. Si es vol que la TV jugui només un petit paper en la vida dels nens i nenes (encara que això no vol dir que no sigui un paper educatiu i estimulant en petites dosis), s’han d’establir normes mentre el nen o nena és petit, abans que puguin aparèixer problemes.

No obstant això, en ocasions la tele-addicció no és només del nen o nena, sinó que arriba als pares. L’aparell, permanentment encès, pot fer que la vida familiar giri al seu voltant. La comunicació verbal entre els pares i els nens es situa sota mínims. A més, els nens i nenes es converteixen en receptors passius de missatges publicitaris, parlen i juguen poc, pel que la seva creativitat i la seva imaginació no es desenvolupen suficientment.

Perquè la TV no sigui constantment el centre d’atenció, molts pares oprten per a situar-la en habitacions poc freqüentades i seleccionen rigorosament els programes pels nens i nenes i els adults.

En tot cas estarem tots d’acord en què la TV s’ha convertit en una realitat quotidiana i no pot ser suprimida perquè forma part d’un món que els nens i nenes han de conèixer.

Si vol que la TV sigui educativa en la vida del seu fill, s’han d’establir normes mentre el nen o nena és petit, abans que apareguin els problemes. Després, les normes s’han de mantenir a mesura que els nens i nenes creixen.
Per començar de forma correcta amb nens i nenes petits es suggereix planificar-ho anticipadament, per exemple:

– Planificar prèviament l’horari i encendre la TV només quan es vagi a veure el programa desitjat.
– Proporcionar al nen o nena alternatives.
– No utilitzi el televisor com si fos el cangur, excepte ocasionalment.
– Comprovi que el nen o nena practica altres activitats agradables que el mantenen entretingt i ocupat, i posin-li la TV només per a programes concrets.

Els pares han de ser sempre directes i clars quan pretenen que el nen o nena deixi de veure la TV per qualsevol motiu:

-S’ha d’intentar ser sempre directes i clars quan pretenen que el nen o nena deixi de veure la TV per qualsevol motiu:
-S’ha d’intentar sempre que coincideixi el final de la sessiçó pactada amb el nen o nena, amb el final d’un programa. A ningú ens agrada que ens desconnectin la televisió a metiat d’un programa que estem veient.
– Adverteixi-li que ha arribat el moment d’apagar el televisor.
– Si un programa interfereix amb el sopar, amb el moment d’anar a dormir o amb altres plans de la família, és preferible no donar permís per a veure-ho.

Sempre que sigui possible, els pares haurien de veure la televisió amb el nen o nena i, d’aquesta forma, parlar del que estan veient. Pari del que s’està veient, discuteixi sobre les notícies o fins i tot ensenyi al nen o nena a contemplar els anuncis amb ull crític.

Tingui en compte les següents pautes a seguir, l’ajudaran a que el seu fill no vegi tant la TV i es dediqui a altres activitats que l’ajudin a desenvolupar la seva imaginació.

1.1 Què fer?
– És aconsellabe que els nens i nenes no passin més d’hora i mitja (2) al dia veient la TV.
– Procuri que el televisor estigui apagat la major part del dia. No permeti que la vida familiar giri al voltant de la petita pantalla.
– No deixi que el seu fill assumeixi la iniciativa en el que a la TV respecta. Procuri seleccionar els programes i, en la mesura del que sigui possible, acompanyar-lo davant la televisió, compartint les seves inquietuds i ensenyant-li a desenvolupar el seu sentit crític.
– Tracti dhabituar-lo aviat a jugar fora de casa o lluny del televisor. Porti’l al cinema, al teatre, al circ i a altres espectacles. Exerciti’l en els esports.
– Recordi que és impossible que un nen o nena utilitzi la TV de manera saludable si els seus pares l’empleen de forma inconvenient. Si en arribar a casa el primer que vostè fa és encendre l’aparell, com podrà impedir que el seu fill no faci el mateix?

2. La televisió i els educadors
El sector eduactiu és (o ha de ser) un dels principals beneficiats per les noves tecnologies, entre altres coses gràcies a les millores en el maneig d’informació. I la televisió és un “actor” molt important que, utilitzat de manera coherent i responsable, pot ser un bon aliat. Enrere, queda la polèmica suscitada anys anteriors sobre la funció socialitzadora de la televisió (3). És la televisió l'”enemic” a combatre o l’aliat dels eduacadors?, la tecnologia humanitza o despersonalitza les relacions personals i socials?

Si l’eduació ha de tenir com a fi primordial, preparar als nens i nens per a viure en societat, els continguts que ofereix la televisió, per a ser educativa, han de fomentar l’eduació en valors des del mateix moment en què l’educació comença a donar-se, que no és altre que el moment del naixement (4).

I per a emprendre el repte que planteja l’educació, l’educador ha de conèixer en profunitat les eines amb les que pot comptar i els avantatges que ofereix cada un dels suports en el context on es produeix el fet educatiu.
Avui en dia la revolució tecnològica ha obert un ventall molt ampli de possibilitats que van més enllà dels tradicionals llibres i llapis de colors.
La revolució tecnològica de la que estem sent testimonis està canviant les regles del joc, de les relacions humanes, laborals i fins i tot educatives.
Combinant les dades de població facilitats per World Gazetter, juntament amb les dades d’usuaris publicats per Nielsen//NetRatings, ITU i Internet World Stats 5, veiem que la taxa mundial de penetració d’Internet és de 17,2% i que el creixement, també a nivell mundial, és del 214,1%. Sense entrar en detall sobre les diferències entre zones geogràfiques que oscil·len entre el 69,00% d’Amèrica del Nord, enfront al 3,6% d’Àfrica, les dades mostren el potencial de la Xarxa com una eina eficaç per a intercanviar i provenir coneixements.

Segons dades d’Eurostat, durant el primer trimestre de 2005, un 48% de les famílies europees comptaven amb accés a la Xarxa, xifra que havia pujat al 52%, a principis de 2006. En quant a la situació d’Espanya, més de sis milions d’habitatges familiars tenien accés a Internet a finals de l’any passat, sgons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (6), que va constatar un augment de 350.000 llars (més d’un 6%), respecte al primer semestre de 2006.

A més, quatre de cada cinc llars amb connexió a Internet disposen de banda ampla (ADSL o xarxa de cable), cosa que representa que gairebé cinc milions de llars, un terç de les famílies espanyoles. Les útlimes dades de l’INE certifiquen el creixent equipament tecnològic dels espanyols, que, en matèria
de connexió a Internet, ha passat al 41,1% de les llars, enfront al 39,1% del semestre anterior i el 37% de fa un any.

Per tant, és innegable que estem davant d’una nova era de la televisió per Internet. La televisió IP (7) (IPTV) ofereix reptes i oportunitats per a la societat i especialment per a la comunitat educativa, ja que ofereix la possibilitat de llegar a l’usuari final perquè pugui beneficiar-se de tots els avantatges. La televisió per Internet canvia i modifica la manera en què els espectadors experimenten la televisió.

A Internet es poden crear continguts audiovisuals nous i diferents, a la carta i d’acord amb les necessitats específiques de l’audiència, en comparació amb els que no posseeix la televisió tradicional. Aquest nou llenguatge multimèdia de la Xarxa és la clau a l’hora d’enfrontar-se al model clàssic de televisió, i principalment per a diferenciar-se d’aquest per l’adaptabilitat i la
interactivitat.

L’evolució i desenvolupament de les tecnologies de transmissió i difusió de senyal televisiva, les possibilitats generades gràcies a la digitalització i compressió de les senyals han permès un increment impressionant de l’oferta, que va provocar en el seu augment la necessitat d’una regulació homogènia pel conjunt de la Unió Europea, i que va acabar donant lloc a la Directiva 89/552/CEE, que va ser transposada a l’ordenament jurídic intern espanyol com
la Llei 25/1994, de 12 de Juliol, conegudes com a Directia i Llei de “Televisió sense fronteres” (8). La ràpida evolució del mitjà, acompanyada de l’aparició de nous fenòmens lligats al món de la publicitat, forçaren a una modificació d’aquesta Directiva per mitjà de la Llei 22/1999, que ve a modificar al seu torn a la Llei 25/1994.

3. L’experiència de la televisió educativa AMEI-WAECE
La IPTV (Internet Protocol Television), televisió que es transmet per la conneció a banda ampla d’Internet, implica diversos avantatges molt importants de cara a l’audiència a la que es vol arribar. Per un costat, la personalitzacoó de la programació (què vull veure) i per altre, el control sobre la reproducció (quan ho vull veure). I tot això de reforç pels serveis interactius.

La Televisió per Internet ofereix a més l’avantatge, davant d’altres formats més convencionals, de ser un canal universal en el que les fronteres no existeixen.
L’accés a la televisió és lliure per a tots els que naveguen per la xarxa, i es converteix en un interessant instrument pels professionals del sector educatiu.

En aquest sentit, AMEI-WAECE ha desenvolupat la Televisió Educativa AMEI-WAECE.
La primera IP TV educativa independent especialitzada en educació inicial i preescolar, en educació parvulària, en educació infantil.

No ha estat fàcil posar-la en funcionament, i encara ens queda molt per treballar, però els mestres ja poden veure en la pràctica, el que fins ara només podien llegir o escoltar. Estem volcant multitud d’experiències pràctiques que, una vegada més, facilitin al mestre la seva labor, veient noves experiències que l’ajudin i li donin idees, per realitzar el seu treball amb els nens.

La Televisió AMEI-WAECE combina programació gravada amb espais de retransmissió en directe sobre temes de candent actualitat i interès pels educadors. Així, la nostra televisió compta amb una programació on hem inclòs els següents apartats:

– Televisió en directe: un cop al mes un especialista ens parlarà d’un tema i tots els televidents podran interactuar, per mitjà de preguntes i de l’exposició d’opinions en rigurós directe, des de qualsevol part del món. Aquesta televisió en directe ens permet, a més, emetre aquells esdeveniments de màxim interès general, com poden ser una presentació d’informes internacionals, Congressos de suma importància, etc. L’últim, el I Congrés Mundial d’Educació de la Infància per la Pau.

– Televisió per a pares: és obvi que de res serveix el nostre discurs si no és paral·lel amb el que el nen rep en l’entorn familiar. La secció compta també amb una interessant oferta multimèdia oferida per la Televisió per a Pares, que dóna resposta a les qüestions que més preocupen als pares i mares.

– Ponències de congressos: les ponències magisteals que són oferides en els nostres congressos poden ser vistes el dia i l’hora que cadascú vulgui. Amb una freqüència mensual aproximada, anem augmentant en número la quantitat de ponències presentades amb una diversitat àmplia de temàtiques.

Una secció a la carta de cadascun dels nostres espectadors.

– Entrevistem a… Experts de reconegut prestigi internacional són entrevistats perquè ens parlin de temes d’actualitat.

– Els nostres llibres: una secció dedicada als últims llibres publicats sobre eduació infantil. En aquesta secció només s’exposaran ressenyes bibliogràfiques de llibres editats en format e-book, de manera que puguin adquirir-se en tota Llatinoamèrica.

I pròximament estarem en disposició d’oferir-vos la televisió per la pau; Educar per aconseguir un món on poder Conviure Junts i en Pau és el gran somni de tots els mestres i lògicament de la nostra Associació, i en aquest sentit hem desenvolupat importants esforços en la realització de programes (9) pels mestres.

Ara ens proposem poder mostrar aquests programes tal i com es porten a la pràctica en centres de tot el món. I tot això amb un disseny especialment elaborat per a fer d’aquests continguts el més atractius, interactius i pràctics possible (10).

Referències

ASOCIACIÓN MUNDIAL DE EDUCADORES INFANTILES (2004): Informe AMEI-WAE-CE. La educación de la primera infancia, reto del siglo XXI. España, La Infancia.

IGLESIAS, R.M.; HERRANZ, F.; MARUGÁN, D.; FERNÁNDEZ IRUETAGOYENA, R. y FERNÁNDEZ MAYA, A. (2004): Juegos para el desarrollo de la inteligencia. España, La Infancia.
SANZ NUÑEZ, R., (2004): Educación infantil de 0 a 3 años. una guía práctica. España, La Infancia.

Notes

1.Els nens veuen la televisió una mitjana de 218 minuts diaris, cosa que suposa unes 3 hores i 40 minuts segons un recent estudi elaborat per CEACCU. Segons el Llibre Blanc “L’educació en l’entorn audiovisual” del Consell Audiovisual de Catalunya, els nens d’entre 4 i 12 anys destinen unes 990 hores a l’any a veure la televisió (només 960 a l’escola). Aquest estudi revela que el consum infantil i juvenil de televisió ronda les 19 hores setmanals i, sumat a l’ús de les videoconsoles i de l’ordinador, posa de manifest que els petits passen unes 30 hores setmanals davant de la pantalla.
En els útlims informes elaborats per l’OETI, destaca que, en termes quantitatius, els nens i nenes d’entre 4 i 10 anys consumeixen en època escolar una mitjana de 133 minuts de TV al dia. Al llarg del curs escolar es comptabilitza un promig de 550 hores de televisió, augmentant el nombre d’hores diàries en època de vacances escolars. Durant el curs lectiu, els nens veuen una mitjana de 4.000 minuts de magazines, uns 3.500 minuts de dibuixos animats i 2.300 minuts de pel·lícules.

2. L’Associació Americana de Pediatria recomana que es prohibeixi la televisió en els nens menors de dos anys i es limiti a menys de dues hores diàries en ela majors.

3. Esperanza Samaniego, Ma Inmaculada Calatrava Ruiz -Clara Luz Corpas Quintana, -Amparo Losada Sánchez, -Raquel Medina Ponferrada, -Rocío Ortiz Martñin. Psicopedagogia. Universitat de Còrdova, 99/00.

4. En aquesta línia, ja a l’any 90 la Conferència Mundial EDUCACIÓN PARA TODOS, celebrada sota l’auspici d’UNESCO a Jomtiem-Tailàndia, conclueix que “l’aprenentatge comença amb el naixement”. Ha passat de ser una “intuició” dels professionals a una necessitat reconeguda i demostrada pel món científic en general i els neuròlegs en particular.

5. Les estadístiques d’Usuaris Mundials d’Internet van ser actualitzades el Juny 14, 2007. Els detalls pormenoritzats poden ser consultats a Miniwatts Marketing Group.

6. Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i comunicació. INE (històric). Última dada publicada a data del 30 de març de 2007.

7. El terme IPTV va ser creat per Internet (IPTV), anteriorment anomenat Mediaroom. La televisió IP utilitza el protocol de transmissió de dades TCP/IP, i tenint programació general per a tots els usuaris i continguts específics seleccionats de la televisió IP pels propis usuaris.

8. El 13 de desembre de 2005, la Comissió va proposar una revisió de la Directiva sobre la “Televisió sense fronteres” per atendre als profunds canvis tecnològics i de mercat que han sofert els serveis audiovisuals en els darrers anys (IP/05/1573 i MEMO/06/208). Més tard, el 9 de març de 2007, la Comissió va adoptar una proposta actualitzada del projecte de Directiva modernitzada dels serveis audiovisuals (IP/07/311) amb el fi de facilitar l’acord del Parlament i del Consell en la seva segona lectura, un acord que acaba d’aconseguir després d’un curt procés (MEMO/07/206). Està previst que la Directiva entri en vigor a finals de 2007.

9. Programa d’Educació per la Pau: Educant la personalitat del nen i els seus valors. Programa elaborat per AMEI-WAECE en base a una investigació realitzada a 22 països en castellà i angles, amb nens (2 a 6 anys) i adults sobre què és la pau. Més informació a www.waece.org

10. La televisió educativa entra a les llars a través d’Internet. Ens veiem a:

http://www.waece.org/TV/parrilla.php.

Firma: Elvira Sánchez Igual i David Benito del Olmo ?