Entrevista a Miquel Peralta, director de Tinc una idea

Les idees i els emprenedors s’han erigit com una porta a l’esperança en mig d’aquesta crisis econòmica sense un final tangible. Aquests dos valors en alça configuren la columna vertebral de Tinc una idea, Premi Zapping al millor programa divulgatiu cultural, que els diumenges a les 13:00 es pot veure a les desconnexions de La 2 a Catalunya. Parlem amb el seu director, Miquel Peralta, sobre talent, periodisme i televisió.

1. Com va sorgir la idea del programa?
El nostre objectiu era cobrir un espai a Catalunya que creiem que estava vacant. Volíem buscar persones amb empenta per seguir la seva idea i els inicis. Un nou valor al panorama actual.

2. Com aconseguiu cada setmana trobar emprenedors?
Estem molt actius a les xarxes socials i al nostre web. La interacció amb l’opinió pública és constant. Hem rebut propostes a través de l’adreça electrònica del programa o en un tweet, per exemple.  Un altra part de les idees venen de l’equip del programa que porta temps treballant en l’àmbit de la televisió i tenen la seva pròpia agenda. Existeix una gran inquietud per a què la gent tingui el seu propi negoci.

3. Quin és el protocol d’actuació a l’hora d’elegir un emprenedor o un altre?
Mirem de ser plurals, d’abarcar tot el territori i temàtica. No només oferim idees en el camp de la tecnologia, que és el més fàcil i habitual, sinó també en el de l’agricultura, l’esport, les cooperatives o les iniciatives de caire social com La Fageda o d’altres ja més consolidades com Privalia. També anem a les universitats on hi ha I+D, on les investigacions es converteixen en petites empreses.

4. Parlar dels emprendedors ja és quasi una moda.
No volem que sigui una moda, per aquest motiu  utilitzem poc aquesta paraula a Tinc una idea. Ens agrada més parlar de talent, innovació, nous aspectes i de la vessant social. Intentem aportar solucions, mostrar les dificultats i ser útils per als que comencen el seu negoci.

5. Tinc una idea s’enmarca en la franja en català de TVE. Des de La 2 i en català costa cridar l’atenció de l’audiència?
La franja en català té i ha tingut una paper significatiu: dóna veu a tot Catalunya a través d’una programació digna. L’hora és molt competitiva però ens ha donat estabilitat.

6. És necessari un servei públic que és deficitari en temps de crisis?
La televisió pública és necessària. Podríem dir que, en certa manera, forma part de la civilització. Garanteix la visibilitat d’alguns tipus de programes, temes, organismes socials i institucions culturals. A més, permet fer nous formats que no tenen cabuda en una televisió privada, perquè no està present en les seves prioritats.

TincUnaIdeaEquip_Articles

7. Hi ha poc interès pels programes culturals i de divulgació?
Si es tenen recursos, la projecció i la franja adequada es demostra que sí hi ha interès per aquest tipus d’espais. Exemples són Saber y ganar o Españoles por el mundo. Tot i axí, la raó de ser de un programa cultural no és ser líder d’audiència, sinó el servei públic. Això no vol dir que no es tinguin en compte les xifres, si no hi ha espectadors deixa de ser un servei. Per altra banda, la manera de mesurar l’audiència ha canviat. No només es té en compte el mode convencional, també les aplicacions, el web, les xarxes socials o el streaming. El consum cada cop està més segmentat. En un mateix programa, diferents fragments poden tenir audiències dispars.

8. Com a professional del periodisme en actiu, què t’aporta ser professor universitari?
M’agrada aquesta doble vessant. És molt gratificant. Vius la cuina dels programes i, per altra banda, reps els inputs dels estudiants. Tenen inquietuds i ambicions, tot i que també són realistes amb la situació actual.

9. El periodisme és una de les carreres amb més atur i menys valorada. A què es deu?
No crec que estiguem desprestigiats. Poden estar-ho a alguns tipus de mitjans amb una línia editorial poc plural o barroera. Per temes econòmics, existeix una precarització molt gran entre molts professionals que s’hi incorporen.

10. Quins consells ens dones per ser un bon emprenedor?
Primer l’assessorament en entitats com Barcelona Activa o els sindicats; en segon lloc, fer alguna cosa que es conegui i; en tercer lloc, fer sinergies amb altres persones.

11. Ens estem adaptant bé a la conversió entre televisió i internet?
És difícil dir quin grau de simbiosi hi haurà i com evolucionarà.

Firma: Montserrat Bros

PeraltaBordas_Article

EN POQUES PARAULES

Un programa: El Convidat, de TV3 i Página2, de La2

Una pel.lícula: El festín de Babette

Un llibre: La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda i Les veus del Pamano, de Jaume Cabré

Una sèrie: The mentalist

Un web: La del F.C. Barcelona

Un periodista de referència: Lorenzo Milà i Rosa Maria Calaf