Fes-te amb tots

yokai2_blogvj1804

La crítica del principiant

El fenomen Yo-Kai va arribar fa un any amb la sèrie animada, el videojoc de rigor exclusiu de 3DS i una gran quantitat de marxandatge (un rellotge, figures…). Són els nens els qui, principalment, han agafat cert afecte a aquestes criatures fantasmals provinents del folklore japonès. El seu estil de joc, a mig camí entre Pokémon i Inazuma Eleven, és ideal per a ells, doncs combina exploració amb col•leccionisme. Ara arriba la segona part, que bàsicament expandeix el ja vist en la primera part. Així és Yo-Kai Watch 2.

Mateixos protagonistes, diferent aventura

En Yo-Kai Watch 2 tornem a viure una aventura de la mà de Nate o Katie, els dos protagonistes de la primera part i que, en aquesta ocasió, han perdut la memòria i els seus records del passat per culpa de dos malvats Yo-Kais (Áurea i Argenta). Malgrat tot, tornarem a trobar-nos el rellotge màgic –Yo-Kai Watch- amb el que podem trobar-nos amb aquestes criatures, moltes d’elles ja conegudes.

Si es tracta de la primera vegada que us acosteu a la sèrie, heu de saber que els Yo-Kai són uns esperits que vaguen pel món i que són els responsables del bo i el dolent que passa. Darrere d’una discussió, un accident o qualsevol fet d’importància, hi ha una d’aquestes criatures. Per evitar que passin coses dolentes, el nostre o la nostra protagonista ha de controlar-los a tots.

Tornem al passat

Malgrat que la major part del joc és un reciclatge de la primera part, el més remarcable i sorprenent és que podem viatjar al passat i conèixer com era Floridablanca (la ciutat principal) fa seixanta anys. I és que, després dels esdeveniments del principi, viatjarem al poble de Vellón, on viu la nostra àvia i on coneixerem a un nou Yo-Kai, Hovernyan. Aquest felí, que s’assembla a Jibanyan, serà qui ens expliqui que el nostre avi necessita ajuda en el passat. Així, i gràcies a un altre yo-Kai, Trielespejo, podrem viatjar del present al passat constantment, sent una de les principals novetats del joc.

Limitant la llibertat humana

Si bé la saga Yo-Kai està enfocada clarament al públic més infantil, ja que no es tracta d’un producte violent, discriminatori ni de por –tot i que els Yo-Kais siguin fantasmes-, no considerem que sigui un títol tan ideal pels més petits.

La història transmet la idea que tots els problemes i les males actuacions estan justificades, la qual cosa exculpa de responsabilitat als qui les fan. Una discussió acalorada, una malaltia o una mala conducta… tot està justificat ja que son els yo-kai els causants de tot. Així mateix, els diàlegs són bastant plans i acaben desembocant en batalles de la manera més absurda.

Com a aspecte positiu, es remarquen alguns patrons socials de conducta molt interessants, com respectar els semàfors en vermell, per exemple.

Podeu consultar la crítica completa a la nsotra base de dades.