FOMO

fomo-vj-26-4-16-2-artvj
L’ésser humà és un animal social per naturalesa, és a dir, tendeix a relacionar-se. Per això, tradicionalment un dels temors primaris ha sigut l’exclusió. Però, què passaria si ho portem a l’extrem en la societat actual? El resultat es coneix com a FOMO (Fear of missing out), és a dir, la por a quedar-nos fora.

L’explosió de les xarxes socials i els videojocs, així com la seva immediatesa en els dispositius mòbils, ens han transformat en autèntics zombies de les noves tecnologies, fins al punt que s’estan convertint en un gran problema, tant entre els més joves com els adults.

Cada vegada es repeteixen més frases com “li he escrit, ho ha llegit i no em contesta”, “ha penjat una foto, però no m’ha etiquetat”, “m’han expulsat del clan”… o la clàssica imatge –que de ben segur tots hem presenciat o protagonitzat- en la qual, en un sopar, tots els amics tenen els dispositius sobre la taula. I com que els refranys són savis, seguirem la màxima de quien mucho abarca, poco aprieta.

En més d’una entrevista amb pares, el tema ha desembocat en: “no som capaços de fer que desconnecti del mòbil, de la consola o de Facebook”. I per això, considerem que és un tema molt important del qual li hem de prestar especial atenció.

Aquí van uns consells que us poden ser molt útils:

Escolteu-los.
Potser pels adults les xarxes socials són només un entreteniment, però per molts dels joves es basa en “la seva vida social”. De manera que, si ens preocupem més per com se senten i, més profundament, en les seves inquietuds, es mostraran més oberts per explicar-nos els seus problemes.

No jutjar
Que un adolescent es passi hores jugant a l’ordinador o la consola és quelcom que podem classificar com absurd. Però no té per què ser-ho. Els joves estan en ple procés de creixement maduratiu i, moltes vegades, allà hi troben un món alternatiu on es troben a gust.

-Animar les seves vides offline
“Mama, baixo al parc a jugar amb els amics” o “quedem a casa teva a les sis” són dues frases que resumeixen tota una generació. Són capaços els nens d’avui en dia de baixar a jugar en comptes de connectar-se a internet o quedar amb els amics sense estar subjectes a la immediatesa del WhatsApp (baixes, canvis d’hora, modificacions del pla)?

-Establir límits
Si estudien, estudien; si juguen, juguen. No podem pretendre que els nens i els joves siguin suficientment responsables com perquè facin les coses per ells mateixos. Hem de marcar les pautes sobre què poden i què no han de fer. Si fan deures o estudien per l’examen de torn, no han de tenir el mòbil al costat ni la consola o el portàtil.

-Aquest no és el món real
Molts joves s’endinsen tant al món virtual que, després, poden mostrar certes dificultats socials. Se senten desprotegits o simplement menys importants respecte al videojoc que juguen durant hores i hores. No podem caure en la trampa. Com a pares o tutors, hem d’ajudar-los perquè adquireixin la suficient fortalesa per afrontar els problemes reals, sense desmoralitzar-se i que sàpiguen donar a les coses la importància real que tenen, sense fer una muntanya d’un gra de sorra.

Signatura: José Carlos Amador Vigara