Hàbits. Els menors coneixen els riscos i possibilitats?

És innegable el potencial positiu que internet constitueix tant per a pares com per a fills. És una font d’informació inesgotable, però cal tenir especial cura precisament per això, ja que els menors accedeixen cada vegada amb més facilitat i sense cap tipus de control.

Els beneficis que la xarxa té per a tots són, principalment, els que serveixen com a recursos educatius, els que ens permeten ampliar els nostres coneixements i accedir a la informació.

Avui dia, internet resulta imprescindible, especialment per als adolescents i joves que han fet d’això un factor d’oci i també una fonamental eina d’estudi i treball. Els nens poden ampliar coneixements buscant documentació per als treballs escolars, conversar amb persones de la resta del món, aprendre compartint experiències, jugar en espais educatius, però també poden caure en els perills que es troben i que poden afectar de forma negativa i directa en la seva conducta i educació.

Els pares han de vigilar i supervisar el que veuen i escolten, a qui coneixen i quines dades personals comparteixen amb altres usuaris. Una connexió lliure i sense límits amb el món pot ser realment perillosa. Però no convé adquirir el paper de “poli dolent” en aquest sentit, sinó tot el contrari, tractar d’adquirir i inculcar hàbits de navegació saludables i un ús responsable d’internet i els seus recursos. És important procurar que la navegació del menor sigui en companyia i no deixar que ho faci de forma aïllada per costum (situar l’ordinador en una zona comuna en comptes de la seva habitació pot ajudar). També és bo que hi hagi un diàleg i no una actitud massa prohibitiva, però marcant unes regles i restriccions que han de respectar-se en quant a horaris, limitació de temps de connexió o conductes que han d’adoptar:

1. No facilitar dades privades o fotos a ningú desconegut.

2. Desconfiar de possibles enganys en xats i fòrums, explicant-los que hi ha adults que utilitzen internet per enganyar.

3. Assegurar-se que no tenen accés a dades bancàries o nombres de targetes de crèdit, per evitar que puguin adquirir productes o serveis a través d’internet.

4. Establir com a norma que han de preguntar als pares abans de donar informacions en pàgines de registre, com la adreça, el nom o el número de telèfon.

5. Ensenyar-los a avisar als pares si troben alguna cosa que els incomodi a la xarxa.

El més important és intentar que en la navegació es promogui un ús responsable per part del menor, que ell mateix aprengui a treure-li profit de forma positiva i que sigui capaç d’identificar els riscos.

Firma: Álex Estébanez