Internet: el valor de la informació

Informació

La xarxa és un contenidor infinit d’informació on es troba resposta a qualsevol dubte que tinguem. Hem de ser conscients que no tot el que es penja és cert.

En aquests dies, internet resulta imprescindible, especialment per als adolescents i joves que ho utilitzen com un factor d’oci i una eina d’estudi i treball. Però les notícies i les diferents informacions basades en rumors, en coneixements erronis o, directament, en falsedats, estan a l’ordre del dia, no passen cap filtre i es troben en igualtat de condicions amb les informacions contrastades i verídiques.

Actualment, qualsevol persona pot pujar dades a la xarxa, informació que pot prendre’s per certa només perquè està a internet. Per aquest motiu, es torna imprescindible saber on buscar i com identificar aquelles pàgines que mereixen el nostre crèdit i aquelles que no.

Quant més seriós sigui el tema sobre el qual volem aprofundir, més important és saber on buscar. El treball d’informar-se a la xarxa és similar al d’un detectiu: hem de “detectar” els senyals que ens indicaran si una web és de fiar o no.

WEBInformacion01_ArtInt

 

 

 

 

 

El primer és localitzar als autors del web. Per exemple, si es busca informació històrica, és bo acudir a pàgines oficials d’enciclopèdies, universitats, diccionaris o similars.

Els sites que ofereixen informació contrastada i fiable solen pertànyer a empreses solvents i, en algun lloc visible del web, es pot trobar l’apartat Qui som?, dades de contacte i un avís legal.

Els blogs, les pàgines personals, els posts en fòrums i altres espais, com els vídeos casolans, no sempre són una font segura.

Per què no utilitzar Viquipèdia com a única font d’informació?

  1. Perquè qualsevol persona pot penjar informació de tot tipus sense ser un expert en la matèria.
  2. Perquè tothom pot accedir a la informació per modificar-la o introduir dades sobre el que vulgui.
  3. No en totes les informacions apareixen les fonts originals.
  4. Perquè tot l’anterior la fa poc fiable.

Llavors, interessa participar en un web cooperatiu?

  1. Per descomptat, sempre que la nostra aportació se sustenti en coneixements seriosos, contrastats i objectius, doncs això contribueix a l’enriquiment cultural dels altres usuaris.
  2. És positiu animar els més joves a compartir coneixements sobre un tema que els interessi o atregui.
  3. Amb la col·laboració activa i responsable, els internautes aprenen la importància que té una informació veraç.

Com a antídot, cal contrastar informacions i acudir a pàgines en les quals clarament es puguin identificar els autors.

Detectar un site fiable:

  • Si no hi ha autor que signi la informació, s’explica d’on s’ha obtingut? Les fonts són claus per identificar la fiabilitat dels continguts.
  • Sempre que se citin fonts, hem de buscar-les i no quedar-nos amb la primera impressió.
  • Consultar la data de publicació per descartar informació obsoleta.
  • Hi ha faltes ortogràfiques? L’ortografia és un símptoma clar de coneixement, formació i cultura. Cal dubtar de les persones que escriuen amb faltes bàsiques d’ortografia.

WEBInformacion02_ArtInt

 

 

 

 

 

El temps

L’oci és una de les activitats més freqüents a internet, ja que la xarxa ens ofereix multitud de possibilitats lúdiques per a qualsevol edat i circumstància.

Quina és la manera més intel·ligent de navegar? Quan s’aprofita tot el que internet ofereix sense invertir més temps del necessari.

Internet és cultura, però també oci i comunicació. Per no quedar atrapats en aquesta xarxa mundial, abans de connectar-se, l’usuari ha d’establir l’objectiu del seu viatge virtual.

Per què em connecto?

Els resultats són clars: el 38% dels enquestats dediquen entre una i dues hores diàries a internet. Per això, és necessari aprendre a planificar el temps i saber autocontrolar-se. A més, el 76% afirmen que a casa seva no hi ha horaris limitats per accedir a internet.

L’usuari pot establir-se un objectiu i conèixer a fons les seves motivacions responent a les següents preguntes: Per què em connecto? Què vull trobar? He començat per un motiu i he acabat invertint el meu temps en una altra cosa?

A casa és recomanable que hi hagi un horari per connectar-se i evitar les possibles addiccions.

Si es detecta un consum excessiu es fa necessari localitzar les causes, establir prioritats, renunciar a algunes activitats lúdiques en el temps d’estudi i rebaixar el consum.

Durant el temps lliure, les alternatives a la pantalla de l’ordinador poden ser millors: quedar amb els amics, anar al cinema, escoltar música o llegir un llibre són hàbits molt més saludables, enriqueixen i potencien la comunicació verbal i personal.

Conclusió

És innegable el potencial positiu que internet constitueix tant per als pares com per als fills. És una font d’informació inesgotable. Però cal tenir especial cura precisament perquè els menors accedeixen cada vegada amb més facilitat i sense cap tipus de control.

Els beneficis que la xarxa té per a tots són, principalment, els que serveixen com a recursos educatius, els que ens permeten ampliar els nostres coneixements i accedir a la informació desitjada per fer una gestió o localitzar un lloc.

A més, internet suposa:

  •  Fàcil accés a la informació de forma lliure i gratuïta.
  • Connexions de cost reduït.
  • Transmissió ràpida i fàcil de continguts, informació i comunicació instantània.

Internet no és dolent o nociu en si mateix. Depèn de l’ús que es faci. És a dir, el perquè, per a què i el com determinen el benefici que es pot obtenir.

Alguns beneficis:

  • Comunicació.
  • Accés a la ciència, la cultura i l’oci.
  • La realització de tasques escolars i treballs personals que potencien la capacitat de buscar.
  • El desenvolupament de tasques escolars en grup.
  • Facilita el procés d’aprenentatge en alumnes que sofreixen malalties de llarga durada.
  • Ajuda en el seguiment per part dels pares del procés d’aprenentatge dels seus fills.

Finalment, cal recordar que la informació que s’extreu d’internet és gratuïta, però no és pròpia. La pirateria, el “copy&paste” o qualsevol apropiació indeguda d’una informació que no hem elaborat nosaltres és una clara injustícia cap a la persona que ha realitzat els continguts.

En els treballs, estudis, articles, etc. sempre ha de constar la nostra font d’informació. Igual que la bibliografia, en un treball on el nostre recurs principal ha estat Internet ha d’aparèixer la webgrafía (les pàgines d’on hem tret la informació).