Juguem?

estiunensdins_0706

Després de mesos de deures, estudis i obligacions diàries que han deixat menys temps per a l’oci, arriba l’esperat descans de les vacances d’estiu. Els nens compten amb més de dos mesos sense classes, ni exàmens, ni l’ordre que imposa l’horari escolar. Alguns tindran la sort d’anar a cursos o colònies, però uns altres no. Inclús, malgrat el nostre esforç perquè facin altres activitats, l’estiu és sens dubte un espai per relaxar-se i ocupar el temps en aquelles coses que queden aparcades durant la resta de l’any.

Els videojocs o les pantalles en general amb totes les possibilitats que ofereixen, es poden convertir en el recurs més fàcil on es refugi el menor i que nosaltres no posem pegues o no sentim la necessitat de controlar el temps que hi dedica. Tot i que, com han demostrat els estudis i algunes notícies recents en la premsa, és urgent que els hàbits de consum audiovisual siguin una prioritat a l’educació dels menors.
Ara que ens toca tenir-los a casa durant la major part del nostre temps, us oferim alguns consells per posar-ho en pràctica i, així, ajudar als nostres fills a ser més conscients que existeix un món més enllà de Tom Clancy, Pokemon, Call of duty, Fifa o Jo-kai.

1.- El secret (a veus) és programar un horari: es juga quan s’ha previst i el temps proporcionat. Evitar els matins i les nits, especialment el temps abans d’anar a dormir. Aprofitar els dies plujosos i ser flexibles segons les circumstàncies: ens ha fallat un pla, canviar una pel·lícula per una partida a la Wii, proposar un dia per fer una competició en família, etc. És important aprofitar el joc per motivar-los en altres coses: compartir, aprendre, ensenyar, ajudar, etc.

2.- Segons l’edat, entre trenta minuts i una hora jugant en solitari pot ser l’apropiat. Hem de tenir en compte la temàtica del joc i no deixar al nen a mitja partida o a punt de superar un nivell. Per tant, cal calcular l’estona pel tipus de particions que ofereix cada títol. És a dir, si és un joc de carreres, establim el nombre; si és un plataformes en el qual s’ha d’anar superant nivells, posem una meta; si és un partit de futbol, establim el nombre d’enfrontaments i si és d’estratègia o de rol, agafem el rellotge. Ajudar a posar alarmes, establir torns amb els germans o planificar l’activitat que vindrà després.

3.- De vegades passa que els pares desconeixem el contingut o l’abast d’alguns títols que han arribat a casa piratejats, deixats per algun amic o que, simplement, no han passat per les nostres mans. D’aquesta forma, de la mateixa manera que ens interessa conèixer als amics dels nostres fills, ens hauria d’importar saber amb qui comparteixen el seu oci audiovisual. No és el mateix resoldre puzles al costat del professor Layton o jugar a tennis amb Rafa Nadal, que lluitar al costat del Capità MacMillan, a qui li ha estat assignada la missió d’arrossegar-se per Txernòbil amb un vestit de camuflatge per assassinar a Imran Zakhaev o fusionar-se amb Ezio Auditore, el líder de l’ordre d’assassins de Ubisoft. L’indicatiu PEGI, que inclouen els jocs originals, pot ser una de les pautes d’informació.

4.- Hi ha altres aspectes determinants tan evidents que són gairebé innecessaris nomenar-los: els avantatges que ofereixen les consoles de sobretaula en detriment de les portàtils. Aquestes últimes aïllen més que les primeres i, com les podem portar a qualsevol costat, també es converteixen en una opció gairebé permanent que hauríem d’evitar. Idèntic problema que sorgeix amb els jocs en el mòbil. Per tant i com a conseqüència, és lògic prevaler els jocs en grup i posar les consoles de sobretaula en llocs comuns de la casa.

5.- Un altre dels riscos dels quals s’han de posar barreres és la competició online. Molts títols ofereixen la possibilitat de connectar-se amb altres jugadors per competir, col·laborar o avançar de nivell més de pressa. Com a Facebook, s’han de vigilar les amistats digitals i la informació que es comparteix amb elles, ja que forma part de la seguretat dels menors i de la seva educació a la xarxa.

Com en moltes coses en la vida, el costum de jugar quan toca, el temps oportú i els títols adequats tot és qüestió d’hàbits. Com més aviat comencem a formar d’aquest àmbit, més fàcil serà en el futur. A més, una bona idea és esperar a l’edat adequada per endinsar-se en l’entreteniment virtual (almenys fins als tres anys). Molts dels jocs que proposa la tableta o el mòbil són reproduccions digitals dels tradicionals puzles, construccions, colors i manualitats que, d’altra banda, en la versió clàssica aporten molts més beneficis al desenvolupament del menor que els seus germans multipantallas.

6.- Per saber més informació sobre un videojoc teniu a la vostra disposició la nostra app, Contraste. Guia de l’oci audiovisual. És gratuïta i conté més de 300 títols de jocs amb la seva ressenya i qualificació. En aquesta aplicació, també trobareu altres propostes que poden ajudar-vos a seleccionar el millor pels vostres fills (cinema, televisió i webs).