La influència de la violència mediàtica en els joves

La influència que els continguts violents exerceixen en els joves és un tema molt debatut i sobre el qual encara queda molt per investigar. Reproduïm a continuació un article d’investigació sobre la influència de la violència mediàtica en els joves, publicat a Psychological Science in the Public Interest, els autors dels quals són: Anderson C.A.; Berkowitz L.; Donnerstein E.; Huesmann L.R.; Johnson J.D.; Linz D.; Malamuth N.M.; Wartella E.

Diverses investigacions sobre violència a la televisió, cinema, videojocs i música mostren, amb una evidència inequívoca, que la violència audiovisual augmenta la possibilitat de conducta agressiva en un context tant pròxim com llunyà. Els efectes són majors amb les formes moderades d’agressió que amb les més fortes, però les conseqüències d’aquestes són també substancials si es comparen amb els efectes d’altres factors de risc de violència. La base de les investigació és àmplia; diversa en els seus mètodes, mostres i gèneres mediàtics; i conseqüent en els seus resultats. L’evidència és més clara en les àrees més investigades: la violència en televisió i cinema.

El conjunt d’investigacions sobre videojocs, que cada vegada són més nombroses, reporten, en essència, les mateixes conclusions. L’exposició pròxima incrementa la possibilitat de conductes física i verbalment agressives, així com pensaments i emocions també agressius. Estudis recents a gran escala evidencien la connexió entre una exposició freqüent a la violència audiovisual durant l’adolescència i l’agressivitat a una edat posterior, que inclou atacs físics i abusos sexuals. Com les conductes criminals-violentes extremes (per exemple, violacions, assalts i homicidis) són poc freqüents, les noves investigacions veuen la necessitat de contar amb mostres més grans per a fer estimacions amb encert sobre com l’exposició habitual a la violència audiovisual durant les infantesa incrementa el risc d’un comportament violent extrem.

Una teoria, molt avalada, defineix com i quan l’exposició a la violència audiovisual incrementa l’agressivitat. La violència audiovisual incrementa aquesta agressivitat a curt termini reforçant patrons de conducta i cognitius ja existents, incrementant l’activitat psicològica i iniciant una tendència automàtica per a imitar les conductes observades. La violència audiovisual produïx efectes a llarg termini a través de diversos tipus de processos d’aprenentatge que conduïxen a l’adquisició de patrons de conducta agressius de llarga durada (i accessibles automàticament); a esquemes d’interpretació; a creences que, en la conducta social, donen suport l’agressió; i a través de la reducció de la normal resposta negativa a la violència (i.i. insensibilització). Algunes característiques dels espectadors (per exemple, la identificació amb personatges agressius), l’entorn social (per exemple, la influència dels pares) i contingut audiovisual (per exemple, el grau d’atracció de qui perpetra l’acte violent) poden influir en el grau que la violència mediàtica afecta l’agressió, però hi ha algunes incoherències en els resultats de la investigació. Aquesta investigació també suggereix que hi ha algunes maneres de prevenir (per exemple, supervisió, interpretació i control de l’ús mediàtic dels nens per part dels pares). No obstant això, investigacions existents sobre la prevenció en aquests casos suggereixen que ningú és completament immune a l’efecte de la violència audiovisual.

Enquestes recents mostren que la violència està molt estesa en el món audiovisual modern. A més, molts nens i joves passen excessiu temps consumint violència mediàtica. Encara que està clar que reduir l’exposició a la violència mediàtica reduiria l’agressivitat, està menys clar quins tipus d’intervencions reduirien aquesta exposició. L’escassa literatura d’investigació que existeix suggereix que el tipus d’intervencions que fomenten una actitud contra aquests missatges negatius i la mediació dels pares semblen reportar bons efectes, però que la mera alfabetització mediàtica és infructuosa. Encara que el discurs sobre si la violència mediàtica incrementa l’agressió i violència està bàsicament tancat, encara queden molts aspectes per resoldre. Es necessiten més investigacions de laboratori i de camp per a millorar la compressió dels processos psicològics de fons, que finalment han de dur a intervencions més efectives. Investigacions a gran escala ajudarien a especificar la magnitud dels efectes de la violència audiovisual en les classes de violència més greus. Satisfer el gran desafiament social de proveir als nens i joves amb una dieta mediàtica més sana pot ser que sigui més difícil i costós del que es pensa, especialment si la comunitat científica, la periodística, la de les polítiques públiques, i la de l’entrenament fracassen a l’educar a la gent sobre els riscos reals de violència mediàtica en els menors.

Autors: Anderson C.A.; Berkowitz L.; Donnerstein E.; Huesmann L.R.; Johnson J.D.; Linz D.; Malamuth N.M.; Wartella E. Font: Psychological Science in the Public Interest, Volume 4, Number 3, December 2003, pp. 81-110(30) Editor: Blackwell Publishing.