La meitat de les notícies sobre immigració pertanyen a l’àmbit policial o judicial

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha elaborat un informe que analitza la presència de la immigració en la informació oferida pels teleinformatius de sis cadenes de televisió. En concret, l’estudi analitza la presència de les persones immigrants en el conjunt de la informació, els àmbits temàtics on participen preferentment, els rols amb què apareixen i els actors que intervenen en les informacions sobre immigració, entre d’altres qüestions.

L’estudi s’ha realitzat sobre els teleinformatius de quatre prestadors de serveis audiovisuals d’àmbit català (TV3, 3/24, TVE a Catalunya i 8tv) i dos locals (Barcelona TV i Canal Català Barcelona). El període analitzat ha estat de gener a març de 2009, amb una mostra que suposa 462 hores, i gairebé 12.000 inserts.

Les conclusiones i les valoracions principals que s’extreuen de l’informe són les següents:

1. Presència escassa de les persones immigrants en els informatius. Les persones immigrants tenen un 2,8% del temps de paraula, quan la seva presència real en la societat catalana es situa als volts del 15%.

2. Presència diferent segons la procedència. Els ítems informatius i el grau de visibilitat de determinats col·lectius condicionen el pes de la procedència geogràfica que apareix a les informacions.
Així, per exemple, determinats successos fan que persones procedents d’Amèrica Llatina i d’Àsia tinguin una presència informativa per sobre del seu pes demogràfic real. En canvi, s’observa que les persones procedents de Magreb i el nord d’Àfric, que suposen el 20% de la població extrangera a Catalunya, només tenen el 8,6% del temps de paraula.

3.Àmbits temàtics diferenciats respecte a la població no immigrant. El temps de paraula de les persones immigrants es concentra, en primer lloc, a la categoria Societat (un 25,6%); en canvi, les persones no immigrants tenen la màxima presència en les notícies de Crònica Política (un 24,2%).

Les dades mostren l’accés diferencial en la dinàmica política i institucional, on la població immigrant pràcticament no té presència, ni els mitjans recullen l’opinió.

4. Poca diversitat de rols i poc  prestigi. El 80% del temps de paraula de les persones immigrants es concentra en tres agrupacions d’actors: Altres (49,1%), Món associatiu (16,5%) i Actors econòmics (14%). És una distribució que contrasta fortament amb la de persones no immigrants, que concentren el màxim de temps de paraula en agrupacions com Actos polítics (46%), i només un 12,7% correspon a la categoria Altres.

Els personatges immigrants, doncs, es vinculen majoritàriament en una categoria residual, que recull els actors ocasionals o testimonials de les notícies i, per tant, amb presència secundària o poc rellevant.

5. Més presència com a problema o com a víctimes. Gairebé la metitat de les notícies que tracten específicament temes relacionats amb la immigració (en concret el 49,7% del temps de notícia) són d’àmbit policial-judicial. Dins d’aquest àmbit, les quatre categories amb més temps de notícia són: Agressions racistes, Terrorisme Internacional a l’Estat espanyol, Activitat delictiva contra immigrants i Activitat delictiva exercida per persones immigrants.

Cal assenyalar que aquesta classe de notícies apareixen majoritàriament en els blocs de titulars i/o resum, i també es constata, en l’àmbit policial-judicial ja anomenat, la tendència a fer explícita la procedència de les persones immigrants. Tot plegat dóna com a resultat un sobredimensionament de les vessants conflictives de la immigració, una certa espectacularització de les notícies i  un etiquetatge de les persones segons el seu lloc d’origen.

6. Visió més complexa en relació amb les dades del 2005. Les informacions relacionades amb la immigració han evolucionat cap a una visió més complexa del fenomen migratori, si el comparen amb les dades disponibles de l’any 2005.

Les persones immigrants apareixen com a víctimes de fets delictius (25,7%), i com autors (23,5%), amb unes proporcions equivalents a les de la població autòctona. Si es comparen aquestes proporcions amb les de l’any 2005 es comprova la diferència existent, ja que el temps de notícia dedicat a les persones autores de fets delictius (18,5%) es trobava lluny de les notícies en les que les persones immigrants apareixien com a víctimes (3,1%).
CAC vol recordar la vigència de les Recomenacions sobre el tractament informatiu de la immigració, d’abril del 2002, dirigides a fomentar l’autoregulació, i del manual Eines per la diversitat, editat per la Mesa per la diversitat en l’audiovisual, dirigit als professionals de la comunicació audiovisual.

CAC ha realitzat un anàlisi sobre la presència de la immigració en la informació, en compliment de la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, que estableix que al Consell li correspon vetllar pels diversos tipus de pluralisme.

CAC elabora de forma permanent informes de pluralisme polític (amb caràcter mensual), va ampliar la seva tasca el gener del 2008 amb l’elaboració d’informes sobre el pluralisme no polític.

Fins ara, incluint l’informe actual, ha analitzat cinc àmbits: pluralisme territorial, pluralisme social, violència domèstica, presència de les dones i presència de la immigració.

La tasca del Consell en la promoció dels pluralismes, que es concreta ara en l’elaboració del present informe trimestral sobre la presència de la immigració en la informació, no és una tasca ‘per se’, sinó un intrument per a fomentar des del camp de la comunicació audiovisual la cohesió social, la integració, el coneixement de l’altre, el diàleg i el respecte mutu. La Mesa per la diversitat en l’Audiovisual treballa en auqesta mateixa direcció.

Firma: Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)