La seguretat dels menors està en venda?

art-int-marzo-2-9-3-16

Els llocs web i aplicacions de compra-venda d’articles de segona mà s’han popularitzat enormement en els últims temps, sobretot amb l’aparició de funcionalitats com la geolocalizació que permet veure els productes que es venen més a prop de la nostra ubicació, però més encara amb motiu de la crisi econòmica que aguditza l’enginy a través d’internet.

Mostra d’això són serveis emergents anunciats en la televisió com Wallapop o la més recent Vibbo (sorgida al novembre de 2015 i anteriorment coneguda com Segundamano.es), sense oblidar-nos d’un referent com és eBay, clàssics com Mil Anuncios i d’altres menys conegudes com LetGo, Yume o HappySale. En aquest marc, apareixen fins i tot plataformes especialitzades en un determinat tipus de productes, com Chicfy per a roba o Depop per a objectes de disseny i col·leccionisme. Sens dubte, la més popular a Espanya és Wallapop, que va sorgir a l’octubre de 2013 i 6 mesos després ja aconseguia el milió de descàrregues, registra transaccions per valor de 300.000 Euros al dia i té un inventari al voltant d’un milió de productes pujats.

Passades les dates nadalenques, aquestes plataformes tornen a rellançar-se després d’adquirir regals fallits o que fan que ens vulguem desprendre d’alguns objectes relegats, com per exemple una nova consola que fa que vulguem vendre l’antiga juntament amb els seus jocs per als nous. D’aquesta manera els seus catàlegs experimenten un important creixement i diàriament es publiquen quantitat de nous anuncis. No és estrany recórrer a aquestes plataformes per oferir allotjaments vacacionals, objectes de col·leccionisme, roba, serveis diversos, mobiliari… De fet, no solament hi ha particulars sinó que també trobem botigues que aprofiten la visibilitat que proporcionen aquestes plataformes per potenciar les seves vendes online.

La particularitat és que aquestes transaccions les realitzen els usuaris generalment en mà, compten amb un xat privat en el qual negocien les condicions de la compra-venda i queden en un lloc concret per dur-la a terme, sense que la plataforma intervingui de cap manera o impliqui una comissió o cost addicional.

Aquí és on sorgeix el risc si ens referim a l’ús d’aquestes aplicacions per part de menors. Són molts els que recorren a aquest sistema per guanyar-se uns diners extres o adquirir coses a un millor preu, malgrat que el seu ús es regeix per les mateixes normes que ho fan les xarxes socials o fins i tot són més restrictives en assenyalar que: “Els menors de 18 anys no han de facilitar les seves dades personals a Wallapop sense el previ consentiment dels seus pares o tutors”.

El perill resideix no només en les possibles estafes i la trobada amb la persona que es realitzi la compra-venda, pel qual convé anar acompanyat d’un adult, sinó en possibles implicacions relacionades. Per exemple, s’han escoltat casos de venda de terminals mòbils infectats amb control sobre la càmera, que poden o no ser deliberats però ens fan considerar la necessitat d’assegurar-se bé i prendre les mesures de prevenció oportunes en funció del tipus de producte que s’adquireixi.

D’altra banda, els menors com a usuaris poden incórrer en un ús inadequat que els impulsi a realitzar consultes inversemblants, com el lloguer d’allotjaments per fer festes, reserves que finalment no arriben a confirmar-se o altres transaccions poc serioses que fan perdre temps i diners a altres usuaris. També, alguns menors ho utilitzen per xatejar com si d’una plataforma de cites es tractés, arribant a incomodar a uns altres o fent-los desplaçar-se per després no presentar-se. Es tracta d’un entorn en el qual és molt fàcil obtenir informació dels usuaris, ja que molts demanen l’adreça o el telèfon per quedar o parlar directament. Un altre aspecte rellevant és que les transaccions queden reflectides, amb l’objectiu d’obtenir una bona valoració que generi confiança a altres usuaris, però que pot ser utilitzat per aconseguir dades personals indirectament a través de les mateixes.

A més, ja s’han pogut veure alguns anuncis que incorren en actituds poc responsables amb anuncis que busquen realitzar una broma, suplantar a una altra persona publicant les seves dades o, fins i tot, publicacions que poden ser considerades com una forma de ciberbullying amb l’exposició de la foto de la víctima. En canvi, altres menors sí compten amb el beneplàcit dels seus pares i ho utilizen adequadament, ja que és una manera d’inculcar-los valors com la responsabilitat, els principis del comerç i el valor econòmic del material, entre d’altres. Es parla molt de menors i xarxes socials però aquest altre tipus de plataformes també s’han de tenir en compte i, de la mateixa manera, la solució passa per la implicació dels pares i un ús responsable.