La televisió com a eina contra el fracàs escolar

El fracàs escolar afecta al 31% dels estudiants espanyols, és a dir, quasi un terç de la població de 18 a 24 anys no ha completat l’Educació Secundària Obligatòria ni ha continuat cap tipus de formació, segons l’últim estudi publicat pel Ministeri d’Eduació; unes xifres tan nefastes que els experts dubten en què es puguin complir els objectius de la Cimera de Lisboa per l’any 2010.

Diversos estudis apunten, com a responsables, a l’entorn familiar, els propis escolars, els docents, els centres educatius, el sistema educatiu i el nivell de despesa pública en educació (Informe PISA). Sens subte, un cúmul de factors que no fa més que reafirmar la idea de que l’educacio dels nostres fills és responsabilitat de la societat en el seu conjunt: col·legis, famílies, polítics, mitjans de comunicació, indústria… tots poden i han d’aportar solucions al problema.

En aquest sentit, cap sector és millor situat per a intervenir fora de les aules que els mitjans de comunicació i, més concretament, la televisió. El primer que molts nens fan quan arriben a casa de l’escola, és mirar la televisió, escoltar la ràdio o connectar-se a Internet. Lluny de prendre aquest fet com una amenaça, la societat hauria de veure en això una oportunitat per a participar en l’educació dels més joves, donat que els mitjans, en qualsevol suport, són el vehicle ideal per participar en l’educació dels més joves i transmetre’ls missatges i ensenyaments que contribueixin a la seva educació.

L’educació dels nens no ha de detenir-se quan aquests creuen les portes del col·legi, al final del dia. Els mitjans de comunicació poden ser una externsió entretinguda i amigable de les aules, un lloc en el que els nens poden ser educats amb la seva plena conformitat i participació. Per això és vital produir i emetre una programació que, al temps de ser atractiva per a ells, inclogui estímuls educatius.

Pensem que és necessari proveir a les famílies d’una programació segura, verídica i apropiada a l’edat del públic al que es dirigeix; la televisió ha de ser un element que reuneixi a pares i nens al sofà i els proveeixi de motius de conversació i de moments de diversió. Així mateix, l’entorn multimèdia en el que es mou la societat actual és un valor afegit altament explotable per l’educació dels nens. D’aquesta forma, nombroses sèries de televisió compten amb un suport multimèdia a Internet, en el que pares i professors troben eines per a treure el màxim partit als continguts.

L’ús de la televisió a les aules no és nou, la novetat és la forma d’utilitzar-la, en combinació amb altres mitjans com Internet, i la possibilitat de que les famílies coneguin i utilitzin aquests mitjans. En definitiva, pares, professors i mitjans de comunicació necessiten unir-se per a assegurar-se que els nens reben una educació completa, continuada i coherent dins i fora de l’entron de les aules, i una televisió ben entesa es presenta com el vehicle ideal per a aconseguir-ho.

Firma: Paul Robinson