La televisió, ens treu hores de son?

Conciliar la vida familiar i laboral s’ha convertit en un joc de malabarisme per a les famílies. Les llargues jornades de treball i, paradoxalment, improductives, dificulten aquest desitjat equilibri entre l’aspecte personal i professional.

La televisió també pot aportar el seu gra de sorra sobre aquest tema. La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, demanava fa unes setmanes que les televisions avancessin el prime time. El fet que els espais estrella de les cadenes comencin a partir de les 22:30 i acabin entre les 00:30 i 01:30 obliga a trasnuitar a l’espectador fidel.

Per què s’obstinen les televisions a retardar tant la seva hora de màxima audiència? Aquesta tendència va començar a finals dels 90, quan els informatius de Telecinco no tenien el share desitjat. Els programadors van decidir avançar la seva hora i van omplir el buit amb L’Informal, que precedia a la franja de màxima audiència, l’anomenat access time. El seu èxit va allargar la seva durada fins a menjar-se part del prime-time.

Ara les cadenes segueixen amb aquesta tònica, ja que permet eixamplar una franja horària molt codiciada i ben pagada pels anunciants. Qui perd en aquest joc? Els espectadors que, per gaudir d’un programa o sèrie, redueixen les seves hores de son i disminueixen el seu rendiment.

Com a entitat defensora del teleespectador, TAC està treballant sobre aquest tema. Per aconseguir aquest propòsit, primer de tot, instem a les televisions públiques que siguin les primeres a actuar. El servei públic ha de ser la seva prioritat, per això no s’entén que el seu prime time sigui el mateix que el de les mercantilitzades televisions privades.

Des de TAC, creiem que aquesta prèvia labor de conscienciació servirà perquè aviat la televisió pensi en els ciutadans i no tant en les dades. Així el mitjà catòdic complirà el seu paper en la tan desitjada racionalització dels horaris, que també implica a polítics, ciutadans i institucions.