La televisió, mainadera digital?

Són molts els nens d’entre 2 i 6 anys que passen entre dues i tres hores diàries veient televisió (9 de cada 10 segons les estadístiques). Hores que, en qualsevol cas, estan substituint a altres invertides en el desenvolupament de les seves capacitats més importants.

Potser el pare o mare lector d’aquest article se sentirà orgullós de trobar-se entre aquells que no permeten que els seus fills dediquen gairebé un dia sencer (21 hores) per setmana a la televisió, que només deixen que la vegin els caps de setmana i que, fins i tot, tenen el televisor situat de manera que sempre es pugui veure en família (i no de forma individual al dormitori). No obstant això, encara que és molt el que s’ha assolit, no és suficient, i ningú està exempt de poder fer alguna cosa més per l’educació dels nens, tasca que no es pren com un descans ni s’abandona a les mans dels guionistes dels programes d’animació durant el temps (sigui quin sigui) en el què és el televisor el que educa.

I això sense comptar que les hores passen, accelerades també pels nous canals de la TDT (com Disney Channel o Clan TV) que emeten capítols de dibuixos, en sèrie, pràcticament tot el dia, pel que no és difícil que els nostres propis fills es troben entre aquells que dediquen 1 de 7 dies a absorbir continguts televisius. En tot cas, no tot val; encara que tingui l’aparença de programa d’animació els personatges són indefensos ninotets. És important fer la prova i parar-se a analitzar alguns capítols del que a la tele cataloguen de dibuixos aptes per a totes les edats: potser captem algun detall sempre subtil que ens sorprengui per inadequat, massa vulgar, més propi de l’humor i del llenguatge adult.

Quantes vegades diem, perquè ho comprovem, que els nens són esponges. Em pregunto si precisament els guionistes del popular Bob esponja reflexionaran mai sobre aquest sorprenent, per ràpid i eficaç, procés d’aprenentatge dels nens. Si ho fessin, si ho féssim tots, seríem més conscients de vetllar per l’educació dels nens, posar cura en què tot el que captin sigui coherent i harmònic, i que estigui d’acord sempre amb aquella persona que volem que siguin.

Podríem començar amb algun propòsit fàcilment realitzable: dialogar més amb els nens sobre el que veuen a la televisió, consultar webs especialitzades com www.taconline.net o llegir articles i crítiques de programes a la revista Contraste, per informar-se abans d’escollir.

Firma: Marta Benito