La televisió, una cosa molt nostra

Pres del text divulgatiu del Ministeri d’Educació i Consum Espanyol.

La tele, com tot, té els seus pros i les seves contres. Ara parlarem d’aquests aspectes negatius i de com evitar-los.

Trastorns oculars

La televisió ha d’estar en un lloc amb llum tènue, que no provoqui reflexos, però mai a les fosques. Convé guardar una distància mínima de 2,5 a 3 metres, en condicions normals. Acostar-se més no és convenient, ja que pot causar fatiga visual i trastorns oculars.

Trastorns del somni

Veure programes violents, excitants o sorollosos, a l’hora de ficar-se al llit, pot provocar insomni o malsons en els nens. Per descomptat, els nens, han d’estar al llit a la seva hora, per a descansar. Els pares, per altra banda, han d’evitar molestar-los amb el so de la televisió, mentre dormen.

Fatiga i tensió nerviosa

Veure la televisió durant molt temps seguit provoca fatiga i tensió nerviosa en el nen. És preferible que no la vegin abans dels quatre anys. Des d’aquesta edat, fins als nou, procuri que no sigui més de mitja hora diària. Més endavant, eviti que sobrepassin les dues hores al dia.

Hàbits de consum negatius

La publicitat que es dirigeix especialment als nens es centra en dos motius: llaminadures i joguines. A través d’ella s’ofereixen tot tipus de llaminadures, caramels, xiclets, refrescs… Evidentment, una dieta equilibrada pot prescindir d’ells, evitant, a més, problemes de càries i obesitat. Les joguines que es presenten no són sempre les més adequades pels seus fills, per preu i utilitat. Per això, cal ensenyar-los a mirar la tele amb sentit crític, especialment en aquests casos. Així evitarem una cosa tan negativa com el fet de consumir per consumir.

Models de comportament

La violència està present a les nostres ciutats, als carrers… i també a la tele, però aquí es barreja normalment amb atractives històries de bons i dolents. Aquestes sedueixen als nens, que tendeixen a imitar a aquests herois de la petita pantalla. Per això, cal evitar aquests programes saturats de violència i agressivitat. No ensenyen als nens a conviure.

Una forma diferent d’aprendre

Són els nens d’ara més llestos que els d’abans? Saben més? Què té a veure la tele amb això? Aquestes preguntes sense resposta ens les fem cada dia. La veritat és que els nens reben una gran quantitat d’informació a través de la tele en molt poc temps i a tota velocitat. Això vol dir que també resulta difícil que l’assimilin bé, que la facin seva. El nen aprèn a expressar-se parlant, escrivint, en contacte amb els altres, els seus companys de classe, els seus professors…

Això no passa quan es posa davant del televisor. Es limita a escoltar, a rebre, sense participar-hi, sense discutir gens. És un procés totalment passiu. Per això, cal estimular l’afany per la lectura i l’escriptura en el nen. Així, ell podrà manifestar els seus pensaments, desenvolupar la seva imaginació, contrastar idees…

A més, aconseguirà una major riquesa expressiva, aprendrà a raonar o pensar. És un procés actiu que crea inquietuds. La tele ensenya, educa i informa. Tot depèn de l’actitud dels pares i els fills davant d’ella. Cal mirar-la en família explicant les situacions, comentant amb ells el que els resulti xocant. Aquesta és l’única manera d’aprendre amb la televisió. D’una forma activa i crítica, en família.

Més que un passatemps

Dedicar molt temps a la televisió suposa deixar de fer moltes coses. Un nen que es passa les hores mortes davant d’ella, deixarà de jugar, de sortir i entrar. Li serà difícil fer amics, gaudir amb ells, conviure. S’oblidarà de llegir, passejar o córrer. Cada dia li costarà més pensar per si mateix, descobrir el món. La tele li haurà robat un temps preciós d’aprendre a viure.

Per això, és necessari:

– Dedicar-li només el temps just.
– Alternar-la amb altres activitats com jocs i esports.
– No veure en ella un recurs fàcil per a desentendre’s dels fills.
– No utilitzar-la com a premi o càstig.
– Ensenyar als nens a mantenir una actitud crítica i selectiva.
– I, com a pares, no oferir el mal exemple d’estar tot el dia enganxats al televisor.

Especial per als nens de la casa.

Aquesta és una breu guia dels programes més convenients per als nens:

– Documentals sobre naturalesa i ciència, vida dels animals, plantes, avenços…
– Reportatges sobre geografia, història…
– Informacions d’actualitat.
– Espais de diversió i entreteniment, especialment dedicats a ells com musicals de marionetes, dibuixos animats no violents, contes..
– Espais de formació cívica i convivència.

Mirar la tele de forma intel·ligent enriqueix, es rep una informació molt útil, que el nen absorbeix amb gran facilitat. Per això, cal ensenyar-li a mantenir una actitud crítica perquè en tregui el màxim partit.