L’automasclisme consentit de Mujeres y Hombres y Viceversa

myhyv-arttv2

Mai havia vist un programa de Mujeres y Hombres y Viceversa (MYHYV) al complet, però m’he trobat amb la necessitat de fer-ho per poder comentar-ho. I crec que he estat molt afortunada perquè precisament he vist dos programes en els quals els “tronistes” eren els homes, mentre que les dones adoptaven aquesta vegada el rol de pretendents. Així, he pogut veure en tota la seva esplendor l’actuació i el comportament de les noies que és el que realment m’interessava.

Encara que haig de reconèixer que també m’ha resultat d’interès conèixer alguns noms que ni pensava que existien (Jocelyn, Ashley, Coraima, Steisy, Samira), així com l’aposta per la igualtat que es fa des d’aquest programa, perquè tant l’home com la dona es denigren de forma igualitària i equilibrada. Però, centrant-nos en el paper de les noies, resulta cridaner com des del minut u la seva posada en escena és una clara rendició a la reificació. Al ritme de la música, desfilen per una passarel·la (en ocasions amb unes disfresses de tall eròtic) i baixen per unes escales fins a arribar a saludar al seu “tronista”. Totes les noies tenen el mateix perfil: altes, primes, cabell llarg, poc naturals i molt artificials, però per diferenciar-se les unes de les altres, han de fer mèrits amb la intenció de conquistar al noi del tron; han d’exhibir-se, com el bestiar que es mostra en les fires a l’espera de ser comprat, amb la finalitat ser triades i fer les delícies del mascle alfa. Per això, no és d’estranyar que aquest s’alegri davant de la situació i es mostri orgullós després de comprovar que les pretendents treballen i es preocupen al màxim per acontentar-lo.

Quan arriba el moment de veure les cites que el “tronista” ha tingut amb les pretendents el dia anterior, entra en escena la lluita de fang entre les noies en protagonitzar una baralla absurda per aconseguir el seu trofeu. Uns moments tibants on es poden escoltar frases com:
“No te voy a dejar el camino libre porque no voy a soltar a la presa, guapa”.
“Me daría vergüenza haber tenido once citas y no haber conseguido aún nada con él”
“Estás aquí por pena, no tienes nada que hacer si yo estoy aquí”
“A mí él me trata como una auténtica princesa”

Entre cita i cita, el tronista aprofita l’ocasió per acariciar, fregar i besar dilatadament a totes les noies amb les quals té una trobada per comprovar quina és la que li agrada més. Mentre, elles, des de plató, demanen explicacions alseu “tronista” i es mostren enfadades tant amb ell com amb la resta de pretendents perquè li estan robant el que creuen que és seu.

Pensem, reflexionem. Més enllà de l’espectacle d’hormones, silicona, músculs, pentinats impossibles i maquillatge, no us adoneu que la dona és la pròpia enemiga de la dona? Perquè, en aquest cas, no estem davant un masclisme exacerbat protagonitzat pels homes i sofert per les dones. Són les pròpies noies les que accepten el repte d’humiliar-se, desprestigiar-se i convertir-se en dones florer. Elles són les que volen quedar-se reduïdes a carn errant: ets un cos, no et molestis, no pensis, només preocupa’t per ajustar-te als estàndards de bellesa. Per què no protesta aquí el moviment feminista? Perquè li és impossible. És la pròpia dona la que cau en allò que ja s’havia d’haver superat, ja que recorre i s’aprofita d’aquest automasclisme simplista que s’ha imposat per beneficiar-se d’ell. Sí, beneficiar-se, fer negoci. La majoria de les pretendents o “tronistes” de MYHYV segueixen explotant la seva imatge i el seu cos després del seu pas pel programa per convertir-se en productes mediàtics que passegen per Mediaset a l’espera de participar en futurs reality shows, polèmiques, muntatges o polígrafs. Un periple que contínua per seguir promocionant-se en els ja coneguts bolos de discoteca, l’única funció de les quals és omplir la sala de torn en ser utilitzades com a reclam, com a esquer perquè els homes acudeixin en massa per fotografiar-se amb la famosa del moment i, així, augmentar la seva popularitat i el seu compte corrent. Es tracta d’un tema complicat, perquè no han estat poques les denúncies que s’han interposat als amos de discoteques i sales de nit per utilitzar la imatge d’una dona seminua en els cartells de festes per promocionar un local, ja que s’entén que amb això es fa ús d’una propaganda sexista, estereotipada i “cosificada” de la dona. Què passa quan és la pròpia dona la que es presta a aparèixer com a mer objecte sexual i com un reclam passiu al servei de la sexualitat i desitjos de l’home? Doncs que poc favor li fa a la veritable dignitat i integritat que defensa la dona, ja que, amb comportaments com aquests, fa l’efecte que el feminisme es converteix en oportunisme i només es recorre a ell quan interessa i no quan correspon.


I en tot aquest garbull, té dret a queixar-se l’espectador? El programa s’emet en horari de protecció infantil però ho fa en una televisió privada, el lògic és que no sembla que el seu dret es limita a canviar de canal i no veure el que li disgusta.

Però no cal equivocar-se. Telecinco no és del tot privat, perquè la freqüència i el múltiplex de TDT pel qual emet el seu senyal és de tots. No cal confondre que l’accionariat de la cadena pertanyi a les companyies privades de Mediaset i Prisa amb que sigui pública la concessió administrativa, la llicència i el permís que se li ha donat perquè exploti els seus continguts, sempre que d’una manera adequada. És alguna cosa diferent al que pasa, per exemple, amb la revista Playboy. No es pot qüestionar que aparegui en aquesta publicació noies nues i seminues o que es faci un ús “liberal de la sexualitat”, com consideren alguns col·lectius, perquè fins al paper i la impremta que ho edita és de la seva propietat, per la qual cosa aquí sí s’aplica el lema de “si no t’agrada el producte, no ho consumeixis”.

Malgrat això, la ceguesa de l’espectador davant aquests continguts denigrants és la millor arma de MYHYV. Per què? Perquè cal reconèixer que és un programa molt rendible, no només pels seus índexs d’audiència i el suport que mostren els seus seguidors a les xarxes socials, sinó per l’econòmic i ràpid que resulta realitzar un format d’aquestes característiques. I és que, si a més es té en compte que després s’omplen minuts d’altres programes en dedicar-se a comentar les actuacions dels “tronistes” i pretendents i, que aquests són després protagonistes d’altres formats de la cadena, el bucle no pot ser més rodó. El que no se sap és per què no s’ha actuat encara per donar un gir a MYHYV si es té en compte que constitueix un factor influent pel target cap al qual principalment va dirigit: joves i adolescents. Un sector de la societat que eleva als altars a aquest tipus de personatges que no fan una altra cosa que oferir una imatge estereotipada, humillant i distorsionada de la realitat, en transmetre el missatge que si la dona es manté jove, maca i “siliconada” i actua com una mercaderia enfront de l’home, pot aconseguir la fama, l’èxit i els diners de forma fàcil. Després ens sorprenem quan les enquestes assenyalen que cada vegada més joves justifiquen uns comportaments masclistes enfront de les seves núvies. Però la veritable sorpresa està en què elles mateixes ho accepten i no són capaces de veure-ho.

Signatura: Sara González Fernández. Aquí pots consultar l’article original.