Les formes de discriminació per motius de discapacitat en els mitjans de comunicació audiovisual

Segons dades del Fòrum Europeu de la Discapacitat, les persones amb discapacitat no són una minoria, sinó més de 50 milions de ciutadans de la Unió Europea, xifra que representa més del 10% de la població. Cal eliminar tot tipus de barreres que impedeixin a les persones amb discapacitat exercir els seus drets en igualtat de condicions que la resta de ciutadans i ciutadanes.

La normativa estableix que les persones amb discapacitat han de tenir accés als continguts dels mitjans de comunicació audiovisual tenint en compte la disponibilitat que permeti el progrés tècnic, els dissenys universals i els ajustos que calguin fer per atendre les singularitats de les persones amb discapacitat . Els continguts audiovisuals de la televisió han de ser accessibles a les persones amb discapacitat per mitjà de la subtitulació, l’autodescripció i la interpretació de la llengua de signes catalana, d’acord amb la legislació aplicable en matèria de comunicació audiovisual.

Les administracions públiques han d’adoptar les mesures necessàries per garantir l’accés de les persones amb discapacitat mitjançant l’existència d’una oferta suficient d’equips receptors de televisió digital que permetin rebre els continguts, facilitin la navegació a través de menús de configuració, guies electròniques de programació i serveis interactius, d’acord amb els principis d’accessibilitat universal i de disseny per a tothom.

Per fer efectiva la igualtat d’oportunitats de les persones en la societat, cal que hi hagi una absència total de discriminació directa o indirecta cap a les persones amb discapacitat, perquè puguin participar plenament en la vida política, econòmica, cultural i social.

En aquest document, i a diferència dels altres documents que formen part de la col.lecció, s’ha considerat convenient afegir un apartat específic sobre accessibilitat per la problemàtica associada que comporta.

1. Per a una visibilitad correcta

• Evitar algunes associacions

– Cal afavorir la presència activa de les persones amb discapacitat en els mitjans de comunicació audiovisual.

– Fomentar l’aparició de les persones amb discapacitat en les sèries de proximitat, els concursos, la programació infantil, etc., amb l’objectiu d’apropar les diferències al públic en general i normalitzar aquestes situacions.

– Evitar dramatitzar en el tractament de la discapacitat.

– Fugir de la realització de primers plànols de la discapacitat que pugui presentar la persona. Els enfocaments de la càmera han de ser igualitaris per a les persones, independentment de les capacitats o les discapacitats que tinguin.

– Preservar la intimitat de les persones i especialment en el cas de les persones amb discapacitat psíquica.

– Evitar infravalorar les possibilitats de les persones amb discapacitat.

– Cal fugir de fer notícia de la quotidianitat de les persones amb discapacitat amb l’única finalitat de representar la “morbositat” en comptes de mostrar l’esforç diari i la voluntat de superació que al mateix temps serveixi de suport per a altres persones en la mateixa situació.

• Superar estereotips

– Evitar criminalitzar el col.lectiu de persones amb discapacitat, especialment en el cas de malalties mentals, i fugir d’expressions com per exemple “el malalt mental ha matat…’

– Fugir, en els programes d’humor, de ridiculitzar les persones amb discapacitat a través de la forma de parlar, de moure’s o de comportar-se.

– Cal evitar reproduir arquetips de bellesa que no es corresponen amb la majoria de les persones i la diversitat social.

– Evitar les representacions paternalistes (on només se’ls mostra com a col.lectiu amb necessitats i la seva identitat es veu reduïda a la seva discapacitat com aspecte distintiu)

– Cal trencar amb l’associació discapacitat-asexualitat, sense obviar la capacitat i la necessitat de la seva dimensió sexual.

2. Per superar la invisibilitat

• Donar veu

– A les persones amb discapacitat i/o les entitats que els representen en els programes audiovisuals, especialment en programes que donen i/o generen opinió.

• Temes i espais

– Evitar la discriminació de les persones amb discapacitat física i/o psíquica per a la seva imatge i estètica en les seves aparicions, especialment a la televisió, per desenvolupar funcions de conductor/a de programes, com a persona entrevistada, com a públic en general, etc.

3. Llenguatge verbal i iconogràfic

– Evitar utilitzar un llenguatge discriminatori (el boig, etc) i evitar representar les persones amb discapacitat de manera denigrant com a recurs per a l’entreteniment dels espectadors.

– Adaptar el contingut i el ritme del programa a les persones amb discapacitat (física o psíquica), sobretot en els programes i/o seccions d’entrevistes.

– Fomentar programes de notícies amb l’objectiu que la informació arribi als col.lectius amb discapacitat psíquica.

4. Accessibilitat

• Recomanacions adreçades als poders públics

– Cal adoptar les mesures legals necessàries per garantir que tots els elements i els serveis es dissenyen i es posen a disposició d’acord amb el principi de “disseny per a tothom”.

– Garantir una oferta suficient d’equips receptors de televisió digital que permetin rebre continguts i facilitar la navegació a través dels menús de configuració i les guies electròniques de programació (conversió del text en veu, aplicacions de reconeixement de veu, ergonomia del comandament a distància, etc.)

– Establir els mecanismes tècnics pertinents per garantir l’accés de les persones amb discapacitat als serveis de la televisió digital, d’acord amb els principis d’accessibilitat universal i de “disseny per a tothom”.

– Exigir que les campanyes publicitàries institucionals es dissenyen en un format accessible per a les persones amb discapacitat auditiva i/o visual.

• Recomanacions adreçades als prestadors de serveis de comunicació audiovisual

– Augmentar l’accés de les persones amb discapacitat sensorial als continguts que emeten els mitjans audiovisuals, facilitant les adaptacions necessàries en cada cas.

– Cal argumentar de manera significativa els percentatges de subtitulació per a persones sordes, de llengua de signes catalana i d’autodescripció en les programacions televisives públiques i privades, tenint en compte els nivells actuals.

– Produir programes d’interès general en la llengua de signes catalana amb l’objectiu de tenir en compte els diferents nivells de comprensió lectora entre el col.lectiu de les persones sordes.

– Cal utilitzar la llengua de signes catalana (LSC) en aquells informatius especials, i quan s’aturi la programació general, per comunicar successos o fets excepcionals.

Recomanacions adreçades als anunciants

– Incloure, en els anuncis publicitaris, un missatge verbal del producte que s’anuncia i subtitular una part de l’anunci per garantir l’accés de les persones cegues i sordes.