Per què els nens no compten per a les audiències televisives?

Segons vénen denunciant alguns informes elaborats per Associacions de Teleespectadors, facultats de comunicació i grups d’investigació sobre Comunicació, Societat i Cultura, les cadenes de televisió -tan públiques com privades- infringeixen el seu propi codi d’autoregulació sobre continguts televisius, que teòricament elaboren per a protegir a nens i joves.

Ni a les cadenes de televisió ni al Govern sembla preocupar-los els constants incompliments d’aquest Codi, firmat fa quatre anys, per a protegir a nens i joves.

En concret, segons un informe de la Universitat Juan Carlos I, tant TVE com Antena 3, Cuatro, Telecinco i la Sexta es van saltar fins a 9.000 vegades, en tan sols 14 setmanes, els acords subscrits per a elles al 2004.

Es tracta d’una conclusió a la que no és difícil arribar, a la mínima que s’està davant del televisor, a qualsevol hora del dia, però especialment en l’anomenat horari reforçat, és a dir, de 17h a 20h, en el que se suposa que la cura ha de ser exquisita, en tractar-se d’hores en les que els menors consumeixen més televisor, amb l’agreujant de que molts la veuen sols, perquè arriben a les seves cases i no hi ha ningú amb ells, pel fet que els seus pares estan treballant: són coneguts com a nens clau.

L’autoregulació en matèria de programació televisiva ha estat una exigència que ve repetint-se des de fa molt temps per les instàncies comunitàries. Ja es va recollir en la Resolució del Parlament Europeu del 24 d’octubre de 1997. Doncs bé, el 9 de desembre de 2004, per fi es firma el Codi d’Autoregulació sobre Continguts Televisius i Infància entre el Govern d’Espanya i les principals cadenes de televisió generalista. El seu objectiu va ser protegir als nens dels continguts perniciosos emesos a la televisió.

Per aconseguir l’objectiu programat, segons la Directiva de la Televisió sense Fronteres, s’estableixen franges horàries on prohibir continguts no recomanats com els de caràcter violent, sexual i els relatius a l’ocultisme i les drogues. La franja de protecció abarca de 6 a 22h, amb espais de protecció reforçada com els que he comentat abans. A més a més, el Codi es va comprometre a aplicar un sistema de classificació i senyalització de la programació televisiva. Aquesta classificació es publicaria a mitjans diferents (pàgina Web, premsa diària i revistes).

Aquest Codi, en ser una manifestació de la lliure voluntat dels firmants -promotors i adherits-, hauria de tenir un major compromís de compliment per part dels operadors. Sobretot quan a Espanya no existeix un Consell Audiovisual estatal similar al que existeixen als països del nostre entorn.

La pregunta que ens fem tots és: per què crear un Codi d’Autoregulació si es vulnerarà? La resposta potser la podem trobar si observem que aquest text no està subjecte a juridicció ni a instància, sinó que és una mera declaració d’intencions. Com és el “seu” Codi d’Autorregulació, els firmants són els que es regulen. Ells mateixos són els que decideixen qui, quan i com es vulnera el Codi, i en això consisteix l’autoregulació!

Per a maquillar el control encarreguen a un organisme mixte d’atendre les denúncies dels ciutadans. Aquest organisme, per suposat, està format pels propis canals i el Govern, amb una petita representació -proporcionalment irrellevant- de les associacions d’usuaris. Una dada que constata la fallida de confiança és que aquest només ha acceptat més de set-centes denúncies. I els programes denunciats -no més de set- han seguit en antena amb els seus mateixos continguts.

Però, què hi ha darrere d’aquesta vulneració constant de “l’autonorma”? La resposta més directa és que l’imperatiu comercial i les audiències determinen la programació televisiva i els nens no compten perquè, a més a més de no tenir poder adquisitiu, només consumeixen anuncis en campanyes nadalenques.

Des d’aquesta tribuna apel·lo als directius de les cadenes de televisió i a l’administració política perquè tinguin present la responsabilitat social de la seva funció, que no té per què ser incompatible amb la d’atendre estratègies comercials i crear productes televisius de qualitat.

Perquè suposo que si s’ha elaborat el Codi d’Autoregulació, és perquè èticament ho veuen necessari, perquè socialment és plausible i perquè democràticament era indispensable protegir la indefensió de nens i joves. Ara només queda cumplir-ho per la via del deure i del compromís adquirit, perquè la via de la sanció és impracticable en un país, a causa de l’absència de mesures legals coercitives.