Pots seguir el ritme?

articulo-vj-febrero-blogvj

No és fàcil estar al dia de les modes dels joves: xarxes socials, apps per smartphones, videojocs i consoles. Just quan sembla que hem descobert els títols de moda o les aplicacions que més es porten, els nostres fills ens sorprenen amb un “papa, estàs passat de moda”.
Com podem estar al corrent? La veritat és que, per norma general, la majoria de xarxes socials i videojocs –tant de mòbils com de consola– s’assemblen molt entre si. Per tant, si sabem el que hem de controlar en unes, també ho sabrem en unes altres. Us presentem els indicatius que ens poden mantenir alerta:

Edat recomanada
La Pa-European Game Information (PEGI) és una entitat que valora i cataloga els videojocs segons l’edat a la qual millor s’adeqüen: +3, +7, +12, +16 i +18 anys.
Així mateix, estableix una sèrie d’indicadors que il·lustren quins continguts podem trobar en el títol en qüestió –com a violència, sexe, drogues, etc.– A més, des de fa unes setmanes, tant els jocs en versió digital com els de smartphone comencen a mostrar aquest tipus d’indicadors. Així és molt més senzill fer-nos a la idea dels seus continguts.
Una altra opció, que sempre està al nostre abast, és activar el control parental en les videoconsoles, permetent que només s’executin aquells jocs que respectin els límits d’edat que marquem.

Ubicació i compartir
Especialment en smartphones, molts jocs i aplicacions ens donen l’opció de compartir el lloc on ens trobem. De la mateixa manera, les consoles estan cada vegada més lligades a les xarxes socials, sent possible pujar fotos i dades amb tan sols estrènyer un botó. Hem de conscienciar als nens dels perills que això comporta.

Mama, vull ser youtuber
Cada vegada amb major freqüència, els nens veuen vídeos d’altres jugadors que graven les seves partides. De vegades, poden resultar útils per avançar en el nivell on ens hem quedat aturats. Altres vegades, no obstant això, el jugador en qüestió es dedica a fer tot tipus de bogeries, cada cop més salvatge.
En general aquests enregistraments vénen amanides amb un vocabulari ple de paraulotes i connotacions sexistes i racistes. Hem de tenir especial cura amb quins vídeos i a quins youtubers segueixen. De quin serveix si no els deixem jugar a un GTA però poden veure tot el que es pot fer en el joc?

Joc en comunitat i perfils
Un altre dels aspectes destacables és que el joc en línia s’està convertint en un apartat essencial en els videojocs. De fet, alguns com Star Wars: Battlefront (+16; PS4, XOne) se centren, gairebé exclusivament, en aquesta opció. Uns altres, com els reeixits Clash of Clans (+7; iOS i Android) o Boom Beach (+7; iOS i Android), ens permeten crear la nostra comunitat o formar part d’una. Gens d’això té per què ser negatiu, encara que hem de limitar-ho. I és que, cada vegada amb major freqüència, s’estan produint casos de discriminació i ciberbullying en aquests grups. No està de més veure amb qui juguen.

Free-to-play?
Un dels majors enganys dels últims anys. El model de negoci free-to-play, pel qual no paguem per descarregar el títol de torn i, no obstant això, ens aboquen al micro pagament. Especialment en smartphones, molts jocs ens permeten avançar més ràpid si comprem monedes, gemmes o altres ítems per imports ridículs. El pitjor de tot és que la tenda està tan accessible com qualsevol altre element del joc i, atès que tot està vinculat a un mateix compte, ens podem portar algun que un altre esglai.
No hem d’oblidar-nos de restablir les contrasenyes perquè els nens no puguin comprar sense voler-ho o, almenys, sense un límit, o bloquejar l’opció de les compres des de les apps. Tampoc podem oblidar que molts jocs de videoconsola utilitzen el que es coneix com dlc -downloadable content-, és a dir, continguts digitals de pagament que amplien l’experiència del títol en qüestió.