Privacitat i seguretat, temes pendents

Blogs, Youtube, xarxes socials… La revolució digital ha arribat. Des que la web es cognomena 2.0, tots podem publicar continguts a Internet que poden donar la volta al món. Però quan la informació que circula per la xarxa està relacionada amb la nostra vida privada, l’assumpte és molt més seriós.

Les xarxes socials són comunitats virtuals on relacionar-se i sobretot, on compartir. Compartir experiències, amics i vides: penjar fotos, vídeos i textos, en una pàgina personal que és visible a tots els usuaris que acceptem com amics.

Cada usuari crea el seu “jo digital”, un perfil social per a relacionar-se amb els seus coneguts de tot el món, com Facebook o Tuenti. En el cas de llocs com Xing o Linked In, el perfil és professional i serveix per a mantenir o fer nous contactes de l’àmbit professional al que pertany l’usuari.

Fins a aquí, tot ok, es diria en el llenguatge de la xarxa. Les xarxes socials són una eina útil de comunicació i relació. No obstant això, cal tenir en compte que el que es publica a internet ja no té volta enrere.

Abast mundial

La difusió il·limitada forma part de l’essència de la Xarxa de xarxes: és impossible controlar el recorregut que efectua la informació que publiquem, i qui té accés a les nostres dades. La directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, Esther Mitjans, afirma que “posar informació personal a internet és perdre el 70% del seu control”.

No som conscients que la informació que queda a internet sobre la nostra persona pot afectar a la vida real. “Si en la vida diària no es parla amb tota la gent amb la que un es creua pel carrer, no es deixa oberta la porta de casa ni es deixa a la vista el diari personal, a internet també s’ha de ser conscient del que s’exposa”, digué Mitjans.

Els usuaris d’internet han de contar amb aquests riscos per a invertir correctament el seu temps en la xarxa i aprofitar totes les oportunitats que ofereix, sense que afecti la seva seguretat. No obstant això, el públic més fidel de les xarxes socials, els adolescents, no acostuma a ser conscient del perill. Publicar dades sensibles tals com la residència o el telèfon o imatges compromeses que mostren part de la seva intimitat són només alguns dels errors en els quals més incorren els joves.

Tuenti: primeres mesures de control a Espanya

La xarxa espanyola Tuenti, nascuda el 2006, és un dels llocs web més visitats del nostre país. La diferència respecte de la resta de xarxes socials com Facebook recau en la privadesa que pretenen garantir, segons afirma Ícar Moyano, responsable de comunicació de l’empresa.

A Tuenti pretenen que els usuaris “se sentin protegits de tafaners” i “puguin compartir informació amb molta naturalitat”. Afirmen posar un mur de privadesa que garanteix la seguretat de les dades que es comparteixen i evita el risc que per definició sembla tenir qualsevol tipus de xarxa social.

Tuenti, per exemple, no permet la indexació per part de cercadors: “el que passa a Tuenti es queda a Tuenti”, apunta Moyano. Això significa que res del que publiquem o fem a la xarxa social serà visible per als navegants que utilitzin algun tipus de cercador com Google. Així, pretenen que sigui l’usuari el que decideixi els nivells de privadesa que tenen les seves dades.

No obstant això, un dels perills que amenacen a aquesta xarxa social és el desconeixement dels seus usuaris. És almenys difícil saber amb certesa qui hi ha darrere de cada perfil i si les dades que posen són certes. Tant és així que el passat mes d’abril, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va haver de donar una senyal d’avís als responsables de Tuenti. Entre els seus milers d’usuaris, hi ha un gran nombre de menors de 14 anys, que no tenen el sentit crític necessari per a utilitzar aquesta eina.

Molts dels menors que entren a aquesta xarxa encara no són conscients del risc que té la publicació de les seves dades i poden entrar en contacte amb persones desconegudes, que per tant no són de fiar. Per això, Tuenti es va comprometre en un termini de tres mesos a implantar sistemes efectius per a prohibir l’accés a la seva xarxa a menors de 14, així com a depurar els perfils actuals de qui no tinguin aquesta edat. Una bona declaració d’intencions, encara que de difícil execució i que no frena altres perills de les xarxes socials, que afectaran a grans i petits.