Senyalització, horaris i control parental

CalificacionCNMC-BlogEditorial

Fa temps que les Associacions de Consumidors de Mitjans Audiovisuals estem denunciant el fet que les qualificacions que s’atorguen a les pel·lícules, sèries o programes de televisió no reflecteixen la realitat dels continguts. Des que es va signar el Codi d’Autorregulació, el 2004, les cadenes es van comprometre a senyalitzar els seus programes per facilitar la tasca educadora dels pares. En aquell moment, també es va establir un horari de protecció reforçat durant el qual no podien emetre’s espais senyalitzats per a majors de tretze anys.

Més tard, el 2010, aquest compromís de l’autorregulació es va plasmar en la Llei General de la Comunicació Audiovisual, que adapta la Directiva Europa sobre la matèria. En la llei espanyola, s’estableixen les següents franges de protecció al menor: entre les 8 i les 9 hores i entre les 17 i les 20 hores en el cas dels dies laborables i entre les 9 i les 12 hores dissabtes, diumenges i festes d’àmbit estatal. Els espais no adequats per a menors de tretze anys han d’emetre’s fora d’aquests horaris i, a més, es manté l’horari protegit durant el qual, de 6 a 22 hores, no poden emetre’s espais qualificats per a majors de divuit anys.

Tot això va suposar, en el seu moment, un avanç en la protecció del menor. No obstant això, mancant un organisme de control oficial, les cadenes van assumir el precepte i van enganyar a l’espectador. D’aquesta forma, si l’horari de protecció reforçat impedia l’emissió de programes senyalitzats per a majors de 13 anys, Sálvame es va qualificar amb un +7 i España directo o El diario de Patricia amb un TP (para tots els públics). En aquest punt, cal aclarir que la qualificació de les pel·lícules i les sèries editades en DVD és a càrrec d’un organisme públic, l’ICAA (Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals) i ho fa amb criteris i iconografia propis.

Per fi, el 2013 es lliura la responsabilitat a la CNMC (Comissió Nacional de Mercats i Competència). Aquest és l’organisme oficial encarregat de vetllar pel compliment de la Llei Audiovisual, el receptor de les denúncies dels usuaris i consumidors i el responsable que els prestadors de serveis audiovisuals (com les cadenes de televisió) compleixin amb la seva obligació d’emetre una programació de qualitat. En aquesta línia, l’estiu passat la CNMC va publicar uns nous criteris per a la senyalització de programes. Des de TAC col·laborem en aquesta definició dels paràmetres que s’han de tenir en compte per dictaminar l’edat pertinent de l’espectadori vam proposar la unificació de criteris amb altres sistemes de qualificació com PEGI (Informació Paneuropea sobre Jocs). A més, denunciem els incompliments reiterats de les cadenes de televisió.

Però tot això, encara que és molt, no és suficient perquè la batalla, ara, se centra en establir uns sistemes de control parental eficaços a internet. I és que de què serveix la qualificació o el retard de l’hora d’emissió d’un espai que es pot consumir lliurement des de les webs de la pròpies cadenes televisives?