Youtubers. El fenomen que enganxa als preadolescentes

Youtubers-ArtInt

Són molts els pares i professors que romanen atònits davant l’impressionant poder d’influència que els Youtubers han adquirit entre els menors, especialment entre els preadolescents. Aquest fenomen ha canviat completament els seus hàbits de consum audiovisual.

En aquest article posem el focus sobre Youtube com a plataforma i, en concret, sobre els continguts generats pels seus protagonistes. Ara, la televisió ha quedat relegada a un segon pla quan es tracta de saber què consumeixen els xavals en les seves estones d’oci audiovisual. Els seus programes preferits s’han vist superats àmpliament per noms que arrosseguen milers de seguidors com Elrubius, Auronplay, Vegeta 777, NexxuzHD, Willyrex, Wismichu, Mangelrogel, JPelirrojo o Adelita Power, els vídeos dels quals compten amb milions de reproduccions. Si els voleu conèixer de més d’aprop, us deixem el següent article publicat per El Mundo i dedicat als canals de Youtubers més freqüentats entre els preadolescentes: aquí.

Qui més qui menys, pares i professors han intentat apropar-se aquest món amb la finalitat de comprendre i conèixer quines motivacions, gustos o interessos desperten aquests continguts en els menors. Tots tenim clar que un Youtuber respon a la definició d’una persona que es grava a si mateixa de forma casolana, edita i publica el vídeo a Youtube. Pot sortir parlant sobre diferents temes, explicant anècdotes, opinant, fent valoracions sobre alguna cosa, donant consells, fent paròdies, crítiques o jugant a algun videojoc. No obstant això, aquesta definició es queda curta quan, fins i tot, ja realitzen els seus propis xous en viu amb públic i les marques els busquen per a temes publicitaris, per la qual cosa, una vegada més, el factor econòmic condiciona la viralitat que es busca per defecte en cada publicació.

El matrimoni entre els videojocs i Youtube mereix un apartat especial. És un dels fenòmens més impactants i que més audiència mou. Sembla que els menors prefereixen veure com juguen altres a través de Youtube abans que viure l’experiència del joc ells mateixos. Però la veritat és que, per a ells, l’atractiu d’aquests ‘gameplays’ està en els comentaris que fa mentre juga o en la l’habilitat a l’hora de superar pantalles.

Hem de tenir en compte que, encara que el mercat dels videojocs disposa d’una guia per edats com el codi PEGI, el món dels ‘gameplays’, més encara amb la modalitat de joc online, s’escapa a qualsevol tipus de senyalització i control parental. Youtube solament disposa d’una classificació per a majors de 18 que és molt fàcil d’evitar i per tant existeixen infinitat de publicacions en les quals s’hi poden veure veritables barbaritats. I, potser, si a casa ens hem negat al fet que juguin a algun títol que ens sembla inadequat a la seva edat, pot ser que els nens recorrin a Youtube per seguir les partides a través del seu nou ídol, amb els seus comentaris i les seves trobades en directe.

A Youtube, el món dels ‘gameplays’ s’escapa a qualsevol tipus senyalització o control parental

En l’univers dels Youtubers, un videojoc aparentment innocent pot convertir-se en alguna cosa escabrosa o ofensiva, depenent dels comentaris que inclogui el vídeo. I, sense oblidar l’enorme influència que aquests ‘gamers’ tenen sobre els menors, hem d’assegurar-nos conèixer aquells als quals són més fidels.

Però tornant al fenomen dels Youtubers en general, molts d’ells són pur entreteniment, acudits o bromes que, de vegades, s’escapen del nostre enteniment però que als menors els resulten d’allò més divertit. Els protagonistes de la xarxa solen ser joves que se senten identificats amb ells i els prenen com a ídols mediàtics. A més, utilitzen el seu llenguatge o, més aviat, el llenguatge dels Youtubers s’està convertint en el seu referent i catalitzador del canvi generacional.

Una altra característica pròpia d’aquest entorn, a diferència de qualsevol contingut televisiu, és que existeix una relació molt més propera, directa i bidireccional entre Youtubers i seguidors. És a dir, els comentaris i la interacció dels seguidors té la seva ‘recompensa’, ja que els Youtubers són partícips als seus fans i aquests poden condicionar els nous continguts que es publiquen. A més, en certes ocasions, aquesta interacció forma part del propi contingut o de la seva activitat a les xarxes socials. Amb això, l’expectativa creix i les diverses notificacions d’un nou contingut publicat tenen l’efecte immediatesa. Alguns Youtubers generen nous vídeos diàriament i tots ells ho fan amb una alta regularitat. En general, es tracta de vídeos curts que faciliten un consum àgil i dinàmic i, són continguts que principalment es veuen en dispositius mòbils i no responen a franges horàries ni patrons definits.

Com ocorre amb altres espais audiovisuals, hi ha els de qualitat de dispars i depenent de la seva audiència i enfocament resulten més o menys indicats per determinades edats. Hi ha Youtubers que sense pretendre-ho s’han convertit en referents per a menors i malgrat que els seus continguts es dirigeixen a un públic adult (els Youtubers de més èxit solen oscil·lar entre els 20 i 30 anys), no han reparat a adequar el seu discurs i llenguatge a aquest sector. Per aquest motiu, hem d’estar alerts perquè no emetin missatges de caràcter violent, de tall discriminatori, de sexe explícit o, simplement, de mala educació entre els més petits. Com passa amb altres mitjans, emparar-se sota el paraigua de l’humor és la millor excusa per injectar ideologies, hàbits o modismes moltes vegades allunyats dels valors que pretenem ensenyar-los a casa.

Abunden els insults i el llenguatge groller però, encara que és el més cridaner, això no és el pitjor. Hi ha altres qüestions implícites en un Youtuber com la seva visió del món, els seus comentaris, el seu “modus vivendi”, la creació de tendències o estils, la transcendència de l’intranscendent, el culte al cos, la dependència a les xarxes socials, etc. Sense pretendre resultar alarmistes, hem de tractar d’acompanyar als menors a través d’aquest mitjà. Almenys hem de conèixer a qui segueixen i quin tipus de continguts ofereixen. Alguns Youtubers van començar sent menors i amb el temps han arribat a penedir-se de publicacions que van fer, se’ls van anar de les mans o que ja no reflecteixen la seva forma de pensar actual. I, encara que aquesta “maduració personal” s’ha utilitzat com a reclam publicitari, en el fons, revela els riscos d’una “professió” imprudent, sense normes de conducta i amb un gran buit legal.

Alguns Youtubers es van iniciar sent menors i, amb el temps, s’han penedit de publicacions que se’ls van anar de les mans…

També hi ha canals amb gran nombre de seguidors però més minoritaris, en ells, els Youtubers es dediquen a temes d’interès cultural o científic, a comentar llibres, a fer classes de matemàtiques, a cuinar receptes, etc. Es tracta de persones a les quals mereix la pena conèixer i, encara que no tot es basa en audiències (en aquest cas nombre de seguidors i visualitzacions de cada vídeo), les xifres actuen com a catalitzador i efecte anomenat entre els menors. El que hem de fer és trobar aquells que, malgrat el nombre de seguidors, tinguin alguna cosa que aportar.

Cal fer esment als vídeos que relaten experiències o experiments sorgits en aquest mitjà per conscienciar sobre determinades qüestions, com per exemple el cas de Coby Persin. Es tracta un noi de 21 anys, que es va fer passar per un de 15 per guanyar-se la confiança i quedar amb tres menors. Amb això va demostrar als seus pares la facilitat de mentir a les xarxes socials. Exemples com aquest es poden utilitzar per prevenir als menors, per completar alguna classe o per descobrir certes estafes o conèixer “trucs” útils en la nostra societat.

Finalment, cal valorar l’efecte que pot suscitar entre els menors aquest tipus de continguts. És possible que, per la seva influència i per la no necessitat de grans o profunds coneixements sobre cap tema en concret, només per afició, els consumidors es converteixin en generadors de continguts. Potser a la recerca de notorietat i fama o, potser, per passar l’estona, la veritat és que aquesta activitat pot portar-los a situacions de frustració i a comprometre la seva empremta digital. Despertar la creativitat sempre resulta positiu, però convé tenir en compte aquest mitjà, ja que no deixa de ser una xarxa social i no és un espai que hagi valorat als menors com a possibles prosumidores (productor+consumidor).