TV > (S)avis
Título original
(S)avis
Género
Subgénero
Cadena
Público
+7
Valoración
Lenguaje
Coloquial
Duración
52'
Fecha de estreno/producción
2008
Valores
Director
Anna Guitart
Temporada
2
Presentador
Núria Solé, Sílvia Cóppulo
Guión
Agustí Espriu, Agustí Franch
País
España
Sinopsis
Els avis i savis catalans arriben a la pantalla. En una sèrie de 13 capítols, (S)avis recolleix els testimonis més extensos i intensos d'algunes de les personalitats dels darrers 50 anys de Catalunya. Representant diferents sectors culturals, ideològics i professionals, els protagonistes de Savis, mostren la seva vida i obra en una sèrie d'entrevistes profundes, optimistes i àgils. Alguns dels convidats han estat Jordi Pujol, Rosa Regás i Oriol Bohigas.
Cada entrevista la realitza, en un to íntim i profund, un periodista diferent, que té certa relació amb l'entrevistat. En la conversa, grabada en llocs emblemàtics pel convidat, surten els temes que els han convertit en personalitats de referència a Catalunya. Així mateix, parlen d'aspectes dels quals habitualment no parlen, ja sigui sobre la seva vida o sobre el context històric o actual.
Cada entrevista es divideix en 3 blocs temàtics, de 20 minuts de durada cadascun, separats per dos talls de publicitat. En general, els blocs corresponen, també, a tres àmbits temàtics:
- Bloc 1: Vida: fem un recorregut vital i biogràfic
- Bloc 2: Retrat professional i intel·lectual
- Bloc 3: Pensaments i reflexions sàvies sobre el context actual o futur
En cada bloc, s'hi insereixen dos vídeos pregravats que donen ritme i consistència a l'entrevista. Són peces breus, d' entre un i dos minuts, que mostren altres punts de vista a l'entrevista. Hi ha peces de contextualització, preguntes d'altres persones (de familiars a antagonistes o companys), minireportatges sobre fets concrets relacionats amb el personatge, reculls de dades...
Crítica
L'essència del format és l'entrevista d'autor en profunditat, amb el
segell propi de cadascun dels 13 periodistes entrevistadors. Amb un to
amable, que a vegades cau en un to reverencial, l'entrevista va
desgranant tant els aspectes més íntims dels personatges com les seves
contribucions i reflexions més públiques.
No són entrevistes agressives, sinó respectuoses, que troben reflexions
en profunditat partint de la comoditat de la persona entrevistada. No
són entrevistes amb voluntat de ser pòstumes, però sí que poden
representar -en alguns casos- un cert caràcter de testament
audiovisual.
Depenent dels blocs i els personatges l'entrevista afrontarà des de
temes molt transcendents fins a qüestions de la vida quotidiana. Fuig
del sensacionalisme, però no evita moments més sensitius: des de
l'emotivitat, la nostàlgia, el to de confidència o l'humor. Sempre amb
un llenguatge directe, sense una intel·lectualització excessiva.
Firma: Montserrat Bros








