Just Cause 3

La crítica del principiant

Acció, acció i més acció. Aquesta és la fórmula que presenta Just Cause 3, un títol que no ens deixa descansar ni un moment i en el qual haurem de destruir tot tipus d’instal•lacions i infraestructures enemigues.

A pel dictador

Una vegada més, i ja van tres, la nostra comesa és el d’acabar amb el govern dictatorial de torn. En aquesta ocasió, ens traslladem a Medici, un conjunt de tres illes que estan sent sotmeses al jou del General di Ravello. Com a part de la resistència, l’objectiu serà alliberar els districtes i ciutats i acabar amb tan malvat tirà.

Sandbox pur i dur

Sota el subgènere de “sandbox” englobem aquells jocs que presenten un món obert pel qual moure’ns lliurement. En aquest entorn es presenten missions principals, secundàries i tot tipus d’elements d’exploració i col•leccionables. Aquesta és la definició perfecta per a Just Cause 3.

Trobem tot tipus de tasques per realitzar en cadascuna de les illes. Des d’alliberar districtes i ciutats, acabar amb instal•lacions enemigues o recollir tot tipus de col•leccionables. Cada província té diversos pobles, llocs de guàrdia i bases de vigilància i, cadascun, la seva pròpia llista d’objectes a destruir –com a radars antiaeris, comissaries, etc.- Amb tot això, l’objectiu serà el de sembrar el caos.

Les missions principals, sense ser excessivament originals, resulten entretingudes. Inclouen segrestos, persecucions, protecció… Són menys repetitives que les secundàries.

Violència per cel, mar i aire

Si per alguna cosa es caracteritza el títol és per l’ús indiscriminat de la violència. El protagonista ve a ser un superheroi sense capa ni màscara, capaç de realitzar tot tipus d’accions irreals sense despentinar-se. Amb tot, resulta eixelebrat, absurd i molt espectacular.

Quant dura la diversió? El que triga a avorrir-nos el fer tot tipus d’excentricitats. Per intentar que la nostra atenció sobre el joc duri una mica més, podem solcar els mars nedant o bussejant; volar pels cels amb una espècie d’aletes o amb avionetes; i, lògicament, recórrer les illes a peu, amb cotxe o amb el nostre ganxo, amb el qual ens movem ràpidament.

Matar per matar

Si ens parem a analitzar el seu contingut, Just Cause 3 és francament pobre. Ofereix violència pura i dura i acció desenfrenada. Amb una història pobra i unes missions repetitives, la seva comesa s’acaba resumint en fer volar per l’aire tot allò que se’ns vingui al cap, matar a quants més enemics millor i robar qualsevol vehicle que aparegui. En resum, ve a ser un GTA pitjor fet a nivell tècnic i una mica menys explícit, però amb la mateixa idea.

El millor:

Els paratges naturals són preciosos.
La idea d’enderrocar al dictador no és dolenta.

El pitjor:

Fórmula que es resumeix a fer el cafre.
Violència per violència.
La diversió dura el que triguem a avorrir-nos de volar tot per l’aire.

Conclusions:

Just Cause 3 és un títol d’acció que enalteix la violència sense sentit i que acaba convertint-se en repetitiu. Pretén copiar algunes idees d’altres títols d’acció violenta com GTA però ni tan sols en això resulta competent. Tampoc és un joc d’espies, on es podria entendre certa violència, sinó que tot té un estil més desenfadat. En essència, un títol que no aporta res destacable. Recorda a algunes pel•lícules de sèrie B protagonitzades per Steven Seagal en les quals les situacions violentes i absurdes se succeïen durant 90 llargs minuts.

Firma: J. Carlos Amador