El meu perfil és el meu aparador virtual. Què ensenyo?

Les xarxes socials s’han convertit en una extensió de la vida social dels joves. Són centres de comunicació que ofereixen diferents formes de connectar-se entre sí, enviar missatges instantanis i escriure als “murs” per compartir comentaris amb els amics. Tot el que es publica a la xarxa queda emmagatzemat i és molt difícil -en ocasions impossible- fer que desaparegui. Una vegada hem pujat alguna cosa a internet, perdem automàticament el control sobre aquesta informació. No sabem a qui arriba i el que la persona que la té pot fer amb ella. Per tant, és imprescindible cuidar el que diem o la imatge que donem de nosaltres mateixos i d’altres persones. El repte és no deixar-se portar per l’impuls de “voler ser”, “voler opinar”, “voler estar” i ser amos, en cada moment, del que diem, fem, som o opinem.

Les fotografies

Quan pengem una fotografia, las xarxes socials com Facebook o Tuenti -a dia d’avui les més utilitzades pels joves a Espanya- ofereixen una eina que consisteix a “etiquetar” (identificar) a les persones que apareixen a la fotografia. D’aquesta manera, es reconeix qui hi apareix, la qual cosa pot infringir els drets de privacitat. Per això, encara que un usuari cuidi la seva presència a la xarxa, ha de tenir en compte que els joves la utilitzen per divertir-se i que els seus “amics” poden pujar una foto i etiquetar-lo/a sense el seu consentiment. Així doncs, hem de controlar les imatges que corren per la xarxa i tenir ben configurada la privacitat. A “Com funcionen les etiquetes” (Facebook > Inici > Configuració de privacitat) existeix l’opció de que cada vegada que un usuari desitgi etiquetar a un altre en una foto ha de solicitar-ho. Si l’usuari accepta, apareixerà la foto al seu perfil i tots els seus amics -depenent de la configuració del perfil- podran visualitzar-la.

Els nostres “amics”

Entre tots els amics que tenim en el nostre perfil quants són amics reals?; quants són coneguts? O quants no coneixem? Per acceptar sol·licituts d’amistat, cal ser conscients que, en ocasions, els perfils no corresponen amb la realitat de la persona que sol·licita ser “amic” i enganyen per ser acceptats. A internet és molt fàcil manipular, especialment als usuaris confiats i poc previnguts.

Algunes xarxes socials, com Facebook, “recomanen” amics. Aquesta eina pretén comunicar-nos amb amics d’amics (es basa en el nombre d’amics comuns) o usuaris afins. Són tan sols suggeriments, no significa que s’hagi d’agregar a les persones que es proposen. El millor per evitar males experiències a les xarxes socials és tenir a la llista d’amics només a gent coneguda. Aquí no val la dita “els amics dels meus amics, també són els meus amics”. Per ser un usuari responsable, crític i, en definitiva, intel·ligent cal tenir en compte que la reputació i la imatge d’un mateix, i dels altres, estan en joc. Per aquest motiu, cal cuidar tot el que publiquem i aprofitar les eines de privacitat que existeixen.

Firma: Laura Llauradó


Deixa un comentari