El taxatiu “no” del Dr. Spitzer a les pantalles en l’educació

El passat mes d’octubre, com anunciàvem en el número anterior de Contraste, el Dr. Manfred Spitzer va oferir dues conferències, a Barcelona i a Madrid, sota el títol Pantalles, cervell, infància i adolescència.

Els qui vam tenir l’oportunitat d’assistir vam sortir amb la idea clara de la postura d’aquest psiquiatre reconegut al món sencer pels seus estudis sobre l’efecte que produeixen les pantalles al desenvolupament del cervell dels menors: com més tard, millor. I amb “com més tard” es va referir als 16/18 anys o més, que és quan se suposa que el cervell ja és un òrgan madur. Per Spitzer, les pantalles a l’aula o a casa no ofereixen cap avantatge, més aviat impedeixen el desenvolupament natural d’aptituds com l’atenció, la comprensió, l’expressió, la creativitat, la concentració i l’efectivitat, entre altres coses.

blogeditorial-171116int

Va ser especialment interessant conèixer com, en altres països, ja hi ha una legislació sobre l’ús dels dispositius mòbils entre els menors. El psiquiatre va recordar que els casos de tecnoaddiccions s’estan multiplicant amb passes de gegant i va alertar dels riscos d’una educació només digital. Segons els diferents estudis que va citar, les pantalles a l’aula provoquen que els menors creixin amb dèficit d’atenció, sense capacitat per desenvolupar línies argumentals coherents, amb falta d’experiència de la realitat, amb coneixements frèvols i sense cap eina per poder seleccionar de la xarxa la informació correcta.

A més, va subratllar que el cervell, per molt que visquem al segle actual, segueix funcionant com sempre. És a dir: com més coneixement acumula, més capacitat té per seguir aprenent. Tot el contrari del que es promou a l’educació actual, on s’insinua que l’espai que deixem lliure en el nostre cap (per pensar que tenim tota la informació disponible en internet) ens permet emmagatzemar altres coses, com si el coneixement ocupés un espai físic en la nostra memòria.

En resum, i sempre amb les excepcions justificades, la millor educació és la que recorre a la realitat: treballar amb els materials de sempre (llapis, paper, plastilina, fang…), llegir en paper, visitar la naturalesa, tocar instruments, practicar esports, jugar amb els amics de carn i ossos o utilitzar les pissarres manuals.

Però aquesta educació no és exclusiva de les escoles, els pares també hem d’afrontar la tasca de no deixar entrar les pantalles abans d’hora en la vida dels nostres fills. A més, és important afavorir un temps d’oci basat en la creativitat i la contemplació de l’entorn. Tot això facilita la maduresa del cervell i els prepara millor per al futur.

Aquesta activitat ha suposat un impuls per al treball que realitzem des de la Fundación Aprender a Mirar –amb el qual promovem l’ús adequat de les noves tecnologies– i una interessant cridada d’atenció a tots els assistents.


Deixa un comentari