Ensenyar a veure la TV: una assignatura pendent II

El projecte d’educació audiovisual de TAC comprèn dues edats. Des dels més petits (de 4 als 6 anys) als adolescents de secundària. Les dues franges d’edat són èpoques decisives per assentar bons hàbits televisius. Per als més petitons, TAC té «Aprendre a mirar», un programa educatiu dissenyat especialment per als parvularis, i envia als centres  activitats mensuals en les que ensenya a raonar als nens sobre el valor de la imatge. Per exemple, es comparen anuncis de joguines amb la mateixa joguina.

I d’aquesta forma, els nens veuen que no tot el que apareix a la televisió és realment com apareix. Totes les activitats es renoven cada mes i els parvularis que participen en aquestes repeteixen any rere any. A «Aprendre a mirar» no només treballem amb nens. També arribem als pares i professors. Cada any, a principi de curs, presentem als mestres les activitats per a l’ensenyament i apresentatge amb el fi de que es duguin a terme a l’aula.

També proposem la creació d’un Racó d’Audiovisuals al hall del parvulari. Es tracta d’un espai d’intercanvi, dirigit a pares, professors i alumnes, en el que es troben notícies, articles de fons, fitxes tècniques de programes infantils, i una bústia que recull suggerències, dubtes, opinions, etc. Tot aquest material és proporcionat per TAC mes a mes. L’objectiu és potenciar la reflexió contínua entorn al tema dels audiovisuals.

Amb aquest projecte, esperem sensibilitzar, conscienciar i educar a alumnes més petites, educadors i pares al voltant de la importància de la televisió, establint els primers pasos per organitzar bons hàbits audiovisuals en els nens.

Amb els adolescents de secundària, TAC imparteix unes jornades, també anomenades Crèdit de Síntesi, per ensenyar a veure la televisió amb sentit crític. En aquestes jornades es treballa intensament per blocs: publicidad, informatius, ficció i entreteniment.

L’objectiu del crèdit és sensibilitzar als alumnes, transmitint coneixements i actituds, sobre com veure la televisió. A través de les diferents sessiones, s’incideix en temes estructurals del món televisiu -com les diverses maneres en què s’organitza aquest mitjà audiovisual i com incideix aquesta organització en l’audiència-, i en el seu propi contingut. S’estudien també les eines que utilitza la televisió per aconseguir comunicar el seus missatges.

Es treballa, a més, amb els adolescents la actitud de la persona davant la televisió. Enfrontar a un adolescent a pregunes com En què ens afecta la televisió? o Com ens relacionem amb ella? porta inevitablement a una reflexió sobre possibles alternatives en el temps d’oci. S’analitza amb ells la possibilitat de repartir el temps d’oci en activitats que també valguin la pena: esports, amics, família, lectura, cinema…

També s’explica als alumnes els seus drets com a teleespectadors (continguts, conscienciació i camp d’actuació): punts bàsics de la legislació, coneixement pràctic, i importància de les associacions de teleespectadors. El que podríem dir drets i deures de l’usuari. Les sessions s’imparteixen de forma dinàmica i participativa.

L’instructor introdueix el tema i suscita el debat. De les opinions i raonaments surt la llum. Cada tema està recolzat amb material educatiu audiovisual gravat i dissenyat a TAC. De forma que, les classes no són blocs avorrits sinó que el dinamisme que requereix i enganxa la televisió està present a l’aula. Els alumnes veuen exemples en el mateix moment en què es debat un tema, i això ajuda molt pedagògicament per a il·lustrar i conduir el tema.

Formes i continguts són analitzats. Els alumnes de secundària aprenen a ser espectadors crítics, a jutjar els missatges publicitaris, a informar-se i a diferenciar entreteniment d’ideologització. A TAC som conscients de la influència que pot causar un mal consum televisiu, i per això, tot i que segons Raffaele Simone, professor de Lingüística de la Universitat de Roma, «L’esforç de llegir no pot competir amb la facilitat de mirar», nosaltres ensenyem als adolescents a  «llegir» els missatges de la televisió, perquè siguin espectadors crítics, i no víctimes de la manipulació audiovisual.

El Projecte Eduactiu de TAC engloba altres moltes activitats: debats, conferències a pares, professors i alumnes i concursos de redacció i dibuix sobre temàtica audiovisual. En el fons, totes aquestes actuacions responen a la necessitat de portar la televisió a les aules.

L’educació audiovisual és un repte al que hem d’enfrontar-nos si no volem que la rapidesa dels missatges televisius malmeti en quinze segons l’educació que durant anys s’imparteix als alumnes. És inevitable que a mig plaç els continguts de l’ensenyament canvïin radicalment per ensenyar també als alumnes a veure la televisió o manejar Internet. Estan arribant a la universitat, en els últims anys, amb una millora del seu equipatge informatiu, però els continguts són més pobres.

Per això, com TAC ja està fent en més de cent cinquanta centres escolars, si se’ls ensenya a veure televisió o manejar Internet, podrem aprofitar infinitament més el contingut de transmissió i informació que tenen aquests mitjans.

TAC també imparteix cursos als professors dels centres que així ho sol·liciten, a més dels Crèdits de Síntesi dels que ja hem parlat. No obstant això, convé destacar que, un cop formats els docents de cada centre, la labor amb els estudiants és molt més directa i s’expandeix al llarg del curs.

1. Informació a les famílies

En una sociedad on cada cop són més abundants els reclams que atrauen i «regiren» les consciència de les persona, la comunicació amb els pares es revela com un aspecte fonamental en l’educació, on es posa en joc la felicitat de cada fill i l’harmonia familiar.

Les conferències a pares i els col·loquis amb ells que experts del TAC impartiexen són una guia pedagògica fantàstica, ja que els pares exposen les seves inquietuds i obtenen la millor resposta i orientacions pràctiques.

La revista Contraste Audiovisual és una publicación mensual, que reben les famílies dels col·legis que participen en el Projecte Educatiu de TAC, i que té com a fi, dotar a les famílies d’una guia senzilla i pràctica sobre els continguts televisiu, a més d’informació sobre les estrenes de cinema, DVD i videojocs.

En aquests moments, més de 150 institucions educatives estan repartint aquesta publicació entre les seves famílies. Encara que és el col·legi el que s’encarrega del repartiment, habitualment és l’associació de pares d’alumnes del col·legi (APA) la que s’encarrega de finançar aquest servei, i per tant, de contractar-lo amb TAC.

2. Informació sobre televisió «online» (Internet)

TAC posa a disposició de les institucions educatives amb web un portal, ContrasteA, amb informació diària, setmanal i mensual sobre la programació de la televisió, estrenes de pel·lícules en cinemes i novetats en vídeo o DVD. Cada dia actualitza a la web del col·legi que ho sol·liciti els programes que recomana per aquest dia, classificats per públics: per a tots, per a nens, per a joves i per a adults.

Així mateix, cada setmana actualitza a la web de cada col·legi una selecció de les millors pel·lícules que s’estrenen al cinema setmanalment, i, cada mes, fa el mateix amb els vídeos/DVD d’estrena. Aquest servei permet als pares, professors i alumnes d’un col·legi de dispondre, a la pròpia pàgina web, d’una informació actualitzada de molt interès per a les famílies i persones individuals.

Amb aquesta informació a la web del col·legi, TAC li dóna un valor afegit important, ja que és una informació de consulta molt freqüent. Cal destacar el servei on-line del buscador de pel·lícules que compta amb més de 2.500 fitxes tècniques. És una eina molt emprada per aquelles persones que volen fer cine-fòrum i posen en el nostre cercador el tema sobre el que els agradaria debatre; per exemple, amistat, i l’edat a la que es dirigirà la projecció. A l’instant apareixen diversos títols, i un se’n pot informar per escollir així el més idoni.

3. Seminaris, conferèncias a pares, crèdits de síntesi…

TAC disposa d’experts  (metges, psicòlegs, advocats, pedagogs, etc.) que estudien aspectes de la televisió des del seu àmbit professional. Aquests, acudeixen als col·legis que així ho sol·liciten per a donar xerrades, conferències, taules rodones, cine-fòrums, etc., tant a pares com a professors i alumnes.

4. Auditories a col·legis sobre consum audiovisual

Des de TAC s’ultimen els detalls d’un nou servei on-line, disponible a partir de setembre, pel que els col·legis podran conèixer les característiques del consum audiovisual dels seus alumnes a través d’Internet. De manera anònima els estudiants respondran una enquesta on-line sobre el seu ús de pantalles: televisió, mòbil, videojocs, internet i cinema.

Els resultats que s’analitzaran de forma automàtica revelaran les característiques del consum audiovisual dels estudiants. Aquesta radiografia del consum de pantalles es feia abans en paper. El temps invertit en la realització i la correció, ara, es redueix notablement i la incidència en el medi ambient és nul·la. Un cop analitzats els resultats, TAC proposa diferents línies d’actuació depenent de les necessitats específiques de cada centre. Aquestes auditories sobre consum audiovisual a les aules són una eina molt útil per als pares i educadors preocupats per la influència dels mitjans de comunicació.

TAC intenta sensibilitzar a la societat sobre la necessitat d’un consum de televisió responsable. És conscient de les característiques bones de la televisió i les aplaudeix i aprofita per a l’educació. Però també sap que, en el seu costat obscur, la televisió realitza, a diari, competència deslleial en el món educatiu.

Aquesta «escola paral·lela» d’efectes nocius, pot i ha de ser contrarestada. El Projecte Educatiu de TAC és un exemple d’acció positiva en educació audiovisual que corregeix aquests efectes, al mateix temps que potencia la part positiva del consum responsable de tots els nivells de l’escola: pares, professors i alumnes.

Referències

AGUADED, J.I. (Ed.) (2003): Luces en el laberinto audiovisual. Edu-comunicación en un mundo global. I Congreso Iberoamericano de Comunicación y Educación. Huelva.
AZNAR, H. (1999): Comunicación responsable, deontología y autorregulación de los medios.
CASTELLS, P. y de BOFARULL, I. (2002): Enganchados a las pantallas.
CASTELLS, P. (2007): Víctimas y matones, claves para afrontar la violencia en niños y jóvenes.

Firma: Luis Boza


Deixa un comentari