Estat voluntari: “Sense cobertura”

Dins del desenvolupament de les TIC, el mòbil n’és un dels principals exponents que ha penetrat amb més eficacia entre els joves i adolescents. Juntament amb internet, els telèfons mòbils s’han convertit en un “annex” del “jo”, que marca l’entrada a una nova etapa de maduresa, on la identitat personal es representa a través dels models de telèfons, de melodies, carcasses, fons de pantalla i aplicacions.

Com passa amb gairebé totes les tecnologies, el seu ús proporciona multitud d’avantatges, però tambè té els seus riscos si no les fem servir amb criteri.

Al cas que ens ocupa, el mòbil, podem trobar-nos amb hàbits dolents o incorrectes que, sens dubte, hauríem de corregir.

Aquestes reflexions van destinades a totes aquelles persones, joves i no tant joves, que vulguin aprofitar al màxim tot allò que ens ofereix aquest mitja de comunicació, però fer-ho amb criteri.

Comunicació incontrolada:

  • Al sortir de classe, truco o em comunico de nou amb els companys amb qui he estat tot el dia?
  • Quines històries ens expliquem?
  • És necessària aquesta conversa?
  • Ens diem coses per telèfon o a través de missatges que no som capaços de dir-nos quan estem cara a cara?

Per tenir un control de les nostres accions, abans de realitzar una trucada o enviar cap missatge, és aconsellable parar-se i pensar si és convenient fer aquell acte de comunicació o si, pel contrari, és una pèrdua de temps, diners o, fins i tot, si estem interrompent l’estona d’estudi d’un amic.

Quan siguem capaços d’activar o desactivar el mòbil segons la cincumstància en la que ens trobem, serem consumidors madurs i responsables, amos del nostre temps, lleials a les nostres amistats i persones realment comunicatives.

La comunicació té el seu valor en el seu contingut no en el TEMPS que estem parlant amb els altres i en el fons, moltes vegades, sense dir res de res.

Hi ha moments per desactivar el mòbil: ¡Incomunica’t!

Estat:

  • “Estic estudiant”. Estudiar amb el telèfon activat i tenir-ho a mà és deixar una finestra oberta a la distracció.
  • “Estic amb els amics”. L’estona que passem en companyia dels amics s’ha de gaudir i aprofitar al màxim…
  • “Estic sopant”. Quan sigui el moment de dinar o sopar amb la família, estar “desconectats” del mòbil és un gest d’atenció i educació vers els qui estan amb nosaltres. És el moment d’interessar-nos per ells i d’explicar les nostres coses a les persones que conviuen amb mi.
  • “Estic amb la meva família”. La família ha d’ocupar un lloc important. Hem de procurar fer activitats o coses en comú, durant les quals els mòbils no puguin interrompre els moments de COMUNICACIÓ familiar.
  • “Estic fent esport”. L’oci, l’esport, llegir un llibre o anar al cinema poden ser excuses per “aparcar” (deixar de banda) el mòbil.
  • “Estic dormint”. Respectar les hores de son, les nostres i les dels altres, és necessari per a un descans adequat.

Deixa un comentari