Filtres: Podem limitar el què veuen els nostres fills a la xarxa?

Els filtres de contingut són eines dissenyades per bloquejar l’accés a temes o informació enteses com a inadequades. El seu principal objectiu és establir un control parental per als menors en internet. L’efectivitat d’aquestes eines no és total doncs depèn, en gran mesura, de com les combinem o configurem. No obstant això, el que és segur és que suposen una ajuda complementària important; sense oblidar que el més convenient és que els pares supervisin la navegació dels seus fills a internet ja que, estant al seu costat, els poden ajudar a adquirir hàbits profitosos.

A molts pares els sona l’existència d’aquest tipus de programes-filtro, encara que el seu ús no està tot l’estès que hauria, moltes vegades per desconeixement. És una llàstima aquesta falta d’informació, ja que aquestes aplicacions són més fàcils de localitzar del que un imagina. Per exemple, trobem opcions per configurar filtres de contingut tant en els navegadors (Internet Explorer o Firefox), com en els cercadors (Google o Yahoo) per evitar resultats que es considerin inadequats. N’hi ha de molts tipus: gratuïts, de pagament, genèrics o per a un filtrat específic i, normalment, ofereixen nombroses possibilitats i flexibilitat en la seva configuració. A més de permetre el bloqueig de determinades webs, continguts o serveis a internet (xats, xarxes socials, pàgines d’apostes, pornografia…), ofereixen altres opcions interessants com limitar el temps de navegació o impedir que els nens donin informació personal (noms i cognoms, adreça, telèfon, email, nom o adreça de l’escola) a desconeguts en internet.

Per a això, cal proporcionar al navegador o cercador la llista amb la informació que ha de bloquejar (un bon exemple gratuït és LogProtect). Generalment, aquests instruments permeten establir perfils diferents per a diversos usuaris. Per exemple, un de parental (sense restriccions) i un altre per als menors amb les restriccions que especifiquem.

Convé estar familiaritzat amb termes com la “classificació de continguts”, ja que són els propis pares els que en ocasions poden afegir, personalitzar i indicar quins continguts són o no apropiats, establint així les “llistes negres” (el que serà bloquejat) i/o “llistes blanques” (al que sí que es permetria l’accés).

Alguns filtres gratuïts són Naomi, K9 Web Protection, ZamZom Control, ProCon (para Firefox), PicBlock (per a continguts de pornografia). I algunes opcions de pagament són Net Nanny, Optenet (gratuït a Andalusia), Cybersitter o Cangur Net (filtre de Telefónica), el més popular.

Signatura: Álex Estébanez


Deixa un comentari