Les tres bessones

L’arrel de Les Tres Bessones la trobem en l’obra de Roser Capdevila. Aquesta artista neix a Barcelona el 1939 i, després d’estudiar belles arts a l’Escola Massana, realitza molt variades activitats creatives, fins que el 1980 inicia la il.lustració de llibres per a nens de la mà de Mercè Company. Inspirant-se en les seves tres filles bessones, Teresa, Helena i Anna, nascudes el 1962, duu a terme la creació d’uns llibres, a partir de 1983, sota el títol de Les Tres Bessones.

L’estructura d’aquests contes infantils consisteix en un constant conflicte, amistós, entre les bessones i la Bruixa Avorrida. Aquesta bruixa ha trobat en les nenes el seu millor divertiment. Com que la bruixa està avorrida, posseix tots els avenços tecnològics i mai està satisfeta, persegueix a les petites amb l’afany de castigar-les quan cometen una entremaliadura. Les observa constantment i, quan les pesca en una murrieria infantil, les envia a l’espai d’un conte.

Les tres bessones cauen en un conte tradicional, universal, conegut per tothom. El primer que troben quan arriben és un espai molt complicat. El seu objectiu és aconseguir que el conte acabi bé. Si ho aconsegueixen sortiran del conte i tornaran a casa. Si no és així, es quedaran atrapades en el conte per sempre.

La Bruixa Avorrida intentarà, sense aconseguir-ho, posar-los tota mena de traves perquè no surtin del conte mai. Tanmateix, el final és sempre feliç.

Les Tres Bessones arriben a la televisió
Roser Capdevila comença a col.laborar amb la Televisió de Catalunya el 1994. De la mà de la productora Cromosoma, Les Tres Bessones deixen de ser una sèrie de llibres il·lustrats per a nens per convertir-se en una sèrie de dibuixos animats que, en molt pocs anys, va obtenir un gran èxit en molts països. Avui els números són els següents: aquesta sèrie està present en més de 170 països i s’ha traduït a més de 30 idiomes.

Però la televisió va exigir donar nous passos. Si inicialment l’argument era rellegir contes tradicionals per donar-los la simpàtica i imaginativa visió de Roser Capdevila, va arribar un moment en què els contes es van esgotar.

El següent pas va ser col·locar les bessones en noves obres literàries: novel·les, obres de teatre. Després van arribar els personatges de llegenda, els mites i també els protagonistes de la història tant occidental com oriental. Les tres bessones s’han passejat de la mà amb Pinotxo, però també amb Ulisses, Santa Claus, Cleopatra, Marco Polo o Buffalo Bill.

Actualment, el nombre de capítols se situa en una xifra propera als 80. Algú podria pensar que l’argument és repetitiu i que finalment cansa. La realitat és que el seu èxit és creixent. Els enfocaments són sempre diferents, creatius, plens de fina ironia, plens d’imaginació i valors tant “ètics com estètics”, segons Roser Capdevila.

Els premis no han trigat a arribar a Espanya, així com a la resta del món. La realitat és que hi ha hagut un reconeixement unànime en la tasca de Roser Capdevila i Cromosoma.

Però hi ha més: Les Tres Bessones són presents també en lúdics CD-ROM, a la seva pàgina web (www.lastresmellizas.com) i en innombrables jocs i objectes de moltes firmes que compten amb la llicència de Cromosoma per utilitzar la imatge d’aquestes juganeres nenes: llibres, puzles, roba infantil, nines, carteres i un llarg etcètera. Se’m dirà que és un bon negoci. Per descomptat: un negoci en què surten guanyant molt els pares, ja que aconsegueixen que els seus fills i filles es moguin en un món positiu, simpàtic i ple de possibilitats.

Els seus fills juguen, llegeixen i, el que és important, aprenen. Només un detall: conec de primera mà la cura que es té des Cromosoma en què els continguts i els xats de la pàgina web de les Tres Bessones tingui un llenguatge, uns valors i unes imatges cuidades i elegants.

Quins són els objectius de Les Tres Bessones
En l’entrevista que precedeix a aquest article em vaig proposar descobrir els objectius d’aquesta sèrie de dibuixos. Les respostes són allí. Roser Capdevila i Cromosoma s’han proposat realitzar uns dibuixos dignes, uns dibuixos que mostren el gran respecte que senten pel teleespectador infantil. La seva idea és crear un tipus de dibuixos d’autor.

Davant l’estàndard de dibuixos que es veuen a la televisió – plens de vulgaritat, manca de creativitat, de concessions a la galeria per agradar a l’audiència a qualsevol preu – Les Tres Bessones busquen respondre amb altres armes: l’elegància, la senzillesa, l’obra d’un autor. Busquen oferir el segell d’una artista que camina preocupada pels nens, la seva formació, el seu entreteniment i no tant pel propi benefici.

Les Tres Bessones són el resultat de la voluntat de fer una obra ben feta, una obra ben acabada, sense presses, meditada. Uns dibuixos diferents que no recorren ni a la violència ni l’erotisme ni a les grolleries per agradar. No: Les Tres Bessones agraden gràcies a la frescor de les seves imatges, al seu segell innocent i alhora intel·ligent i ple d’ironia.

Vaig preguntar a Roser Capdevila i Eulàlia Cirera -directora de continguts de Cromosoma- molt directament si, amb aquests dibuixos, pretenien oferir valors, perspectives, ensenyar a jugar, a llegir, a interessar-se per les coses, pel món, per la història i la literatura. La resposta va ser molt clara: “Ens ho anem trobant”. No existeix un objectiu explícit per formar, per educar. Tot això arriba després.

El primer objectiu, m’he de repetir, és l’obra ben feta. El resultat, en fer un producte gairebé universal per a nens, és la delicadesa, l’interès per, com a conseqüència lògica, presentar les coses amb elegància i dignitat. Els temes tractats que van arribant, gairebé sense pretendre-ho, són el respecte, la solidaritat, la interculturalitat, l’ecologia…

El resultat és un producte televisiu de qualitat que triomfa en el món sencer. Roser Capdevila insisteix: “l’important és la rendibilitat en el pla humà. La rendibilitat econòmica no és la primera prioritat, encara que sigui molt important”.

Qui veu les Tres Bessones
És interessant incidir en aquest tema: Les Tres Bessones les veu tot el món. No només el target previst: 6 a 10 anys. També els preadolescents i adolescents. També els germans grans, els pares i els avis. A tots els agrada assaborir les aventures d’aquestes nenes i recórrer les relectures dels contes, les novel, els mites de sempre.

Aquesta realitat, des del punt de vista educatiu, és molt interessant: davant Les Tres Bessones es pot reunir, si s’ho proposa, la família, tota la família. En aquesta direcció es produeix una interessant trobada i diàleg entre pares i fills: aclarir dubtes, reconèixer fets, repassar la història, subratllar valors.

Hi ha un estudi que afirma que més del 30% dels espectadors de les Tres Bessones són adults. És una dada sorprenent i alhora alliçonadora. La següent pregunta seria: “Per què?” La meva resposta, per descomptat no definitiva, és que quan es fa un producte d’alta qualitat el resultat és la unanimitat: nens i adults, països rics i pobres, a orient i a occident, en innombrables idiomes. La unanimitat que es basa en el respecte pel telespectador i en l’oferta d’un producte diferent, nou, capaç d’arribar a tot arreu, i perquè té un missatge perenne i universal.


Deixa un comentari