Oscar 2017, les puntuacions dels nostres crítics

D’entre totes les pel·lícules oscaritzades destaquem, per ordre, les més interessants i completes, encara que no siguin les que s’han endut més estatuetes.

El viajante, encara que només competia i va guanyar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa, és l’obra més aguda i brillant. Asghar Farhadi demostra que és un dels millors narradors i humanistes que té el cinema actual. Va quedar clar en el seu impactant retrat psicològic, bellament filmat, El pasado.

Gens menyspreable és el treball de Denis Villeneuve en La llegada. La seva mescla de gèneres i la seva aposta per la profunditat en les seves reflexions l’han allunyat dels circuits més comercials (de fet, solament s’ha emportat el guardó a millor edició de so). I ni tan sols estava nominada la seva protagonsita, Amy Adams, malgrat realitzar un impressionant treball interpretatiu. Sens dubte, es tracta d’una producció que creix a mesura que un la torna a veure.

En tercer lloc, Manchester frente al mar demostra no únicament el talent de Casey Affleck (Oscar a millor actor) sinó que es pot fer un bon drama sense caure en els excessos inútils.

La ciudad de las estrellas – La la land s’ha portat el gat a l’aigua pel que fa a nombre d’Oscars (sis) amb la seva proposta de revitalitzar el musical clàssic des d’un prisma modern. El treball de Damien Chazelle es precís i coherent, encara que també ha estat molt criticat i es considera que s’està sobrevalorant.

Els nostres crítics destaquen l’abast d’altres propostes com Hasta el último hombre (valenta en el seu argument i rigorosa en el seu muntatge) i fins i tot l’esforç en vestuari d’Animales fantásticos y dónde encontrarlos. També Zootrópolis està ben valorada, tot i que algunes de les seves competidores eren més innovadores i fins i tot més profundes com La tortuga roja, La vida d’en carbassó o Kubo y las dos cuerdas mágicas.

Menys estima es té per El llibre de la selva, Escuadrón suicida o Fences, en les quals fallen qüestions claus de guió, alguna cosa que també li passa a Moonlight, la que se suposa és la millor pel·lícula d’aquesta accidentada edició.

Pots llegir cadascuna d’aquestes anàlisis en la nostra secció d’Estrenes de Cinema i en la d’Estrenes DVD.


Deixa un comentari