Saps què és una web 2.0?

La velocitat amb la que es desenvolupen les noves tecnologies és similar a la capacitat que tenen els joves per a assimilar-les i treure’ls tot el rendiment possible. En els últims anys assistim a una revolució informàtica que proposa una nova manera de comunicar-se. Les xarxes socials, els blogs, la capacitat de poder compartir fotos, vídeos i experiències amb el món sencer és possible gràcies a la web 2.0. Però en què consisteix realment aquesta nova tecnologia?

Qui no ha estat esperant aquell e-mail per a resoldre una negociació o no està pendent cada dia de mirar el seu correu? Depenem cada vegada més de les noves tecnologies i de les seves tendències socials. El desenvolupament de les TIC (Tecnologies d’informació i comunicació) permeten que persones no expertes puguin accedir a la xarxa i usar programes dissenyats sota la premissa de la senzillesa.

Les noves webs que emprem avui dia en un caràcter interactiu són les anomenades webs 2.0.  Però per a analitzar les noves webs cal fer memòria i remuntar-se als inicis de la societat de la informació i del coneixement.

A principis del segle XXI ens vam trobar ja immersos en aquest tipus de societat multimèdia, que va cristal·litzar mitjançant l’adopció d’un nou paradigma articulat al voltant de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC).

S’ha comparat aquest canvi amb tal esdeveniment com la revolució industrial:  s’ha passat d’una tecnologia basada en l’energia a una tecnologia fonamentada en la informació, que és la seva matèria primera.

Les webs 1.0 van aparèixer per primera vegada el 1994, i es caracteritzaven per ser estàtiques. En aquest sentit, molts les van comparar com a mera transposició del model editorial de la premsa en paper a un format digital.
Les primeres pàgines, les 1.0, són aquelles en les que l’usuari únicament pot llegir o veure els continguts que visita, sense oportunitat de cap tipus d’activitat o resposta per part seva. En aquest tipus de webs, qui gestiona els continguts és una empresa integrada per professionals de la informàtica. Programar, dissenyar a més de redactar continguts és només tasca d’experts.

Per contraposició neixen les noves webs 2.0, que suposen un pas gegantesc respecte a les anteriors. Aquestes noves pàgines ens oferixen multitud de serveis. No permeten només llegir una informació, sinó que també constitueixen una manera d’entendre la xarxa de forma molt més participativa, innovadora i democràtica.

A la web 2.0 l’usuari crea continguts de la pàgina, els modifica, els comenta, els comparteix amb altres usuaris, penja fotos i vídeos i un llarg etcètera de possibilitats en les que el mateix usuari és el centre de la xarxa. Sense aquesta interactivitat tan directa la web 2.0 no podria existir.

Mitjançant aquestes webs es pretén crear un espai social on l’usuari sigui el protagonista i en el que no es depengui d’un coneixement elevat de les noves tecnologies per a poder moure’s per la xarxa. D’aquesta manera, les premisses de la web 2.0 són la simplicitat i la claredat, fins al punt de permetre l’accés a tot tipus d’usuaris.

Potser la característica que millor diferencia a la web 2.0 de la web 1.0 és la construcció col·lectiva de les dades a través dels usuaris. Un exemple és Wikipedia.

Aquesta enciclopèdia -virtual, dinàmica i en continu creixement- va ser creada mitjançant els petits esforços de molts usuaris. Així, després de Wikipedia vam descobrir no a experts, sinó a un munt de gent escrivint sobre aquells temes que més dominen, fins arribar al resultat de construir una enciclopèdia col·lectiva. Un altre exemple de diferent calibre és Google, ja que determina quina pàgina és la més coneguda i citada, i per a molts això es converteix en signe de fiabilitat, gràcies al nombre d’usuaris que la visiten.

Al mateix temps, veiem com internet es torna més social. S’ha convertit en un espai públic per a la generació compartida de coneixements, per al treball cooperatiu a distància i per a la publicació a escala mundial de textos, imatges, sons o vídeos. Observem-ne exemples com Youtube o Myspace.

Respecte a la informació que es publica, el més raonable és otorgar-li el valor que es mereix. Per això es requereix un nou tipus d’usuari més crític i actiu, que sàpiga distingir entre una opinió, una idea o un fet per a poder així ampliar i contrastar coneixements des de casa sense caure en l’engany.

Certament, l’usuari encara s’està adaptant a aquesta nova forma de navegar i d’utilitzar la xarxa. Simultàniament sorgeixen ja noves dades sobre la web 3.0 o web semàntica. I encara que els experts no estan massa d’acord en la seva definició, l’única cosa que sembla clara és que el desenvolupament d’aquestes TIC permetrà, en un futur no molt llunyà, fer recerques més eficaces i més “intel·ligents”.


Este artículo se publicó en Internet. Añadir el enlace a tus favoritos.