Bakugan

Aquesta animació japonesa té el seu origen en un joc estratègic de cartes i miniatures l’èxit del qual va propiciar la seva adaptació a la televisió. Bakugan gira al voltant  d’un dels eterns tòpics de l’anime, la lluita entre el bé i el mal, la immediata conseqüència de la qual a la ficció és una elevada càrrega d’acció i violència que, en aquest cas, no arriba als ofensius nivells d’altres sèries de temàtica similar. Probablement, l’aspecte més discutible sigui el tractament d’aquesta violència i del combat a través d’un to lúdic. Els enfrontaments entre Bakugan són l’esport i el passatemps “oficial” dels protagonistes, que estan completament obsessionats per lluitar i vèncer a través dels poders de les seves mascotes, i entre ells s’estableix una rivalitat perillosament exagerada.

Pel que fa a les seves formes, no s’aprecien novetats ni aportacions especials al que ja s’ha vist fins ara en les animacions japoneses. Els seus creadors es decanten per uns dibuixos repetitius, poc elaborats i mancats d’originalitat, i fan ús d’una constant excitació dels sentits de l’espectador mitjançant múltiples efectes visuals, sonors i lumínics que freguen la psicodèlia en alguns moments. A nivell argumental, Bakugan no destaca per la seva varietat d’idees ni pels seus recursos narratius, encara que tampoc sembla necessitar massa d’ells per a crear un món en el que el realment important és la lluita i batre al contrincant. Les raons que portin al combat són el de menys.

Firma: Juan Xipell