Com si fos ahir

Tot i ser la nova telenovel·la de sobretaula de TV3, Com si fos ahir aporta una renovació als típics conflictes de serial. Es tracta d’una ficció on es narren històries creïbles, del dia a dia de persones corrents. Les relacions humanes són complexes i a Com si fos ahir queda patent com, moltes vegades, podem fer mal a qui ens envolta sense ni adonar-nos.

Així doncs, ara per ara, els conflictes que s’estan coent són de tarannà emocional, res d’assassinats, venjances o elements externs que els manipulin fins a dur-los a l’extrem. No hi ha personatges malvats, sinó que som testimonis d’una quotidianitat on es produeixen malentesos i els protagonistes fan el que poden per tal de continuar endavant.

Encara que la sèrie compta amb un guió i escenaris treballats (això sí, peca de semblar un anunci de mobles i electrodomèstics amb cuines i cases que no reflecteixen una diferència d’estrats socials), el principal problema que trobem és el ritme amb el qual s’estan preparant les intrigues. El seu lent desenvolupament i un paper secundari fan que no enganxin i acabin avorrint.

Un altre dels dubtes que ens genera aquesta sèrie és que realment estigui captant a l’audiència que té la cadena catalana al migdia. El primer capítol comptava amb molts flashbacks i el van emetre en horari prime time, suposem que per tal de captar un públic que després la pogués seguir a la carta. Potser durant els següents capítols s’acabi de formar un ham més atraient, però per ara aquesta aposta de TV3 sembla molt arriscada.

Firma: Estefanía González