Com va la vida?

Es tracta d’un format que, en principi, només té dues edicions i un caràcter de certa atemporalitat. Buenafuente comença amb un monòleg en el seu estil tan característic, que sap trobar la ironia en les coses més quotidianes. També és cert que, a diferència del que feia en els programes d’edició diària, fa referència a la situació actual de crisi o escepticisme dels darrers anys, sense esmentar fets o dades més del dia a dia.

Després Com va la vida? passa a un cadira-cadira molt ben enregistrat i muntat pel realitzador. El plató on estan asseguts l’humorista i el comunicador científic compta amb projeccions mapping i un bon joc de llums i plans no agitats, que ajuden l’espectador a centrar-se i seguir el contingut. Un contingut que han escollit els espectadors amb els suggeriments que han enviat a la web prèviament.

Pel que fa a les reflexions, el públic que coneix Eduard Punset no trobarà res nou que no hagi dit als seus programes o llibres. La seva visió cientificista, que només valora la realitat mesurable, preval per sobre de tot. En aquest sentit, quan s’aborden temes més emocionals o espirituals, la perspectiva és simplificadora, sense espai per harmonitzar ciència i fe o per diferenciar en esència home i animal.

En qualsevol cas, i tot els tics d’humor fàcil i reincident de Buenafuente, la proposta és interessant, doncs l’experiència i coneixença de Punset sempre és benvinguda, sobretot en un entorn televisiu com l’actual on el buit intel·lectual és tan freqüent.

Firma: Lourdes Domingo