Da Vincibles

Producció italiana que es va dissenyar amb intenció de exportar-se a les televisions d’arreu del món. Té traços italians, com el cognom de l’històric pintor i humanista del Renaixement o com les contínues pizzes que ingereixen els protagonistes en cada capítol, però els arguments estan pensats per a un àmbit més ampli.

Gràficament, els dibuixos estan traçats en 2D i busquen un disseny modern, en aquesta tendència més aviat rectilínia i angulosa que es repeteix en molts títols per a nens a la televisió. Sense caure en l’estètica lletgista ni en la violència física, i amb un argument en el qual els villans sempre són castigats, Da Vincibles sí que compta amb un guió una mica carregat d’agressivitat verbal. Els antagonistes parlen a crits i increpant-se i els protagonistes ho fan de manera ocasional.

En aquest sentit, és curiós que en el retrat de caràcters dels joves Pablo i Lisa es caigui en presentar-los com addictes a les noves tecnologies (televisió, ordinador …) i fins i tot tendents al consumisme o narcisisme, mentre no tenen altres relacions socials sòlides, com amics de veritat o un àmbit familiar més ampli que el seu quelcom incapaç oncle Leo.

Sense ser nociva, i amb una intenció didàctica per les obres d’art que es rescaten en cada capítol per explicar alguna cosa d’aquesta cultura, no arriba als nivells estètics ni de guió de sèries similars com Les tres bessones. Un producte més.

Firma: Lourdes Domingo