Divendres

Durant la promoció del programa, es deia que Divendres trencaria amb les directrius del format i apostaria per una fórmula innovadora en la televisió actual. El resultat és un magazín a l’ús, però amb moltes connexions en directe per poblacions catalanes com a punt diferencial. Això fa que Divendres sigui una programa simpàtic i proper a l’espectador.

Per altra banda, s’agraeix un programa de tarda que s’allunyi dels crits, dels titulars sensacionalistes i no tingui com a plat fort la crònica negra i rosa. En aquest sentit, s’aproxima més al seu predecessor El Club i no la seva competència estatal. Tot i que en els seus primers programes s’ha trobat a faltar referències a l’actualitat, i anàlisis d’aquesta en un to distès, propi de la programació de tarda. També, sobra la seva tertúlia de La Riera, que baixa el nivell del conjunt, divagan sobre les peripècies i el destí dels personatges.

Respecte els presentadors, Xavi Coral se sent còmode en aquest nou registre, totalment diferent als informatius; i amb l’Espartac Peran fan un bon tàndem, poc canònic en horari de tarda. Només se’ls hi pot criticar un to, un tan de col·lega, que pot cansar una mica. Als col·laboradors els hi falta una mica de rodatge en directe i, a vegades, cauen en la broma fàcil.

Malgrat el seu inici va ser més discret, en comparació amb altres magazines de tarda de TV3, amb el temps ha augmentat la seva mitja d’audiència i ha comptat amb el beneplàcit dels catalans.

Autor Montserrat Bros