Los pilares de la tierra

113 dies de rodatge a Hongria i Àustria han estat necessaris per convertir en 8 episodis d’una hora els 50 anys en els quals transcorre la trama del best-seller Els pilars de la Terra. La producció és a càrrec dels germans Tony i Ridley Scott entre altres, i la veritat és que al major dels germans li encaixa molt bé aquest tipus de projectes pseudohistòrics en els quals trastocar la història en conceptes i fins i tot fets al seu plaer, com es va veure a Gladiator i amb més evidència a El reino de los cielos i Robin Hood.

A càrrec de la realització està Sergio Mimica-Gezzan, director de nombrosos episodis de conegudes sèries televisives (Héroes, Terminator: les cròniques de Sarah Conor, Battlestar Galactica, Prison break) i el guió, que ha comptat amb el vistiplau i la col·laboració de Ken Follet, és de John Pielmeier, habitual de TV movies i minisèries a Estats Units.

A la barreja d’ambientació històrica amb inventiva portentosa, se li sumeixi la barreja de religió, màgia i superstició, i uns personatges molt maniqueus i altament previsibles.

El guió, a més, obsequia a l’espectador en diversos moments amb escenes paral·leles, suposadament carregades de significat interrelacionat, en les quals es confia massa en la música per imposar el dramatisme que li falta al guió.

D’altra banda, crida l’atenció la presència d’anacronismes, ja existents en la novel·la de Ken Follet, que provoquen riure i una mica de vergonya: plantejaments feministes propis de meitat de segle XX i inexistents al segle XII; anticonvencionalismes morals expressats com a símptoma d’una suposada modernitat; una simplista i ridícula concepció política dels eclesiàstics sense fe, més propera a Falcon Crest, al que també s’assembla el to de serial, en el qual no falten odis entre pares i fills, venjances i embolics d’alcova fins a tints incestuosos.

En definitiva, el típic còctel comercial preparat per una indústria que espera respostes automàtiques de l’espectador als ingredients ja citats. Ni Tom Builder i companyia emocionen, ni el guió se salva d’un esquematisme asfixiant. Un d’aquests èxits del mercat editorial i televisiu que parlen del triomf de l’estereotip i de l’actual fracàs de la complexitat en l’educació.

Firma: Lourdes Domingo