Polònia

Toni Soler dirigeix i condueix aquest programa que s’ha convertit en un referent del seu gènere, i inclús alguns dels seus gags han traspassat les fronteres catalanes a través d’Internet o dels programes de Zapping estatals, malgrat la barreralingüística.

Després de la freda acollida tant del públic com de la classe política del seu anterior treball per Antena 3, Mire usté, ningú presagiava l’èxit de Polònia, però sembla que és el públic català qui més entén i connecta amb l’humor de Minoria absoluta. També els polítics d’aquí han rebut amb simpatia el programa, demanant fins i tot la seva versió polonesa els qui no la tenien, per aprofitar-se de la repercussió mediàtica del programa.

Alguns polítics de carn i ossos han fet el seu “cameo” al programa, idea que va arribar a l’equip d’una manera casual, quan Josep Piqué, llavors candidat del PP a les eleccions presidencials catalanes, va demanar si podia anar al plató amb el seu fill, un seguidor del Polònia, per veure com ho gravaven.

En aquests sis anys d’emissió, s’han incorporat personatges de TV3 (Pilar Rahola, Josep Cuní, Albert Om), del món de la cultura catalana (Pere Gimferrer, Quim Monzó), la monarquia o el Papa de Roma, entre d’altres; i també s’han donat de baixa alguns per la seva pèrdua de protagonisme en el món polític o cultural.

Aquests parodien la realitat, però en alguns casos dibuixen un perfil diferent al real, per exemple, Benet XVI no té la cara de pomes agres del personatge de Toni Albà. En aquest cas, a vegades hi ha una falta de respecte a les persones que puguin professar la fe catòlica, cosa que no passa en altres líders religiosos, a més que en un conjunt de polítics i periodistes no acaba d’encaixar aquest personatge.

Un dels valors afegits de Polònia és que compta amb diferents lectures en funció del background del teleespectador i de la seva coneixença de l’actualitat política catalana i estatal. En aquest sentit, aquest humor amb més fondària ajuda a que, en general, Polònia no caigui en recursos grollers per fer riure l’audiència.

Al llarg de més de 180 programes, hi ha gags que han estat més encertats que uns altres, que tenen més enginy o més mala baba, cosa que també propicia l’actuació de la classe política, que tal i com ha dit en alguna ocasió el propi Toni Soler, els hi han posat molt fàcil. L’únic problema en el que es pot trobar Polònia és que, després de temps en antena, la gent es cansi de la fórmula, però de moment funciona i la versió futbolera, Crackòvia, gaudeix de molts adeptes. Clar que tenen a favor els últims èxits del Barça i una afició en plena eufòria.

Firma: Montserrat Bros