Teleespectadors Associats de Catalunya

Sinopsis

Durant un any, un equip de TV3 ha tingut accés a tots els centres penitenciaris catalans i ha pogut recollir un material inèdit de la vida a la presó que no s'ha vist fins ara. El resultat és A la presó, una sèrie documental de set capítols dirigida per Francesc Escribano i Helena Rodríguez que pretén acostar als espectadors històries humanes que tenen la vida en reclusió penitenciària com a denominador comú.

Catalunya té un dels índexs de població penitenciària més alts d'Europa. Actualment hi ha 10.400 persones a la presó i gairebé la meitat (el 43%) són estrangers. Les dones (7%) i els joves (4,5%) en són una minoria. El principal delicte pel qual s'arriba a la presó són els robatoris (53%) i la mitjana de condemna és de vuit anys. A l'altra banda d'aquesta realitat hi ha els funcionaris, que són les 4.000 persones que s'encarreguen de vigilar i treballar per a la reinserció dels interns.

Totes aquestes dades il·lustren una realitat complexa a la qual l'equip del programa s'ha acostat a través d'un treball rigorós de recerca i de filmació als 11 centres penitenciaris catalans. L'objectiu d'A la presó és donar resposta a preguntes com quin és el funcionament d'un centre penitenciari, com és el dia a dia d'una institució tan complexa i especial, com se sent una persona que hi entra per primera vegada, com ha arribat a aquesta situació, quina és la seva relació amb el món exterior, com ho viuen les famílies, com es viuen els diferents graus de règim penitenciari i quins sistemes de reinserció hi ha.

L'aposta per contextualitzar les circumstàncies dels protagonistes de la sèrie no ha fet perdre de vista el fet que darrere de cada delicte, darrere de cada crim i darrere de cada un dels casos que es presenten a A la presó hi ha unes víctimes que han patit.

• Humor

  

• Acció

  

• Violència

  

• Sexe

  

Crítica

A la presó és una sèrie documental en la línia de Bellvitge Hospital i Jutjats; de fet compta amb un dels seus creadors i directors (Escribano, també anterior director de TVC). Però en aquest cas s'ha apostat per capítols temàticament autoconcluents i amb una filmació poc intervencionista.

El to és directe, la realització és simple i transparent però eficaç en el seu objectiu que es centrar-se en el personatge i amb ell en el sistema que l’envolta. No obstant, como diu el propi Francesc Escribano “sense perdre de vista que darrera cada delicte, darrera de cada crim i darrera de cadascun dels casos que presentem hi ha una víctima”.

Tot i que no cerca el morbo, les històries són prou dures com per no deixar indiferent l’espectador de totes les edats. Acostuma a quedar ben clar que la vida és complexa, que tots cometem errors i que les segones oportunitats sempre suposen molt esforç.

Un programa interessant, també per veure a troços amb els fills joves i poder fer un bon tv-fòrum.

Firma: Lourdes Domingo

Compartir