Salta a la vista

Salta a la vista substitueix a les tardes de Cuatro al desgastat ¡Allá tú! de Jesús Vázquez adaptant una fórmula ideada per la televisió anglesa ITV1 que ha obtingut bons resultats d’audiència, tant entre el públic britànic com en les versions realitzades a Itàlia i Alemanya. El programa troba un paral·lelisme evident en el desaparegut Identity, emès per TVE a Espanya i presentat en el seu moment per Antonio Garrido.

Com a concurs, l’espai no presenta gaires alicients. Així com en les dinàmiques tradicionals del gènere se sol exigir un mínim exercici de raonament i bagatge cultural, aquí el procés que ha de seguir el concursant al plató (i l’espectador des de casa) és purament intuïtiu. Les pistes que s’ofereixen en cadascuna de les proves són limitades, difuses i una mica ambigües, de manera que l’emissió es converteix en un senzill joc d’atzar. No se li pot negar a això una important capacitat per a entretenir, però tampoc un cert perill de resultar repetitiu i una mica simple.

Això queda, però, compensat i amagat pel bon humor i la gràcia que desprèn el programa a l’hora de descobrir i demostrar les identitats o habilitats dels personatges que formen part de cadascuna de les proves. És en aquest moment on Salta a la vista aconsegueix el seu principal atractiu i aporta suficients dosis d’originalitat, tensió, i diversió per passar una estona alegre i distreta davant del televisor.

L’espai està ben presentat per Roberto Vilar, que debuta en una cadena d’àmbit estatal després d’haver estat treballant a la televisió autonòmica de Galícia.

Firma: Juan Xipell