Singulars

Aquest resum d’intencions redactat pel propi programa és tota una realitat. Singulars va recuperar per als teleespectadors un bon periodista, com és Jaume Barberà, de bon ofici i professionalitat. Gràcies a la seva manera de fer periodisme autèntic i no intoxicat de colors com el rosa o el groc, també s’ha recuperat un gènere -l’entrevista- malbaratat per un mode de fer televisió massa ràpid i superficial.

De nou, torna a ser el convidat el protagonista de la conversa i no el graciós entrevistador de torn. L’escenografia és senzilla, no hi ha efectes de so, només l’efecte de les veus de l’experiència (més o menys joves) que van al programa a compartir-les amb els espectadors. I funciona. Només cal això, una persona normal -no famosa en el sentit faranduler de la parula o de professió genys glamurosa- per captivar l’atenció i el desig de saber-ne més d’allò que han fet i han aportat a la societat. La major part de les vegades són aportacions invisibles per la majoria i pot ser molt semblants a les dels propis espectadors, almenys en l’esforç i desig de superació.

En tot aquest afer, si l’entrevistat és important, l’entrevistador també. Saber treure profit, intel·lectual i vivencial, de molts tipus d’entrevistats és senyal, precisament, de “saber fer”. Barberà no busca protagonisme perquè el busca en els seus singulars.

Des d’una jove investigadora i divulgadora de física quàntica, fins una doctora nutricionista de 92 anys, passant per economistes, psicòlegs o un psiquiatre infantil, inclús un banquer en aquests temps que corren, a més a més d’activistes de drets humans i socials, fan del programa, en la seva versió online a la web de TV3 (http://www.tv3.cat/singulars/videos/programasencer), una cita amb la bona televisió a la carta.

Firma: Lourdes Domingo