Batman Arkham: Origins

Història interessant però ja vista

Quan 50 milions de dòlars són la recompensa per atrapar a Batman, tots els criminals es citen a Gotham. Lògicament, la nostra missió serà impedir-ho i descobrir qui està darrere d’aquesta conspiració per sembrar el caos.

Com podeu veure, la història no és que desbordi originalitat, però a mesura que avança guanya pes i ens enganxarà, sobretot perquè ens permetrà conèixer els orígens d’aquest enigmàtic i turmentat personatge.

Mateix sistema jugable: poques novetats

A nivell jugable, Batman Arkham: Origins beu directament del que vam veure en anteriors lliuraments. De fet, excepte pels nous decorats, el joc resulta tremendament semblat a Arkham: City. És això un problema? Segons es miri. Encara que aporta molt poc a la saga, si us van agradar els anteriors, aquest també ho farà.

Com sempre, l’aventura té dues facetes molt importants: la recerca i els combats. L’exploració sempre ha estat essencial en els jocs de Batman i, aquesta vegada, torna a ser-ho. Fent ús de les ombres i de les nostres eines, hem d’examinar la ciutat per complet, escodrinyant del primer a l’últim carreró i reixeta de ventilació. Lògicament, aquest és l’apartat més interessant, perquè Gotham està replet de misteris i tasques secundàries per resoldre.

Els combats també tenen una gran importància. I és que, com en anteriors lliuraments, Arkham: Origins està a mig camí entre l’aventura i l’acció. Per això, les baralles són constants i ens enfronten a enemics d’allò més variats. Des de matons fins a grans antagonistes, com Deathstroke, Bane, El Cocodril Assassí o Copperhead.

Les novetats: el multijugador

Com hem vist, la història té un plantejament similar als anteriors jocs, tot això amb un marcat estil adult. En el seu conjunt, ens portarà més de 12 hores acabar-la, això sense explicar els molt nombrosos extres que podem buscar.

Però el veritable punt diferencial del joc és el multijugador. Malgrat que no resulta excessivament brillant, és una bona aproximació al que ens podria oferir en futurs lliuraments. Amb dos bàndols, dividitsentre herois i vilans, els jugadors s’enfronten en una única modalitat de joc. Els controls en aquest vessant són una mica toscs.

Gotham llueix amb llum pròpia

El resultat visual de Batman Arkham: Orgins és excel·lent. Es nota que estem vivint els últims temps de l’actual generació de consoles, perquè aquest lliurament esprem al màxim les possibilitats de PS3 i Xbox 360. Els escenaris són amplis i molt detallats, i els personatges estan molt ben realitzats (especialment els grans vilans). La versió de PC és la que millor funciona, però les de consola tampoc es queden enrere. Recórrer Gotham és una autentica delícia visual.

Conclusions

Batman Arkham Origins tanca perfectament la trilogia del Cavaller Fosc. Seguint amb el que vam veure en els anteriors lliuraments, estem davant d’un joc ampli, ple d’extres i molt variat. En contra seva, hem de destacar que el títol no presenta novetats respecte als seus antecessors. Tenim una nova història, però tot resulta una continuació massa directa del que ja havíem vist. El multijugador, malgrat ser interessant, no arriba a complir amb les expectatives.

A nivell de contingut, estem davant un títol d’estil adult. Sense anar més lluny, la seva classificació PEGI és per a majors de 16 anys, encara que ho recomanem per a majors d’edat. Malgrat que no resulta sagnant ni massa explícit, la veritat és que l’ambientació és fosca i tètrica i desborda acció violenta per tots costats. A diferència de l’últim joc de Spiderman, per exemple, on tot és molt més desenfadat (amb un PEGI +12), aquí tot està dirigit a un públic molt més adult.

Firma: J. Carlos Amador