Call of Duty: Black Ops 2

En poc més de vuit anys la saga Call of Duty s’ha convertit en tot un referent per als aficionats als shooters. Si busquem el punt d’inflexió, aquest va ser el primer Modern Warfare que va trencar els motlles d’un gènere ancorat en la Segona Guerra Mundial. A partir d’aquí, tot ha estat de color de roses per aquesta saga d’Activision. Què ens depara aquest nou Call of Duty?

No és gens descarat dir que l’essència de Call of Duty és la modalitat online. La campanya és només un pretext, un aperitiu per al que realment ens atraparà durant hores. De tota manera, i a diferència d’altres jocs del gènere, els nois de Tretarch s’han entretingut per crear una campanya a l’alçada de les circumstàncies. El primer que s’agraeix és la durada, propera a les 10 hores. A més, la història no està gens malament, ja que viurem moments èpics durant la Guerra Freda i altres durant una futura guerra el 2025. De fet, alternarem entre dos personatges, Alex Mason i el seu fill, David, cada un en la seva època però amb un enemic comú, Raúl Menéndez, que pretén enfrontar als EUA i la Xina.

Les fases segueixen en la línia dels vist en altres Call of Duty. Hem eliminar els múltiples enemics que apareguin mentre intentem avançar per escenaris bastant lineals. Això sí, tot està tan ben realitzat gràficament que semblarà que tenim més llibertat de la que realment ens ofereix. Però el punt fort de la campanya individual no és només la història, sinó també la possibilitat de prendre certes decisions que canviaran el final del joc. Tot això crea un resultat molt complet, carregat d’acció i fases emocionants, com conduir un “jeep” o muntar a cavall.

Però l’oferta per a un jugador va més enllà, amb reptes disponibles a mesura que superem fases i una gran quantitat d’armes que desbloquejarem poc a poc i que podrem personalitzar i configurar abans de cada missió. Per si fos poc, s’ha afegit una nova modalitat, les missions Strike Force, que desconnecten de l’essència Call of Duty per oferir fases més estratègiques, com rescatar un ostatge.

Si ens centrem en l’online, el resultat és aclaparador. Amb un màxim de 18 jugadors competitius, segueix la línia del que s’ha vist en altres lliuraments, amb una progressió fins a 55 nivells d’experiència i deu prestigis. Els punts els obtenim tant per derrotar enemics com per aconseguir requisits addicionals, com una doble baixa o ratxes d’un determinat nombre de soldats eliminats. En total tenim catorze amplis mapes d’allò més variats, com un portaavions o una recreació de Los Angeles convertits en runes. Les opcions que presenta són d’allò més variades, com Duelo por equipos, Capturar la Bandera, Todos contra Todos, Demolición, Buscar y Destruir, Cuarteles, Domino o la nova Punto Caliente, en la qual haurem de assegurar una base i defensar-la de soldats enemics en un temps concret.

A tot això se suma la famosa modalitat “zombi”, amb la seva pròpia campanya i opcions com Supervivència, Grief o Tranzit.
Finalment, abans de valorar el joc, hem de parlar del seu contingut. Com passa amb altres FPS i, especialment, amb la saga Call of Duty, el nivell de violència és molt alt. No és el mateix un shooter futurista on hem d’enfrontar-nos a monstres imaginaris que un on el realisme és la seva arma principal i la sang és la tònica de tot el joc. De fet, de vegades és excessivament visceral, de manera que lògicament va dirigit a un públic major d’edat. Per sort, podem activar certs filtres que limiten la violència explícita, però aquesta sempre és present en major o menor grau. A més, el llenguatge utilitzat és poc adequat.

En resum, Call of Duty Black Ops 2 és un joc complet, llarg i variat. Cal valorar la perícia dels programadors per crear una campanya àmplia i renovada, cosa que no passa amb altres jocs de l’estil. A més, lonline segueix en la línia dels vist en altres lliuraments, proporcionant una experiència completa. Els zombies arrodoneixen el resultat. Si valoréssim aquest lliurament tecnològicament, estem davant un joc més que notable per tot això, però el grau de violència és tal que per a nosaltres limita la seva nota a només acceptable.

Diversió: 4; Jugabilitat: 4; Diseny gràfic: 4; Personatges:3; Guió:4

Firma: J. Carlos Amador Vigara