Dark Souls II

Demon’s Souls, Dark Souls i, ara, Dark Souls II

Per els qui encara no coneguin aquest joc, han de saber que ja és la tercera vegada que amb un apartat gràfic més que modest, From Software s’ha apuntat un altre èxit comercial. Si no heu jugat els dos primers lliuraments de la productora japonesa, aquí resumim els elements més bàsics.

Un món medieval desolador, habitat per ànimes maleïdes que vaguen per ell durant l’eternitat, busca un nou rei que ocupi el tron. Com a habitant d’aquest món, la nostra missió és derrotar a tots i cadascun dels guardians fins a arribar al que domina sobre tots els altres. Al llarg del recorregut trobarem armes i equip, noves habilitats, mercaders, zones secretes, antics cultes que ens obligaran a competir o cooperar amb altres jugadors, i personatges, que a poc a poc, ens desvetllaran la història darrere de la maledicció que assola les terres d’aquest món abandonat.

Dark Souls a la màxima potència

El punt referencial que hem de destacar de Dark Souls II és el seu grau de dificultat, la frustració que ens causa haver de morir una vegada i una altra i els èpics combats contra caps que, una vegada superats, ens deixen una sensació única.

El sistema de progressió basat en assaig i error, que ens fa trobar la feblesa de cada enemic i avançar amb prudència i tenacitat, no sembla cansar a els qui ja ho han experimentat ni deixa de guanyar nous adeptes entre els qui ho proven per primera vegada.
Per qui ja coneixia la saga, la novetat és simple però suficient: més caps, més zones, més armadures, més personatges, més pactes… més Dark Souls que mai. Les diferències són petites, però els veterans de la saga les trobaran significatives.

En l’aspecte jugable, ens trobem amb un món més ampli i obert, bastant menys lineal i amb canvis en la dificultat dels enemics, més progressius i assequibles. Més fogueres i mercaders al costat d’un sistema més senzill de reforç i modificació d’armes.

L’Edat mitjana més fosca

Gràficament no és brillant però les cinemàtiques tenen millor qualitat, i la il•luminació s’ha millorat lleugerament per augmentar la immersió en l’ambient fosc. Hi ha moltes més millores, que deixem que l’aventurer descobreixi per si mateix… afegirem que no és una seqüela, sinó una història diferent en la mateixa ambientació.

Conclusions

Dark Souls II aconsegueix pal•liar els escassos defectes del Dark Souls i convertir-se en una història de més matisos. El món ara és molt més extens i dissenyat per a l’exploració i el multijugador. Amb tot això, tenim un action-rpg ampli, variat i replet de tasques per realitzar. D’altra banda, també s’ha de dir que amb prou feines es noten millores en l’apartat gràfic, i no resulta en absolut novetat respecte a la primera part, a més de ser lleugerament més senzill, sobretot si ja dominem Dark Souls i Demon Souls. Això sí, està pensat per satisfer la necessitat d’augmentar l’experiència ja viscuda en els dos jocs anteriors i ser fidel als elements que ho han portat a l’èxit.

Respecte al seu contingut, en la línia dels anteriors, el joc continua sent un producte només per a adults o gairebé adults, amb combats continus a escut i espasa, tot i que la violència que es mostra no és molt realista. No és un joc dissenyat per a assidus de les plataformes o de jocs de rol clàssics. Amb una estètica similar a lliuraments com Castelvania o Devil May Cry, conté elements més propis del també violent God of War, però centrats en la progressiva dificultat dels enemics més que en la jugabilitat o l’entorn, comptant amb que la història és més una crònica sobre la desesperació de l’antiheroi que una narració èpica sobre la glòria de lluitar per l’ordre o el ben. És bastant explícit i visceral i la història està repleta d’elements màgics. Malgrat que està recomanat per a majors de 16, nosaltres ho enfoquem a un públic més adult.

Firma: Juan Boza